"La Llei de Secrets està obsoleta i reclama un canvi urgent"

El Catalangate i l'espionatge als telèfons del govern espanyol ha marcat l'actualitat política d'una setmana que acaba amb l'inici de la comissió de secrets oficials al Congrés. "Els matins" ha parlat d'aquests temes amb José Luis González Cussac, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València i especialista en seguretat i en la Llei de Secrets Oficials. La seguretat dels telèfons del govern espanyol Segons González Cussac, la responsabilitat sobre la seguretat dels dispositius dels alts càrrecs del govern espanyol és compartida entre dos organismes: inicialment, el Centre Criptològic (que pertany al CNI) s'encarrega de preparar i establir el xifrat dels dispositius; posteriorment, és la secretaria general de Presidència (una unitat que es va establir durant el mandat d'Adolfo Suárez) qui en fa el manteniment. En resum, doncs, per a González Cussac és una corresponsabilitat entre els dos òrgans. &#128308; José L. González Cussac: "Pel que jo sé, i és públic, qui prepara el xifrat dels telèfons dels alts càrrecs és el Centre Criptològic. El manteniment correspon a la secretaria general de Presidència. És una responsabilitat compartida."#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/wYMYD1WBTF pic.twitter.com/oRvHzK6E6E Els matins TV3 (@elsmatins) May 5, 2022 La comissió de secrets oficials Això s'explicarà a la comissió de secrets oficials, que es reuneix sota el màxim secret. De fet, si algú dels presents n'explica alguna cosa, s'exposa a la comissió d'un "delicte de revelació, segons consta a l'article 598 del Codi Penal, i que afecta la seguretat i defensa nacional", especifica González Cussac. A l'hora d'avaluar-ne l'eficàcia, González Cussac deixa clar que "tots els països que han tingut comissions i informes parlamentaris ens diuen que el control més important que s'exerceix en un estat de dret als serveis d'intel·ligència és la comissió parlamentària". Ara bé, si això no ha funcionat adequadament en el cas espanyol, és perquè "els diputats que n'han format part no han exercit correctament les funcions que la llei els dona". &#128308; José L. González Cussac: "Desgraciadament, en la tradició espanyola, la comissió de secrets no ha desenvolupat les seves funcions. Però no per deficiència legislativa sinó perquè els diputats no han exercit un autèntic control".#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/wYMYD1WBTF pic.twitter.com/IYvHnCQspn Els matins TV3 (@elsmatins) May 5, 2022 A banda de la comissió, González Cussac també considera que cal tenir en compte el control intern (que exerceix el govern), el control judicial (que s'exerceix per les vies ordinàries i que preserva els drets fonamentals), el control parlamentari (creat per seguir determinats assumptes) i el control extern que fan els mitjans de comunicació. Les restriccions a la comissió de secrets La directora del CNI, Paz Esteban, "està obligada per llei a respondre totes les preguntes que se li facin a la comissió". Això implica que haurà d'ensenyar autoritzacions judicials, si les hi demanen, o qualsevol altre document. És per això que "no s'hi permet ni fotografiar o fotocopiar els documents, ni enregistrar res; només prendre notes". Una altra restricció és a qui se li dona accés a la comissió de secrets. A Espanya, "ha estat molt vinculat al tema de l'organització terrorista ETA", però arreu "s'ha discutit qui pot tenir accés als documents secrets d'un estat, un tema molt delicat que depèn del consens polític", per González Cussac. La Llei de Secrets &#128308; José L. González Cussac: "La llei de secrets espanyola és preconstitucional i està completament obsoleta. Fa anys que reclama un canvi urgent, perquè, entre d'altres, no contempla la desclassificació automàtica pel pas del temps".#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/wYMYD1WBTF pic.twitter.com/NVCizT23VA Els matins TV3 (@elsmatins) May 5, 2022 Tot plegat està regulat per una llei de secrets redactada i aprovada durant el franquisme. Aquesta llei, per exemple, no contempla aspectes com la desclassificació automàtica de cap matèria un cop passat un període. Per González Cussac, "això és una anomalia, perquè significa un control en l'opinió pública". És per això que "cal canviar urgentment la Llei de Secrets... Que no ho hagi fet cap govern després de la Transició és inexplicable".

"La Llei de Secrets està obsoleta i reclama un canvi urgent"

José Luis González Cussac, catedràtic de Dret Penal i especialista en seguretat, considera que "és una anomalia del sistema legal espanyol inexplicable que en 40 anys de democràcia cap de les majories hagi volgut o pogut modificar aquesta llei franquista que encara està vigent"