Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Adolescents enganxats a les pantalles, a "Els matins"

"Ens ha de preocupar quan un jove s'aïlla i prefereix la seguretat de l'habitació o del món virtual"

Després que TV3 emetés dins l'espai "Sense ficció" el documental "Solitud, la pandèmia de l'era digital", els centres de tractament d'addicions han notat un notable increment de sol·licituds d'atenció

"Hem rebut desenes i desenes de trucades" després que "Sense ficció" emetés el documental "Solitud, la pandèmia de l'era digital", explica Mark Dangerfield, cap de Psicòlegs de la Fundació Vidal i Barraquer. En la mateixa línia, Montserrat Pàmies, cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil del Parc Taulí, afirma: "Fa temps que dura, però programes com el vostre fan que hi hagi una major detecció", perquè "hi ha pares i professors que veuen que cal demanar ajuda". I això provoca un augment de sol·licituds de tractament que els serveis no poden cobrir del tot: "Constatem joves amb patologia diversa però que no arriben als serveis de salut mental", lamenta Dangerfield.

Per això han hagut de buscar noves maneres de fer teràpia amb alguns joves: "Hem d'atendre'ls a domicili, al carrer o allà on acceptin trobar-se, perquè, degut a les seves dificultats de gestió de la vida emocional i relacions, els fan molt difícil pensar que algú estarà prou disponible per acompanyar-los en el seu patiment." I és que "se'ls demana que reconeguin que tenen una necessitat per ser atesos, quan hi ha nanos que no poden fer aquest procés"; per això "fem una recerca activa per anar a buscar els joves allà on se senten segurs". "Busquen la seguretat a l'habitació, allunyats de la possibilitat de compartir el patiment i el malestar" i "això els deixa en una situació de molt més risc psicopatològic".

 

Les relacions, la base de tot

Pàmies destaca que "les dificultats relacionals són el pal de paller en tot aquest tipus de trastorns que fan que l'adolescent es quedi tancat a casa", encara que són molt variats. "Tenim un ventall molt diferent de situacions per les quals el resultat final acaba sent que el noi no va a l'escola", però "en tots els trastorns mentals hi ha una part genètica i un factor extern que ho desencadena". Tot i això, afirma Dangerfield, "la prevenció és un punt important, i hem de posar més esforços en les etapes de 0 a 5 anys", perquè és quan es pot fer més, ja que és "a les etapes primerenques on s'estableixen els vincles amb les figures que assumeixen els rols parentals".

"Hem de preocupar-nos quan un jove deixa de voler veure els amics, quan fa canvis sobtats que no entenem, que se'l veu més apàtic, que fa una baixada en els estudis...", descriu Dangerfield, que remarca "sobretot, el replegament social" perquè "a l'adolescència les relacions amb els iguals són molt més importants que les relacions a casa". I és que "quan algú s'aïlla, es desconnecta i prefereix la seguretat de l'habitació o del món virtual, que no són relacions reals, ens ha de preocupar".

 

L'impacte de la tecnologia

Hem de ser conscients que "els mòbils han vingut per quedar-se", subratlla Pàmies, que és optimista amb les noves generacions: "Penso que la gran majoria de joves sabran trobar l'equilibri de relació i comunicació amb les xarxes i l'equilibri personal". Tot i això, "els vulnerables seran els que cauran a les addiccions". Un risc que no sempre es veu en una consulta, de manera que, com diu Dangerfield, "cal anar als domicilis per conèixer la realitat d'aquestes famílies" i veure "moltes coses que no t'expliquen però les veus i les vius", com que "si la televisió està encesa i predomina sempre en els moments d'àpat, la família no té opció de comunicació". O, el que és pitjor segons Pàmies, les famílies "que no es reuneixen ni davant de la tele, cadascú a la seva habitació amb el seu ordinador".

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut