Deures? Exàmens? Millor donar ales als alumnes

El meu pare va ser professor de català durant 40 anys i un dia li vaig preguntar: "Tu com veus l'educació?". Em va respondre que la seva vida acadèmica va acabar el dia que al paper on s'havia de fer una redacció hi havia un requadret per escriure 5 línies. Això els talla les ales als alumnes! Jo ara els porto un paper en blanc i ells... volen! Si tu els dones ales, volen. I t'escriuen coses fantàstiques. Amb moltes faltes, això sí! Crític i optimista alhora. El professor de secundària Andreu Navarra reflexiona sobre el sistema educatiu actual al llibre "La devaluación continua. Informe urgente sobre alumnos y profesores de secundaria". "És una rebequeria d'un professor cremat?", li pregunta Lídia Heredia a "Els matins": En absolut. La meitat del llibre és positiu i l'experiència a les aules cada dia al meu lloc de feina, que ara és a Collbató, sempre surt bé. Quan un fa classe a primer d'ESO, els alumnes comenten l'actualitat política i són molt més madurs que els polítics, tenen les orelles molt més empàtiques i fan un discurs meravellós sobre l'anàlisi que fan els nois i noies de l'actualitat política. Estar en aules d'ESO i Batxillerat és un regal, és or. Els punts clau de les crítiques que fa Andreu Navarra al sistema educatiu actual 1. Hi ha una guerra silenciosa contra els coneixements a tot el món occidental. Hi ha una crisi de coneixements derivada del capitalisme de plataformes i d'aquesta nova etapa de mercat. Els professors anem a cursos i formacions, on ens expliquen coses inaplicables que demonitzen els continguts i l'ambient acadèmic on els continguts siguin essencials per construir cultures de desenvolupament. 2. A Espanya i Catalunya, la inversió en ensenyament és de broma. Falten psicopedagogs, tècnics d'integració social, professors de català, recursos... Falta que hi hagi una voluntat política de dotar/finançar un sistema d'ensenyament obligatori que sigui capaç de canviar aquesta societat que tenim que està basada en el totxo i el turisme. 3. Hi ha una obsessió per les competències bàsiques i les proves PISA. No hi ha interès per l'excel·lència. Estem traient els continguts humanístics i científics de secundària i això ho pagarem molt car. Catalunya està expulsant el seu talent. 4. Donar importància a l'ensenyar i a l'aprendre. La tendència als centres és cap al lleure, es fan unes activitats molt diluïdes. Hem d'anar cap al camí contrari: que hi hagi una frontera entre el temps de lleure i el temps d'estudiar, d'imaginar el futur. 5. No crec en el Pacto de Estado por la Educación. Hem arribat aquí després de 30 d'anys d'errors, de lleis equivocades. Crec en els equips directius, treballant amb plantilles estables, amb empatia amb les comunitats de l'entorn de cada centre. Tinc una lògica d'autogestió o autonomia raonable. No cal posar dinamita i rebentar-ho tot. La dinamita és dolenta per a l'educació. L'educació ha de ser estable, ha de donar referents. No pot ser líquida. En el món postmodern pots disfrutar molt d'un antipoema, però tu no pots tenir una metavida o una antivida. Has de partir d'uns referents sòlids. 6. Per què estem gamificant les classes amb mòbils i videojocs si hi ha un percentatge minoritari, però important, de persones addictes als videojocs? Els alumnes han de viure una altra experiència al centre educatiu. No poden veure més pantalles, més dispersió, més liquidisme... i no soc tecnòfob. La tecnologia s'ha d'emprar al servei de l'ensenyament de manera raonable, il·lustrada, no de manera papanata. Els líders mundials tecnològics resulta que es van educar analògicament i porten els fills a escoles on saben que l'educació és analògica. Quines millores proposa Andreu Navarra? 1. El criteri de posar deures ha de ser pedagògic: què és el que ensenya més, el que fa aprendre més? Jo no tinc costum de posar deures. Si els alumnes surten cansats, si la jornada és molt llarga, no és bo posar deures, diu una pedagoga sueca. Els nanos han de córrer també. Han de veure món. 2. Els professors han de recuperar el control dels continguts i del currículum. Els centres educatius han d'organitzar-se amb els equips directius i garantir que les metodologies estan adaptades a les persones que tenen davant. Volem que els nostres alumnes tinguin els coneixements per al dia de demà tenir una vida digna. I això no hi és al nostre país. Una persona amb inquietuds d'esperit o de ciència ha de fotre el camp. A mi això em preocupa. 3. En el meu llibre dic que l'educació està mig bé perquè tenim una xarxa que pot produir democràcia. I l'estem fent interferir amb unes histèries, amb unes dinàmiques de consum que són antipedagògiques. Com és l'alumnat que tenim davant? Pot ser que per un determinat alumnat tingui una encarnació tecnològica, pot ser que davant tinguem un alumnat que necessiti més conceptes i pot ser que tinguem un alumnat de diversitat que necessiti més competències bàsiques. No pot ser que el curriculum sigui rígid i igualat a la baixa. 4. Tecnologies a l'aula? Per què? Cada any, a classe porto una forquilla. Me la trec del maletí i pregunto per què serveix? I em responen: "Per menjar!". Els demano: "I si la forquilla et posseeix? I si tota la teva emocionalitat la defineix una forquilla?". Una forquilla és una tecnologia també. Ara, si et posseeix, si ets addicte a la forquilla, la teva vida es cosifica. És a dir, l'ús de tecnologies és molt adient per a uns determinats continguts aplicats a uns grups determinats. 5. Cal prohibir que els professors estiguin gran part de la seva jornada laboral fent paperassa. Un professor ha d'estar preparant classes i escoltant els alumnes. No pot ser que la burocràcia esclafi els tutors de Catalunya i estiguin estressats. 6. Per què no pensem a millorar i fer pujar el nivell? No rebaixar-lo. Emocionar l'alumne, acompanyar-lo a concursos de ciència, fer que l'alumne faci ciència, literatura... Vull una societat d'alt nivell en recerca, producció de tecnologia, sociològic, etc.

Deures? Exàmens? Millor donar ales als alumnes

És una rebequeria d'un professor cremat? No ho sembla. La mirada d'Andreu Navarra és la d'algú que veu el got mig ple i que encara creu que, si dones ales als alumnes, poden arribar a volar