Són visions diferents, ja que en Manel ha cobert la invasió russa des del bàndol rus, alhora que en Lluís, en Roberto i la Cèlia ho feien des del bàndol ucraïnès. I la Yasmín ho feia des de la frontera polonesa, principal punt de sortida dels refugiats ucraïnesos que fugen de les bombes de Putin. Per tant, tenim en un sol plató, i moderats pel Roger Escapa, tots els punts de vista d'aquest conflicte. Un autèntic luxe periodístic. Una nova demostració del talent, implicació, rigor i honestedat dels periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio. I si dic talent, ho faig amb tot el convenciment. Si dic implicació, ho faig amb tot l'orgull. Si dic rigor, ho faig amb tota la satisfacció i reconeixement de la professió. I si dic honestedat, ho faig amb tot l'agraïment. Perquè si aquests dies les nostres cobertures de la guerra d'Ucraïna han brillat ha estat per l'excel·lent combinació de rigor i honestedat. Res de convertir el drama en espectacle. El que hem fet ha estat una feina periodística de rigor, context, anàlisi i interpretació, que és el que volem fer i és el que sabem fer. I ho hem fet des de l'honestedat. I això no és una obvietat. Gens ni mica! El periodisme de guerra és el més difícil de tots, perquè no només has de ser un bon periodista, sinó que, a més, has de tenir coneixements específics per moure't enmig del conflicte, saber esquivar els perills, minimitzar els riscos i, també, poder interpretar les operacions militars. Fer tot això alhora no és gens fàcil, i fer-ho amb honestedat encara menys. Perquè els periodistes i els militars són dos col·lectius que sempre s'han malfiat els uns dels altres. I amb raó, perquè, si tots els poders malden per intentar controlar el relat, en una guerra això esdevé qüestió de vida o mort. I els exèrcits ho saben. I els periodistes també. Per això totes les cròniques de TV3 i Catalunya Ràdio -però especialment les que han fet l'Alías, en Caelles i en Figueroa- han tingut un ressò i un reconeixement sorprenents: perquè han tingut la virtut de confluir el rigor periodístic (amb bones anàlisis i interpretacions del que està passant) amb l'honestedat personal, narrant vivencialment el dia a dia de la guerra, però fugint sempre de la frivolitat o el postureig. I mira que n'han passat de molt grosses. En Manel va patir un atac de morters en una emboscada, i en Lluís i en Roberto van ser assaltats per un escamot militar que es pensava que la nostra càmera enfocant a Maidan pertanyia a un franctirador. Per no parlar de la gran quantitat de mals moments que han hagut de patir en els chekpoints. I els drames i les tensions que també han viscut els nostres periodistes a la frontera polonesa o a les andanes del tren de Kíiv, o a la rereguarda de Lviv. Però tot això, quan ho han explicat, ho han fet des del rigor i l'honestedat. Amb molta contenció, amb molt criteri, amb l'objectiu que l'audiència entengués la complexitat de la guerra, no amb l'objectiu d'impactar i trasbalsar l'audiència, que és el que volen alguns mitjans, només ofuscats en el share i no en el periodisme. De tot això és del que parlem en l'especial "Conflicte interior: Ucraïna", un programa on els enviats especials de TV3 i Catalunya Ràdio a Ucraïna, Rússia i les zones fronteres parlen en primera persona. I ho fan un cop han pogut descansar, ho fan lluny del front, amb la serenor i la reflexió que això permet. Unes reflexions i unes vivències que ens permeten comprovar, encara més, fins a quin punt és d'endimoniat i enverinat el conflicte que ha engegat Putin.