En només una setmana, els casos confirmats a Catalunya de verola del mico s'han duplicat, i ja n'hi ha 380, amb 40 més sota sospita. Sembla que la malaltia pot haver entrat en una fase de ràpida expansió, i per això "Els matins" ha demanat a Oriol Mitjà, metge i investigador de la Fundació Lluita contra les Infeccions, que aclarís quina és la situació.

Més enllà de constatar que, efectivament, el nombre de casos de verola del mico s'està incrementant, Mitjà lamenta que no hi hagi prou recursos per fer front a aquest brot: "Fins que no tinguem les eines, que són la vacunació o una estratègia d'identificació de casos, no podrem parar el brot."

? @oriolmitja:"No tenim gaires eines per fer front a l'epidèmia de la verola del mico. Hem identificat, més o menys, el mode de transmissió, però la manca d'eines (com la vacunació o la identificació de casos) dificulta que parem el brot"#ElsMatinsTV3
? https://t.co/Ar0Y4fA8zy pic.twitter.com/zsr7LZaC2Z

— Els matins TV3 (@elsmatins) July 1, 2022

En el cas de la vacunació, Mitjà considera que les 5.000 dosis de vacuna que ha rebut Espanya són "poquetes", perquè, per exemple, a Catalunya n'arriben entre 1000 i 1500, quan "les persones que estan en un elevat risc de contraure el virus de la verola són més de 1.500".

Tot i això, s'han produït avenços notables: "Hem identificat el mode de transmissió, més o menys... Hem de corroborar la hipòtesi que, més que per via aèria, hi ha una transmissió per contacte íntim". I això fa que, com que la majoria dels casos sorgeixen en "xarxes on hi ha molts intercanvis de parella és més possible que es perpetuï aquesta situació".

Vies de contagi

Tenint això en compte, Mitjà demana "fer campanyes d'informació i conscienciació" perquè no s'estigmatitzi la malaltia i els potencials afectats evitin anar al metge. "És fonamental que quan apareguin les lesions s'hi faci front", alerta Mitjà.

I és fonamental perquè "sabem que la càrrega viral en les lesions en genitals, anals i orals és elevada, mentre que en la faringe la càrrega viral és baixa; això apunta que la infecció és a través d'aquestes vesícules o pústules que hi ha a la zona genital, i que rarament serà per via respiratòria". Per tant, per infectar-se "hi ha d'haver contacte amb aquestes vesícules i que el contingut de la vesícula arribi a la mucosa genital o oral".

Això vol dir que la via respiratòria és poc important i que, per tant, "el risc que una persona contagiï algú sortint a comprar és molt baix. En aquest sentit, podem estar tranquils". De fet, Mitjà afirma que "hem vist molt pocs casos d'infecció no sexual, amb convivents; hem vist tres casos de nadons en què la transmissió ha estat intrafamiliar (evidentment, no sexual); i la resta dels casos tenen un factor de risc de transmissió sexual".

? @oriolmitja: "Anem aclarint que la via respiratòria és poc important en el contagi de la verola del mico, hem vist molt pocs casos d'infecció no sexual. Per regla general, els casos tenen uns factors de risc de transmissió sexual".#ElsMatinsTV3
? https://t.co/Ar0Y4fA8zy pic.twitter.com/ZOwbo961rp

— Els matins TV3 (@elsmatins) July 1, 2022

Simptomatologia

A més de les pústules, Mitjà explica que s'han identificat presentacions atípiques en els malalts. Per exemple, en alguns casos hi ha una inflamació del recte (que fa que es tinguin moltes molèsties a l'hora de defecar), però també presenta amigdalitis, amb inflamació a la gola i mocs. Cal tenir present que la verola del mico no és mortal, però és altament contagiosa i molt molesta.

Tractament

Un cop algú ha contret la malaltia "són importants les quarantenes, que segurament no han de ser tan estrictes" com amb la covid, però s'han de mantenir tres setmanes. Durant aquest període és important abstenir-se de tenir relacions sexuals, pel risc de contagi.

Pel que fa als medicaments, Mitjà afirma que un fàrmac com el tecovirimat (que es va desenvolupar i aprovar fa dos anys pel virus de la verola humana) "és eficaç contra el virus de la verola del mico". Però que, tot i que està disponible, encara escasseja, raó per la qual "es prescriu a les persones que es considera que no poden fer front al virus per elles mateixes. És a dir, que tinguin per exemple un factor immunosupressiu".