Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Altres fórmules per accedir a l'habitatge, a "Els matins"

Pisos a preu de cost? Les opcions de l'habitatge cooperatiu

Accedir a un habitatge, sigui de lloguer o de compra, cada vegada és més difícil i per això cada vegada més es busquen fórmules alternatives a les tradicionals. És el cas de l'habitatge cooperatiu

Sis de cada deu persones de l'àrea metropolitana de Barcelona veuen difícil trobar un habitatge assequible al seu barri o municipi. Són dades de l'enquesta de cohesió urbana 2022, que també revela que aquesta percepció s'ha disparat en els últims anys: ha augmentat més de 14 punts respecte del 2017. L'enquesta també recull que la població metropolitana que ha canviat de residència en els darrers 5 anys s'ha triplicat i ja arriba a 1.100.000 persones.

Davant d'aquesta dificultat d'accedir a l'habitatge, cada vegada més gent s'interessa per les fórmules alternatives que proposa l'habitatge cooperatiu.

 

Les diferents modalitats de l'habitatge cooperatiu

  1. Compra
    És el model que ara mateix té més promocions en marxa. És quan els socis de la cooperativa són els propietaris dels pisos.
  2. Cessió d'ús
    La cooperativa és la propietària dels pisos i els socis paguen una quota, una mena de lloguer.
  3. Masoveria urbana
    El propietari cedeix l'habitatge a canvi del manteniment.
  4. Dret de superfície
    Els socis són els propietaris dels pisos, però no per sempre, sinó durant períodes de llarga durada; 75 anys, normalment.
     

Habitatge cooperatiu en cessió d'ús: com funciona?

El programa "Els matins" s'ha centrat en dues d'aquestes modalitats: la de cessió d'ús i la de dret de superfície. Pel que fa a la primera, a Catalunya hi ha un miler d'habitatges cooperatius en cessió d'ús, amb 50 projectes en els quals ja s'hi viu. Sostre Cívic és una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús d'àmbit català que ha gestionat 23 dels projectes, explica Benjamí Aguilar, membre del consell rector.

Ha explicat que aquesta fórmula garanteix que la cooperativa sempre és la propietària i les persones sòcies són copropietàries i tenen el dret d'ús dels habitatges. "No hi ha una divisió horitzontal de l'habitatge i tot el que passa amb els habitatges depèn del que es decideix col·lectivament". En aquesta modalitat "els propietaris aporten un capital inicial i després hi ha unes quotes, que estan per sota de preu de mercat de lloguer", concreta Benjamí Aguilar.

Segons ell, ara ja ens trobem en un moment que permet normalitzar aquesta possibilitat i aconseguir que sigui fàcil perquè "es poden anar replicant experiències que ja s'han fet, de manera que els grups locals no hagin de partir de zero".

 

Habitatge cooperatiu en dret de superfície: el cas del barri de la Clota de Barcelona

Al barri de la Clota de Barcelona s'estan construint 105 habitatges cooperatius en la modalitat de dret de superfície. Els ha impulsat una cooperativa sense ànim de lucre: Fem Ciutat i els nous habitants entraran a viure-hi d'aquí a uns mesos. Les famílies que hi viuran es van seleccionar per sorteig entre un miler d'interessats a comprar un dels pisos de la promoció.

Els guanyadors seran propietaris dels habitatges només per a un termini de temps: 75 anys, prorrogables a 90. Després, tot el bloc s'ha de retornar a l'Ajuntament de Barcelona, que és l'administració que ha cedit el sòl. Tal com expliquen alguns dels propietaris, un pis de 85 m2 amb tres habitacions en aquesta promoció val uns 150.000 euros, mentre que a l'edifici del costat s'enfilen fins als 500.000 euros.

 

 

Xavi Prat, gerent de la cooperativa Fem Ciutat, ha explicat que en aquest cas concret el sòl l'ha cedit l'Ajuntament de Barcelona i el dret de superfície es paga amb 11 habitatges per al consistori, que dedicarà a lloguer social, i quatre locals de la promoció que seran per al districte.  

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut