Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La 'Generació Y', a "Els matins"

L'esgotament dels millennials: "Tots estem cremats, tu també"

L'escriptora Anna Pacheco considera que "té molt a veure amb les causes del model productiu en què vivim". Ho debat amb el periodista Sergi Picazo i el filòsof Joan Burdeus

Potser el nom de 'Generació Y' t'és desconegut, però, si parlem de millennials, segur que et sona més. És la denominació col·lectiva que s'ha assignat als nascuts entre principis dels vuitanta i el 2000. Tot i les excepcions que hi pugui haver, se'ls defineix comunament com "fatigats, esgotats, cremats o angoixats", però realment ho són? Els tres periodistes analitzen una societat que s'ha trobat que "feina i vida es confonen" per la hiperconnexió que pateix.

La periodista i escriptora Anna Pacheco considera que "la precarietat econòmica és el punt més important" que afecta els 'millennials' i els converteix en una generació uniformitzada: "Si tots som 'millennials' precaris, no existeixen les altres classes? Hi ha un perill homogeneïtzador, que té a veure amb una estructura sistèmica", afirma a "Els matins".

 

 

El filòsof Joan Burdeus, per la seva banda, apunta cap a un canvi històric, associat a les pressions que rebem: "Ara és una pressió positiva que t'exigeix fer més coses perquè tu pots fer-ho tot". Abans, la pressió era "a disciplinar-te; ser a l'oficina, moltes hores callat, treballant, no podies fer més coses..."

"Feina i vida es confonen", apunta el periodista Sergi Picazo, que recull en un article els comentaris més generalitzats al seu entorn ("No puc més. No arribo a tot. No em dona la vida. No tinc temps. Estic estressat. No dormo bé. He tingut ansietat") i reflexiona: "Alguna cosa està passant, hi ha molta gent esgotada que forma part d'una generació, entre els 20 i els 40 anys, que en teoria hauria d'estar construint el país, l'economia, la vida, i, en canvi, no pot més".

 

 

Paradoxalment, però, això passa quan s'han superat els grans traumes que van marcar les generacions anteriors, segons Picazo: "Els nostres avis van viure la guerra, la fam, la dictadura...Els nostres pares van viure la Transició, les vides precàries... Mai ho havíem tingut tan fàcil i estem fatal. Què està passant?".

Pacheco insisteix en l'estructura productiva com el causant del desencant i la desafecció: "Cada cop veig més gent que creu que treballar 8 hores al dia és una violència absoluta... i les manifestacions ja no es fan per millorar les condicions, sinó per treballar menys hores i recuperar espais de vida".

Burdeus, en canvi, creu que el malestar és fruit de la impossibilitat de revolucionar-se contra l'status quo: "Tenim idealitzades les lluites sindicals i treballadores, un tipus de revolució de la gent democràtica que ha aconseguit guanys materials".

 

Amb la vida actual, en canvi, on s'han imposat les pantalles, les feines telemàtiques i el teletreball, "la gent no es pot organitzar de la mateixa manera, hi ha una cosa desmobilitzadora en la generació digital".

D'aquí a uns anys, passarà com amb el tabac, que "veiem pel·lícules anteriors de gent fumant i ens escandalitzem... Doncs veurem gent treballant i no lluitant pels seus drets i ens escandalitzarem", afirma Burdeus.

 

 

Picazo ho rebat, argumentant que "sí que existeixen moviments de lluita", però que queden eclipsats per una desmobilització social en general, no només dels joves: "És per culpa de la individualització, el teletreball... La feina s'està fent, però vivim desmobilitzats".

Una impotència que Burdeus considera "lamentable", perquè "la impotència política que tots sentim té a veure amb falta d'imaginació i un sentiment que pensem que les revolucions anteriors obeeixen a causes geopolítiques". Però Picazo en discrepa: "si els nostres pares van viure millor econòmicament, és perquè hi havia una gran conflictivitat social".

 

 

En la societat actual, en canvi, s'exigeix una perfecció formal, en alguns casos molt asfixiant, "sobretot si ets mare", afirma Picazo: "Les mares han de ser perfectes, bones cuidadores, han d'estar a la feina al 100%, sense fallar mai, amb el telèfon a punt, i tenir una bona conversa i un cos perfecte... I tot no pot ser! És una cursa d'obstacles impossible. Ens han ficat la idea d'un ideal que només provoca frustració perquè és impossible d'aconseguir".

 

 

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut