Les dones, les grans perdedores del teletreball

En temps prepandèmics, només un 4,8% dels treballadors de l'estat feien habitualment teletreball i la majoria eren homes. Però a l'abril del 2020, per frenar l'expansió del virus es va imposar el teletreball com a obligatori sempre que fos possible. El percentatge dels teletreballadors es va enfilar fins més enllà de 16%, i les dones eren les que més treballaven des de casa. Aquesta modalitat laboral, però, ha convertit les dones en les grans perdedores, segons els sociòlegs Sara Moreno i Vicent Borràs, que han plasmat la seva investigació al llibre "Que teletreballin ells. Aprenentatges de pandèmia més enllà de les obvietats". La pandèmia imposa distància Si comparem les dades del treball a distància a escala europea, veiem que a casa nostra el teletreball era dels països on menys s'aplicava. La professora de Sociologia de la UAB Sara Moreno recorda que amb l'inici de la pandèmia es va imposar aquesta modalitat laboral en la mesura que fos possible, tot i que apunta que "no tota la població ocupada va poder treballar en remot, perquè no es donaven les condicions". Des de llavors i molt ràpidament es veu com s'han invertit les dades i les dones han passat a ser les que més treballen des de casa. La hipòtesi del canvi s'explica, segons Moreno, pels patrons del sistema patriarcal en què vivim i per la situació de confinament i les escoles tancades: "Amb la dificultat d'externalitzar el treball domèstic i de cura, les dones pensàvem, ja que ets a casa, et pots encarregar de les tasques de la llar." Aquest pensament no fa res més que perpetuar el rol de la dona en el sistema tradicional. "Es va implementar el teletreball com una modalitat que facilita la conciliació entre les dones i no la corresponsabilitat amb els homes," sentencia Moreno. Jornades laborals eternes Les dones són les grans perdedores. Al llibre s'aborden totes les casuístiques possibles: gent que viu sola, parelles, parelles amb fills i/o amb adults dependents. Pel sociòleg Vicent Borràs, coautor de l'estudi i professor de Sociologia a la UAB, les dones són les que ho han pagat més car: "Les dones ho pateixen. Les dones necessiten posar les fronteres clares entre el món pagat i el món domèstic i de cura, perquè en els espais en què es fusionen les activitats, elles sempre hi surten perdent." Durant el confinament més dur, no vam deixar de veure vídeos a les xarxes socials de criatures corrent per casa mentre els pares feien reunions virtuals, o les filigranes més imaginatives que havien de fer els familiars per entretenir els més petits perquè les hores tancats a casa passessin més ràpid. Però qui assumia aquest rol de cures? Bingo. "Les dones", assegura Borràs, "volien programar una activitat escolar per als fills. I si no ho feien, ho vivien amb un sentiment de culpabilitat. Ni faig la feina bé ni tampoc atenc les criatures bé. La culpabilitat en ells és totalment absent." Sense culpabilitat, no hi ha motius per estressar-se. De fet, és precisament per això que la corresponsabilitat dels homes en les tasques domèstiques i de la llar queda encara molt lluny de ser una realitat, perquè, segons Moreno, els homes tendeixen a "tecnificar la quotidianitat i fan una cosa darrere l'altra. Això els fa evitar sentiments d'angoixa i estrès". El teletreball ajuda a conciliar: la gran trampa Com vau viure vosaltres el teletreball? Les expectatives de fer feina a distància les viuen diferent els homes i les dones. Borràs explica que ells ho viuen com una oportunitat vital perquè, d'una banda, poden flexibilitzar el seu temps de treball i, de l'altra, augmenten la qualitat de vida perquè tenen temps lliure per fer altres activitats. En el cas de les dones, en canvi, es tradueix amb l'oportunitat d'anar a buscar els nens a l'escola. "Considerem que és una trampa perquè manté la divisió tradicional de rols." La generació sandvitx: el cas extrem El desastre del teletreball i la conciliació no arriba amb les criatures més petites, on el volum de tasques domèstiques i de cures evidentment augmenta. En aquest sentit, els autors de "Que teletreballin ells" han detectat que el cas més extrem es troba en les dones de la generació sandvitx, aquelles que tenen persones adultes dependents al seu càrrec. "No viuen a casa però se'n fan responsables. Es traslladen a casa de la persona dependent a teletreballar. I això reforça el seu rol de cuidadores", explica Moreno. El teletreball necessita igualtat Els intents per regular aquesta modalitat laboral és una lluita encara ara, que la pandèmia ha afluixat. Però és aquí on una vegada més cal recórrer a la perspectiva de gènere per fer polítiques igualitàries. Segons explica Moreno, "pot tenir riscos si es pensa que és una modalitat neutra. Si el teletreball no es regula a consciència i amb perspectiva de gènere pot acabar reforçant les desigualtats entre homes i dones i pot segmentar la població assalariada". Però sempre hi ha llum al final del túnel. En aquest sentit, entre tots els casos estudiats, els sociòlegs hi han trobat una escletxa d'esperança. Es tracta dels homes que treballen en l'administració pública en un càrrec de tècnic i que les seves parelles (dones) tenen una feina de més responsabilitat i exigència laboral. Ells fan més si elles no hi són. La sociòloga Sara Moreno apunta que "en absència de la dona, l'home assumeix tota la responsabilitat, i és aquí on hi ha la possibilitat que acabi canviant l'hàbit de la manera de ser i estar dins de casa". Portada del llibre "Que teletreballin ells"

Les dones, les grans perdedores del teletreball

Abans de la pandèmia hi havia més homes teletreballant. Durant el confinament, les xifres es van invertir i elles es van convertir en majoria. La conciliació va ser l'excusa i el problema alhora: les dones s'han emportat tot el pes de la llar