Javier Cacho explica l'insòlit estat de conservació l'Endurance: "No hi ha organismes que hagin devorat la fusta"

Ernest Shackleton va ser un aventurer irlandès que el 1914 va intentar arribar a l'Antàrtida, a bord de l'Endurance, per creuar-la per terra. L'expedició no va arribar a bon port i el vaixell va naufragar, però la tripulació (després de moltes peripècies) va aconseguir tornar sana i estàlvia. Tot i això, l'Endurance es va perdre al mar i diverses missions havien intentat trobar-ne les restes, infructuosament. Fins que aquest febrer es va posar en marxa l'últim i exitós intent per aconseguir-ho. El llegendari derelicte (que és com s'anomenen les restes d'un vaixell enfonsat) s'ha trobat i, a més a més, presenta un molt bon estat de conservació. La troballa de l'Endurance Javier Cacho és un científic i escriptor (l'únic biògraf espanyol de Shackleton), i un apassionat de l'Antàrtida. "Ha estat com buscar una agulla en un paller, molt complicat", explica sobre la missió. "Estaven buscant en una àrea de 250 quilòmetres quadrats i en foscor total, sense visibilitat". Però amb un resultat molt gratificant, ja que "l'estat de conservació és meravellós, és el derelicte més ben conservat de la història". "Les temperatures baixes de l'aigua de l'Antàrtida i els 3.000 metres de profunditat fan que no hi hagi organismes que devorin la fusta", assegura. "Em vaig emocionar quan vaig veure les restes tan ben conservades", admet Cacho, que "amb la imaginació hi veia Shackleton". Ell creu que "el vaixell s'ha de quedar a l'Antàrtida, no es pot tornar ni al Regne Unit ni a cap altre lloc". Un trasllat que tampoc es podria fer, atesa la situació legal: "Està en una regulació dins del Tractat Antàrtic, i no se'n pot treure res... ni el timó, ni les llaunes, ni les ampolles". "No cal", afirma, ja que "als vaixells s'espera trobar algun tipus d'informació que permeti saber què els va passar i, en aquest cas, ho sabem tot". Shackleton, un líder "Shackleton era un líder que va aconseguir el que era impossible: que tots tornessin vius", explica Cacho. Era una persona que "es deixava la pell, literalment, pels seus homes". Per exemple, quan van haver d'abandonar el vaixell, i van voler repartir els sacs que tenien (n'hi havia de bons i de dolents) va decidir sortejar-los. Un cop sortejats els sacs, els mariners es van sorprendre. "'Ens ha enganyat, ha fet trampes, perquè a tots els capitans els ha tocat el sac dolent i a nosaltres, que venim a guanyar-nos la vida, ens han tocat els bons", explica Cacho que deia la tripulació. Després d'aquell episodi, se'n va anar amb un vaixell molt petit, de 6 metres d'eslora, per tal de demanar ajuda... i va tornar. "Va estar un any i mig totalment pendent dels seus homes", apunta Cacho. Potser un dels èxits de l'expedició és que va fracassar: "Si haguessin aconseguit creuar l'Antàrtida, no haurien estat tan llegendaris, hauria estat un gran èxit (des del punt de vista de l'exploració), però ara mateix no n'estaríem parlant." Una possibilitat que els mariners coneixien: "El líder ha de ser així, solidari i sincer, no ha d'explicar històries, perquè l'equip ha de saber amb què es trobarà." "Quan es van quedar al vaixell sols, els va explicar els seus plans, i els va dir: 'Si em seguiu, si ho fem tot junts, tornarem a casa'", relata Cacho. Però, certament, Shackleton no va amagar mai als seus homes les altes possibilitats de fracàs. Els va convocar amb un anunci que deia: "Es busquen homes per a un viatge difícil, mal pagat, amb possibilitat de mort i males condicions. Això sí, en cas d'èxit, el retorn serà gloriós!" La fascinació per l'Antàrtida "No sé què té l'Antàrtida, però vols tornar-hi sempre", reflexiona Cacho. "Quan hi ets, et sents extraordinàriament petit". De fet, el científic creu que és bo sentir-se petit davant de la natura, perquè fa percebre coses que no se senten a la vida normal. De totes maneres, l'entorn canvia el comportament de les persones, segons Cacho: a l'Antàrtida descobreixes que l'esperit de cooperació i de solidaritat és essencial. "Quan ets allà sol, només podràs sobreviure gràcies a la cooperació, i, per tant, si et passa alguna cosa els teus companys s'arriscaran per salvar-te", sentencia.

Javier Cacho explica l'insòlit estat de conservació l'Endurance: "No hi ha organismes que hagin devorat la fusta"

L'expert científic Javier Cacho s'ha mostrat emocionat per l'estat de les restes de l'Endurance. "Les temperatures baixes de l'aigua de l'Antàrtida i els 3.000 metres de profunditat" l'han convertit en el vaixell enfonsat més ben conservat de la història