Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Intervencions per accidents o neglicències, a "Els matins"

Rècord de rescats a la muntanya: "Demanem seny"

"Hi ha molta fal·lera per viure la vida amb intensitat. I l'excés de gent porta un augment de rescats", ha afirmat el sergent dels GRAE Alfons Esterlich al fer repàs de l'augment d'intervencions dels bombers a la natura

Aquest 2021 a Catalunya s'ha batut el rècord de rescats a la muntanya: fins al 15 de novembre (l'últim dia que se'n tenen dades), n'hi ha hagut 1.139, que són 100 més que l'any passat. Vist amb perspectiva, el nombre d'actuacions s'han triplicat d'ençà el 2010, quan se'n van fer només 387. Encara que la Generalitat té potestat per cobrar les intervencions per imprudència, es tramitem pocs expedients: només 14 casos dels més de 15.000 salvaments realitzats pels Bombers de la Generalitat.

Alfons Esterlich
 

Aquests rescats recauen en el Grup d'Actuacions Especials (GRAE) del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que és el que s'ha especialitzat en salvaments i rescats en el medi natural i en llocs de difícil accés. Alfons Esterlich, sergent dels GRAE, assenyala al programa "Els matins" que —després del primer confinament— la muntanya s'ha omplert de gent que fa esport, fins al punt que hi ha hagut parcs nacionals que n'han regulat l'accés, per l'excés de gent que hi vol accedir.

La pràctica d'esports a la natura ve de lluny i les intervencions dels GRAE s'estenen per tot Catalunya. Hi ha molta incidència a la ciutat de Barcelona i la seva rodalia, però també s'acumulen molts salvaments a Montserrat, al Prepirineu (Pedraforca), a la Costa Brava (on hi ha molta gent que es llança a fer els camins de ronda amb xancletes) i al Parc Nacional d'Aigüestortes, un focus important. De fet, els casos més tràgics es donen, bàsicament, al Pirineu.

Alfons Esterlich
 

 

Encara que hi ha accidents per manca de preparació física o per portar el material adequat, la majoria de les actuacions dels GRAE venen motivades per un accident: un excursionista que rellisca, es torça el peu o té una revinclada i no pot continuar. És per això que Esterlich considera que "no és fàcil" discernir si la raó és una imprudència o un accident, encara que remarca que "normalment la gent no és negligent".

"Recomanem portar tot el material preparat i en bon estat (roba, menjar, aigua, llum, telèfon carregat...), que es prepari bé la sortida (la ruta, el temps d'excursió, el desnivell, rutes d'escapament), que es tingui un possible 'pla B' si hi ha cap problema i que es deixi dit a algú on es va. Però, sobretot, demanem seny", diu Alfons Esterlich.

D'ençà del 2009 la Generalitat té potestat per cobrar els rescats per imprudència, però —encara que tots els expedients que es tramiten s'acaben cobrant— els GRAE en tramiten pocs (han estat 14 casos de les més de 15.000 intervencions realitzades).

"La majoria de rescats que fem són fruit d'accidents, però també n'hi ha per manca de preparació física. No és fàcil establir què és una negligència i què no. Nosaltres no entrem en aquest debat."

 

Alfons Esterlich
 

 

Actualment, a Catalunya hi ha 72 membres del GRAE repartits en tres bases (amb seus a Sabadell, la Seu d'Urgell i Olot), i està a punt d'inaugurar-se la quarta, a Valls, per abastir la zona de Tarragona. A més, els metges del SEM s'han incorporat a les actuacions, de manera que s'ha millorat molt el servei que ofereixen: "Portar un professional sanitari augmenta molt la qualitat del rescat, perquè pot intervenir ja des del primer minut", celebra Esterlich.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut