Pel periodista Llibert Ferri, Putin, sobretot, s'emmiralla en Stalin. "Té una certa veneració per ell, pel que significa Stalin, de gran pare de la pàtria, de gran vencedor en la Gran Guerra Patriòtica (la Segona Guerra Mundial). Stalin és un nacionalista i ell també. És un ultranacionalista." Un ultranacionalista, segons també Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, amb ambicions de recuperar l'imperi perdut. "És l'expressió d'una enyorança d'un temps que ell sap que no tornarà, que és o la Rússia Imperial o, fins i tot, la Unió Soviètica com a tal." Putin considera com una gran humiliació la desfeta de la Unió Soviètica. Segons Ferri, té al cap refer l'antic imperi rus. "La dissolució de la Unió Soviètica és la catàstrofe econòmica, industrial, humana més forta que hi ha hagut en un país industrial en temps de pau". Ideologia totalitària i ultranacionalista I en quina ideologia se sustenten les decisions de Putin per justificar l'injustificable, com invasions de països veïns (a més d'Ucraïna, la influència amb braç de ferro de Moscou s'estén des de fa anys a països com Moldàvia, Geòrgia, Bielorússia, el Kazakhstan, Armènia...) i retallades de llibertats als seus ciutadans? Un dels seus mentors ideològics és Alexander Duguin, un personatge que podria ser comparable a qui va ser assessor de Donald Trump i líder de l'extrema dreta mundial, Steve Bannon. Són contraris a la immigració, antisemites, contraris al món islàmic, contraris als LGTBI. L'expressió d'un món totalitari estès arreu (la Xina, el Brasil, Rússia, els EUA de Donald Trump, Turquia...) i que veu com a perillosos els valors que proclama la Unió Europea. Duguin, recalca Llibert Ferri, parla de la quarta posició, del quart sistema polític. I la quarta posició es basa en un opuscle: "Per un feixisme roig sense fronteres." Les amenaces sobre Putin i el sistema totalitari que ha implantat a Rússia no són l'OTAN ni les armes dels països europeus (decidits ara a ensenyar múscul militar), sinó un sistema de valors i democràcia a què voldrien accedir la majoria de països exsatèl·lits de Moscou i que no agrada gens al Kremlin. L'amenaça nuclear Putin ha arribat a utilitzar l'amenaça nuclear. "Ordeno al ministre de Defensa i al cap de l'Estat Major", va dir, "que posin les forces de dissuasió (nuclear) de l'exèrcit rus en alerta de combat." Aquesta amenaça, els experts consideren que només és això, una amenaça, i que mai s'acabarà duent a la pràctica, entre altres raons perquè, com va passar a Txernòbil, la direcció i els efectes del núvol tòxic que provoca l'explosió atòmica i arrossega el vent, són imprevisibles i es poden tornar en contra seva. Poden afectar tot Rússia. No, taxativament, no. "El botó nuclear no s'utilitzarà", diu Pere Vilanova. La guerra nuclear és una arma que molt aviat es va concloure que no es podia utilitzar. No es podia fer servir militarment, però... com és que se n'han fet tantes generacions, d'armes nuclears? Perquè té un ús polític i l'ús polític és intimidatori, dissuasiu. "Jo també crec que l'arma nuclear és una amenaça política més que no pas real", afegeix Llibert Ferri. "Si es veiés un perill massa imminent d'uns atacs nuclears, jo crec que els mateixos que donen suport a Putin, al seu cercle del poder més pròxim, li podrien dir: 'mmm... compte, compte'. Esclar, aquí ningú hi vol perdre la vida, no?" El futur de Vladímir Putin Un cercle que envolta Putin i que, o bé combrega amb el seu punt de vista invasiu i totalitari, o no s'atreveix a contradir-lo. És aquest cercle de militars i oligarques el que, segons Ferri, arribat un moment de ferotge pressió internacional als seus interessos econòmics, podria qüestionar Vladímir Putin. Som en un país que, des de la Revolució Russa i el primer govern provisional, Kerenski, fins al final de la Unió Soviètica, amb Boris Ieltsin, no hi han hagut canvis mínimament equilibrats. Han sigut en base a crisis, conspiracions i cops d'estat, emmascarats o declarats. Què passarà amb Putin? Hi haurà forces que s'aniran d'alguna manera, ajuntant, confluint i el veurem fora? Jo crec que és una possibilitat. Carmen Claudín, investigadora sènior associada de Cidob, posa en valor les manifestacions contràries a la guerra que es fan cada dia a les principals ciutats russes. "La quantitat de gent que està sortint al carrer és moltíssima", afirma. "Hem de tenir en compte que s'estan jugant no només que els donin cops, i els maltractin, i els portin a la presó. Poden perdre la feina, poden ser molestats a casa seva... I aquestes valentes manifestacions, és una cosa que no havia passat des de fa anys, molts anys, a Rússia".