Argimon admet que si es poguessin pagar ajuts com a França "no estaríem reobrint"

El secretari de Salut Pública apel·la a la responsabilitat de tothom i a mirar més enllà de Nadal per evitar una tercera onada per Reis

Actualitzat

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, reconeix que si el govern pogués pagar les ajudes, com fan França i Alemanya, no s'haurien obert els negocis. En una entrevista a "Els matins" de TV3, Argimon ha dit: "Si fem el que sabem que hem de fer podem arribar bé a Nadal." I ha afegit: "Cal mirar més enllà perquè els Reis no ens portin la tercera onada de regal."

Argimon ha estat clar i reconeix que s'està davant d'una emergència no només sanitària, sinó també econòmica i social, i que no ens podem permetre tancar l'economia i molts treballadors mantenir les quarantenes, com fan altres països.

"Si poguéssim pagar aquests ajuts no estaríem reobrint ni ara, ni en algunes ocasions anteriors hauríem fet altres obertures. Clar que no."

 

 

De moment, Argimon ha explicat que es preveu fer un Nadal on es puguin reunir 10 persones i s'està estudiant la flexibilització d'altres mesures com el toc de queda: "Es poden flexibilitzar una mica i aquesta mica és la que hem de discutir." Sí que es permetrà a les persones que viuen en residències passar el Nadal a casa amb els criteris de seguretat que hauran de seguir les famílies i un protocol amb proves tant en sortir com en tornar als centres.

Sobre el toc de queda, Argimon ha dit que es mantindrà "dos o tres mesos més" i confia també que els trams de desescalada s'apliquin de manera homogènia a tot el territori.

El secretari de Salut Pública ha recalcat que no es modificarà la data del primer canvi de tram, que cau en el dilluns 7 de desembre, enmig del pont de la Constitució. "15 dies són 15 dies", ha dit apel·lant a la responsabilitat de cadascú de respectar les mesures i el pla de reobertura. Argimon ha afegit que aquesta setmana es reunirà amb els responsables de les pistes d'esquí, que tradicionalment obren la temporada durant aquest pont del desembre.

Dades i previsions

Argimon ha explicat que els contagis han baixat a 1.000 diaris i preveu que la primera setmana -del dilluns 23 al dilluns 30- el balanç sigui de 7.000 casos, una dada similar a la que hi havia just abans de la segona onada de la pandèmia, quan es mantenia "un equilibri tens", ha dit. Això vol dir una disminució del 35%, una dada molt bona. L'altra cara de la moneda és la situació a les UCI, que ara està al voltant dels 500 malalts, avui uns 480, una dada que "no baixa al mateix ritme".

 

Argimon ha fet una crida a participar en els cribratges poblacionals que s'han tornat a engegar a 27 punts de Catalunya. Ha dit que encara és d'hora per saber els primers resultats perquè "de moment sembla que el virus està circulant menys". Assegura que si de les 650.000 persones que són objectius d'aquests cribratges s'arribés a un 20%, això ajudaria a traçar més cadenes de contagis.

Sobre l'evolució de la pandèmia i les mesures anti-Covid aplicades a Madrid, Argimon ha considerat que no només es deu a la gestió, sinó a molts altres factors, però ha assegurat que a Catalunya s'han evitat 6.000 morts perquè s'ha mantingut la taxa de mortalitat més baixa..

"Si nosaltres apliquéssim la taxa de mortalitat que ha tingut Madrid a Catalunya, on hi ha un milió més d'habitants, en comptes de 15.000 morts en tindríem 21.000."

Eleccions i drets fonamentals

Per a la celebració de les eleccions, Argimon diu que no li pertoca decidir-ho, però que cal tenir en compte dues coses: poder garantir les condicions de seguretat en els punts de votació i garantir el dret de vot a les persones confinades.

"Ara hi hauria unes 30.000 persones fora de joc, has d'assegurar que tinguin capacitat de poder votar, el com no ho sé, si és vot per correu, més dies per poder votar, més facilitats... Però és el que has d'assegurar."

També s'ha referit als drets fonamentals de cara al final de la pandèmia, quan, ha dit, "ens haurem de preocupar, i molt, per recuperar tots els drets que s'han conculcat. Haurem d'estar amatents perquè governar a cop de decret i d'estat d'alarma és d'una senzillesa i un gust espectacular."

Assegura que "més aviat que tard" es sortirà de la pandèmia i que a finals del 2021 hi haurà una immunització suficient, però de moment vaticina un "hivern cru i difícil". Finalment, ha dit que "si no hi ha una tercera onada i el pla de vacunació està encarrilat" deixarà el seu càrrec de secretari de Salut Pública.

ARXIVAT A:
DesescaladaToc de quedaCoronavirus Covid-19SalutNadal
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut