Una de les notícies més truculentes de la setmana l'han protagonitzat dues germanes pakistaneses, que vivien a Terrassa, i que han estat torturades i assassinades al seu país per homes de la seva família. Segons que apunten les primeres investigacions, les noies van anar al seu país d'origen per trencar els matrimonis concertats amb els seus cosins i la família s'hi va negar.

Matrimoni concertat o forçat?

Rubia Naz, portaveu de l'associació de dones pakistaneses PakMiR, alerta que no ens hem de precipitar abans de valorar aquests fets: "Encara no sabem si són casos de matrimoni forçat, esperaria a conèixer els detalls d'aquest puzzle". A més, Rubia Naz assenyala les diferències entre un matrimoni concertat (que és una pràctica cultural molt estesa al Pakistan i altres zones del sud de l'Àsia) i un matrimoni forçat: "El primer (matrimoni concertat) està permès i entra dins del marc legal vigent al Pakistan; el segon (matrimoni forçat), està prohibit pel codi penal pakistanès."

? Rubia Naz [@_nazrubia1]: "Es confonen els termes entre matrimoni concertat (pràctica cultural molt estesa al Pakistan) i el matrimoni forçat. El primer està permès i és legal, perquè cal el lliure consentiment. El segon està prohibit".#ElsMatinsTV3
? https://t.co/8uOL00Odf8 pic.twitter.com/iJgxwZOLpA

— Els matins TV3 (@elsmatins) May 24, 2022

La diferència, explica en una entrevista a "Els matins", està en "el lliure consentiment de les dues persones que s'involucrin en el matrimoni", que només apareix als matrimonis concertats. En canvi, als matrimonis forçats "pot haver-hi pressions familiars i xantatge perquè es dugui a terme el matrimoni, per interessos", denuncia Rubia Naz.

En el cas concret de les veïnes de Terrassa, remarca que són situacions que en cap cas s'han d'acceptar o normalitzar, perquè demostren "el masclisme present en la societat". És més, "són dones assassinades a mans d'homes, i això no s'ha de normalitzar".

Com veiem els pakistanesos?

Rubia Naz (que treballa amb la seva associació per integrar les dones pakistaneses a Catalunya i aconseguir que siguin més autònomes) assenyala que notícies com les de les germanes de Terrassa demostren que cal continuar treballant de cara a la prevenció. Però també s'ha d'evitar estigmatizar la comunitat, tan els homes ("he llegit comentaris que els pakistanesos són salvatges o assassins de dones") com les dones ("ni totes tenen una mateixa cultura ni totes venim d'una mateixa zona ni totes podríem ser víctimes potencials d'un matrimoni forçat").

En canvi, el contacte amb Catalunya, explica Rubia Naz, ha canviat en molts casos la mentalitat de les dones pakistaneses: "Una jove pakistanesa socialitza aquí de manera molt diferent de com socialitza al Pakistan, són processos molt diferents". Però sobretot assenyala una diferència generacional: "En el meu cas (o el de moltes dones pakistaneses que vivim aquí), les mares també s'han trobat no només les barreres idiomàtiques sinó també unes barreres socials que les han portat a un procés d'evolució paral·lel al de les filles".

? Rubia Naz [@_nazrubia1]: "Es diferent com una jove pakistanesa socialitza al Pakistan o aquí, i hi ha una diferència generacional. En el meu cas, i en molts, les mares aquí també passen per un procés d'evolució, en paral·lel".#ElsMatinsTV3
? https://t.co/8uOL00wBQy pic.twitter.com/Eu1eIH6y6U

— Els matins TV3 (@elsmatins) May 24, 2022

Per acabar, Rubia Naz assegura que a la seva associació no els arribat casos de noies amenaçades per matrimonis forçosos, però "tenim una angoixa ara, arran de com es porta el cas als mitjans de comunicació, que es malinterpretin situacions o viatges al Pakistan, perquè se suposi que tots són per casaments forçats". "No volem aquest estigma", conclou.