Elogis generalitzats a la cobertura de TV3

Manel Alías: "És la crònica més difícil de la meva vida. Nosaltres hem sortit de l'infern, però unes quantes famílies segueixen allà"

Enmig d'una "pluja de morter" a Donetsk, la crònica que un equip de TV3 va firmar durant el "TN vespre" de diumenge, ha rebut nombrosos aplaudiments a les xarxes socials i els altres mitjans. Està en camí de convertir-se en un exercici periodístic de manual

Marta Viana

Al "TN vespre" del diumenge 27 de febrer s'emetia una crònica de l'equip de TV3 encapçalat pel Manel Alías sobre els combats ferotges que es viuen al front de guerra. Ell i el seu càmera, Ilià Drobixevski, van viure en primera persona un atac, en aquest cas per part de l'exèrcit ucraïnès al Donbass, a Donetsk, que acostava a l'audiència l'infern que viu la població civil que no ha marxat. Immediatament després d'emetre la peça informativa, companys de professió, comentaristes o professors universitaris es van bolcar en elogis i el vídeo es va col·locar entre els més vistos de TV3 a la carta.

El periodista Albert Om, a la seva secció a "Els matins", ha confirmat el valor que la crònica té per a ell. "La peça està feta al mig del front, al mig dels trets, en una situació molt complicada", diu. Segons la seva opinió, el més remarcable és que tot i parlar en primera persona, els periodistes no són els protagonistes de la història. Això és el més difícil.

"La crònica formarà part de la història d'aquesta casa. Quan TV3 celebri els 50 anys o els 100 anys algú la posarà d'exemple del bon periodisme que es feia abans. Però val la pena valorar-ho ara, no cal que passin els anys. Després de viure el que van veure ells, em fascina el to del Manel, tan mesurat." Albert Om

 

 

Són molts els qui n'aplaudeixen el rigor, la claredat i l'edició en un context tan complicat com és una guerra. D'entrada pel que explica, però sobretot per ser els ulls en un conflicte que no queda tan lluny. No és fàcil. Per aconseguir la màxima credibilitat, cal saber-lo comunicar amb un to i un estil complicat de mantenir entre tancs, obusos i pluges de morters.

Aquesta és una guerra, real, amb víctimes. És per això que una mirada sobre el terreny és tan important i és el que han posat en valor molts dels companys de professió que s'hi han pronunciat.

Manel Alías i el seu col·lega Ilià Drobixevski van poder marxar del punt del conflicte en un cotxe acompanyats de militars. Ells van deixar una ciutat fantasma enrere, però moltes altres famílies del Donbass encara hi són. La guerra continua i no ho tindran tan fàcil per escapar del malson. "Deixem enrere un escenari dantesc, que seguirà descomponent-se sota els projectils", conclou la crònica.

compartir a Whatsapp
Següent
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut