Gemma Pinyol-Jiménez: "Hem de vigilar les fronteres europees amb Ucraïna; aquests països s'han comportat de manera pèssima"

D'ençà de l'inici de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, més de mig milió de persones han abandonat el país. La majoria ho han fet per la frontera de Polònia, on hi ha l'enviada especial Yasmin Córdoba, que explica a "Els matins": "Els punts fronterers estan col·lapsats, hi ha cues de cotxe que estan esperant fa tres dies per entrar, i es busquen alternatives, com entrar per Eslovàquia". A més, a la situació que genera la gran quantitat de gent intentant marxar del país s'hi sumen les denúncies de racisme a la frontera amb Polònia, segons les quals els africans hi estan encallats encara més temps. "Sobre això, tenim informacions una mica contradictòries", afirma Gemma Pinyol-Jiménez, directora de Polítiques Migratòries del think tank Instratègies i professora associada a la UPF. Però avisa que, en cas que es confirmin les actituds racistes, "hi hauria d'intervenir el país de la Unió Europea, en aquest cas Polònia o Hongria, que haurien de ser capaços de castigar qualsevol comportament racista de la policia". Però, més enllà de les vies internes per corregir-ho, Pinyol-Jiménez afirma que "hem de ser curosos i vigilar què passa a les fronteres europees, on s'ha de ser molt respectuós amb els drets humans". En els casos de Polònia i Hongria, "celebrem que hagin canviat de criteri", però "venim de veure aquests països comportar-se de manera pèssima". Un cop superada la frontera, els refugiats esperen que la Unió Europea activi la directiva de protecció internacional als refugiats, aprovada el 2001 però que no s'havia activat mai abans. Aquesta directiva ha d'oferir "no una protecció internacional, sinó una protecció temporal", que permeti "entrar en un país i residir-hi de manera regular (poder treballar o estudiar) durant un període d'entre un i tres anys". És un "estatus excepcional" per poder viure en un altre país, però que "en el moment en què el teu país torna a la tranquil·litat, puguis marxar amb facilitat". Encara que "les expectatives que ara té la gent són tornar", Pinyol-Jiménez afirma que "mai sabem què passarà", però "aquesta proposta intenta garantir que les persones que arriben a la Unió Europea ho facin en condicions dignes i que no es vegin obligats a demanar asil". D'entre els molts ucraïnesos que ja estan en països de la Unió Europea, "la majoria tenen, com a mínim, un permís d'estada fins a tres mesos". Aquesta setmana "s'ha començat a donar excepcions de residències", de manera que qui tingui "visats de curta durada, els poden renovar". El pas següent és, si s'aprova la directiva de protecció temporal, "poder sol·licitar feina". A més dels ucraïnesos que aconseguiran sortir del país, la guerra comportarà molts moviments interns de població: "Les persones que surten són les més afortunades pel que fa a recursos", explica Pinyol-Jiménez. "El que fa la gent és moure's a una zona més segura del país i, segons les zones que quedin aïllades, hi haurà crisis humanes perquè no tindran accés a menjar."

Gemma Pinyol-Jiménez: "Hem de vigilar les fronteres europees amb Ucraïna; aquests països s'han comportat de manera pèssima"

L'experta en polítiques migratòries celebra "que Polònia i Hongria hagin canviat de criteri" amb el tracte als refugiats, però alerta que "hem de ser curosos i vigilar que s'hi respectin els drets humans"