Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Entendre els adolescents, a "Els matins"

David Bueno: "El cervell adolescent és com la seva habitació: necessita el desordre per madurar"

Per aquest especialista en neuroeducació, el desordre de l'habitació d'un adolescent serveix "per trencar amb l'ordre de la infantesa i poder assolir l'ordre de la joventut i l'edat adulta" i "intervenir des de fora és no afavorir que madurin de la manera més correcta possible"

David Bueno és doctor en Biologia i dirigeix la càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona. A més, és professor investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament. Tot aquest bagatge acadèmic li permet publicar "El cervell de l'adolescent", un llibre on explica com viuen els joves una etapa tan important de la vida.

En una entrevista a "Els matins", Bueno ha explicat que encara no hem vist totes les seqüeles que la pandèmia del covid deixarà en els ànims dels adolescents, una pandèmia que se'ls ha fet eterna: "Per un adolescent, dos anys és una gran part de la seva vida, que ha començat amb la pubertat".

 

 

I és un període en què poden trobar-se amb un nivell d'exigència impossible de complir, com les imatges de les xarxes socials que mostren cossos que no són reals. La recepta de Bueno és que "hi intervingui la pedagogia de les famílies, que els faci veure que el retoc digital és immens, i els ajudi a buscar i distingir persones i influencers amb missatges positius dels que ofereixen missatges absolutament nefastos".

 

El símil de l'habitació adolescent

Bueno utilitza una imatge molt gràfica per explicar com està el cervell adolescent: és com la seva habitació. I és molt important no entrar a endreçar-lo: "És un reflex del cervell, on el desordre ha de trencar amb l'ordre de la infantesa per poder assolir l'ordre de l'adult, i intervenir-hi és no afavorir el procés i dificultar que es faci bé".

Això no vol dir deixar-los estar. Cal "estar a prop de l'adolescent i mostrar-li confiança, perquè ens tingui confiança, i perquè confiï en si mateix". Així, quan ho necessiti, sabrà que ens té a prop, sense ser massa intervencionistes, perquè això pot fer que se'ns tanquin en banda.

 

 

Aquesta habitació adolescent també forma part de la seva intimitat. Si els abordem, es tancaran en banda, de manera que cal trucar abans d'entrar-hi. "Ens faran fora si no ho fem; després de trucar a la porta i, abans d'obrir, cal parlar, anar obrint a poc a poc... Si obrim ràpid, com que tenen la zona emocional del cervell molt activa, qualsevol canvi els farà reaccionar molt més ràpidament i de forma més intensa".

 

La poda neuronal

Durant l'adolescència, el cervell canvia físicament. S'anomena "poda neuronal" el procés en què va eliminant connexions neuronals (per deixar enrere els comportaments infantils) i fa connexions noves per emmagatzemar els aprenentatges i experiències, i regular el nostre comportament. Aquestes connexions es generen seguint un comportament d'assaig-error: "Sobretot hi ha errors, molts errors, i, de tant en tant, algun encert".

Des d'un punt de vista biològic, l'adolescència "acaba cap als 18 o 20 anys, però els joves no deixen de comportar-se com a adolescents fins que el seu entorn d'adults no els reconeix i valora com a adults en igualtat de drets i deures, i aquí és on fallem moltes vegades", avisa Bueno.

 

 

Paradoxalment, els estem exigint comportaments d'adults cada vegada més aviat, com passa en la tria dels estudis: "Els demanem que decideixin què volen fer, si humanitats o ciències, i tenen 14 anys! La sensació que els transmetem els adults és que han de triar una cosa que els marcarà tota la vida, i hem de ser molt conscients que un infant o un adolescent no pot prendre certes decisions". Estem avançant aspectes quan el cervell no és prou madur per assumir aquesta càrrega.

Una mica més tard, en canvi, "continuen vivint amb nosaltres fins als 22 i nosaltres continuem manant a casa nostra..." I això pot portar a una falta de maduresa: "He tingut alumnes de 20 anys que et demanen que els solucionis la vida, i tu no els has de solucionar res. Tu els has de fer les preguntes perquè ells les responguin i ho solucionin".

 

Un procés exclusivament humà

L'única espècie animal que passa per l'adolescència és la humana, segons Bueno: "Altres primats hi passen un parell de setmanes, quan prenen riscos innecessaris i toquen una mica els nassos als adults, però dura poc". En els humans, en canvi, "té a veure amb la nostra estratègia de supervivència... L'adolescència ens permet explorar la infantesa, combinar-ho amb la maduresa per ser madurs i mantenir la maduresa, la curiositat, les ganes de continuar experimentant i explorant".

Una de les conseqüències que té l'adolescència ("i no en sabem el motiu", s'excusa Bueno) és que el ritme de vida dels adolescents s'endarrereix un parell d'hores i la son els arriba més tard. "No van a dormir tard per molestar-nos, van a dormir tard perquè el cos els demana dormir fins més tard i al matí es desperten més tard", un comportament que no casa amb els horaris dels instituts. En un estudi fet a Anglaterra es va veure que endarrerint-ne els horaris, les dades van millorar: "Es van reduir les absències, perquè el sistema immunitari també té el seu horari, i el rendiment acadèmic va augmentar".

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut