"L'avi de ferro" compleix el somni d'acabar l'Ironman de Hawaii

Toni Noè, "l'home de ferro", és tot un expert en el món de l'Ironman, una cursa on participen els millors triatletes del món. La de Hawaii, on era l'atleta de més edat, era la seva 25 cursa d'aquest tipus i ha corregut nombroses maratons i curses de muntanya. "La del Matagalls-Montserrat l'he fet 30 anys seguits, però a última hora se'm feia curta", ha explicat a "Els matins" amb la satisfacció d'haver superat, una vegada més, la fita que s'havia proposat. "Feia 23 o 24 anys que anava darrere d'això, però s'ha de ser constant amb les coses, perquè sempre s'aconsegueixen", afirma. Per a ell, pagès de professió i treballador incansable al camp des de l'adolescència, sembla fàcil allò que per a gairebé tots ens ha semblat una bogeria es tingui l'edat que es tingui: 3.800 metres nedant en aigües obertes, 180 quilòmetres en bici i 42 corrent entre muntanyes. No va poder baixar la seva marca, però va completar les proves en 15 hores i 39 minuts. "Un temps que, pel clima, per la temperatura i pel vent que feia, estic supersatisfet", comenta mentre veu amb Lídia Heredia i els col·laboradors de la taula esportiva, Jordi Martí i Gemma Herrero, les imatges de la seva arribada a la meta. "Ara, al veure les imatges, m'he adonat que anava una mica tort, una mica just. La gent que em veia diria, si que va fotut aquest, però jo interiorment anava bé." Ha relatat a plató algun dels entrebancs que va tenir a Hawaii i el més sorprenent no tenia res a veure ni amb la força de les onades ni amb la dificultat del terreny, "molt dur, amb molta pujada i molta baixada, que és el que em va a mi, perquè no sé què em passa que al pla no corro". -Noè: "Vaig córrer bé els primers 13 quilòmetres, però vaig tenir un lapsus, vaig mirar un cartell que posava 22 quilòmetres, era a la tornada... 22! Si jo pensava que només me'n quedaven 10!" -Heredia: "Això pot desmoralitzar!" -Noè: "Sí, això em va passar, i després, quan vaig arribar a les quimbambes, allà a l'aeroport, veig quilòmetre 25 i, al cap d'una estona, un altre cartell que deia 16 milles... 22 milles era això! Quan me'n vaig adonar ja vaig anar bé i vaig tenir temps fins i tot de picar-me amb un altre corredor." Diu que no utilitza gairebé les cames quan neda, que dorm poc i que la seva dieta inclou macarrons, "però només perquè els agraden als meus nets". El secret? El dels grans esportistes: entrenament constant i diari: "A partir de les cinc de la tarda, cada dia dedico dues o tres hores a entrenar-me, un dia a córrer, un altre a anar en bici i, per fer la natació, m'escapo al migdia i faig 2.000 o 2.500 metres." Pròxima cursa: la Burriac Xtrem Toni Noè ja prepara la seva participació a la Burriac Xtrem, i considera que poder fer aquests plans als 73 anys -els fa el pròxim dia 7- és un privilegi: "He estat de sort perquè no he tingut mai cap lesió, i, si n'he tingut alguna, el que diu el meu germà gran ho arreglo a cops de martell." Com a compensació de tot l'esforç, el que més valora és l'admiració dels atletes més joves: "El que més m'agrada és que indueixo a la gent que continuï. Aquests any, a Zarautz, em va venir un noi de 40 anys i em va dir: 'Soc aquí perquè vaig veure el seu vídeo i he decidit fer el mateix i em va molt bé'."

"L'avi de ferro" compleix el somni d'acabar l'Ironman de Hawaii

Toni Noè va marxar a Hawaii amb l'objectiu d'aconseguir arribar a meta després de nedar 3.800 metres, pedalar 180 quilòmetres i corre'n 42. Amb el somriure de prova superada, el mataroní, de 73 anys, ha explicat a "Els matins" com ho va viure