Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El malbaratament d'aliments, a "Els matins"

"Ara no es pot llençar res, tal com estan els preus"

El 61% dels aliments que es llença al món es fa a les llars. "Els matins" visita un mercat per veure si la crisi econòmica pot fer rebaixar aquesta xifra

Milions de tones d'aliments acaben cada any a les escombraries arreu del món, un 20% del total, segons dades de Nacions Unides, i la major part del malbaratament té lloc a les llars. El Dia Internacional de Conscienciació contra el Malbaratament Alimentari ens fixem en aquests 931 milions de tones d'aliments que acaben a les escombraries; una dada que contrasta amb el nombre de persones que pateixen fam al món: 828 milions el 2021. La xifra representa 46 milions més que el 2020 i 150 milions més des de l'esclat de la pandèmia.

Si traduïm el malbaratament alimentari a nivell individual, cada persona malbarata de mitjana 121 quilos de menjar cada any. I on es produeix el malbaratament? Segons les mateixes dades de la FAO, dins de la llar és on es llença més menjar, el 61% del total. A continuació hi trobem els serveis d'alimentació, com els restaurants, un 26% del total. I, en tercer lloc, i molt per sota, els comerços (13%).

Contràriament al que sembla, el malbaratament d'aliments no és un fenomen exclusiu de països industrialitzats. Un exemple és Nigèria, un país molt pobre, on tot i això es fan malbé una mitjana de 189 quilos de menjar per persona cada any, segons dades de Nacions Unides. L'estat espanyol --amb 77 quilos per persona i any-- està per damunt dels Estats Units, amb 59 quilos per persona i any. Destaquem el cas d'Eslovènia, com un dels països que menys quantitat d'aliments malbarata cada any, una mitjana de 33 quilos per capità.

 

La crisi està reduint el malbaratament?

El producte fresc és el principal problema de la quantitat d'aliments que es malbaraten a les llars. Al Mercat de la Mercè de Barcelona, "Els matins" ho confirma amb paradistes i clients.

 

"Llenço menjar, però no gaire", diu l'Antonia Isabel Hernández, una clienta del mercat que reconeix que ha canviat la seva manera de comprar  arran de la crisi. "Està tot més car i intento combinar un plat més car amb un altre de més barat".

"Ara no es pot llençar res, tal com estan els preus. Tot puja i els sous i les pensions encara no han pujat", explica un altre client del mercat, el Francesc Martínez.  

Els canvis que expliquen els clients els ha detectat, des de darrere el taulell d'una carnisseria, la Manoli Mesa, presidenta dels comerciants del Mercat de la Mercè de Barcelona: Ja no es compra tant a l'engròs. "Abans es comprava més per quilos i ara es demana més per unitats".

El mateix que passa amb la carn passa també amb el peix. Ricardo Soto, de la parada Peixos Àngels, també ha notat que ara es compra més per peces, no per quantitat. "Fas una oferta de quilo i no se l'emporten. La gent s'emporta el que li fa falta", diu.

"La gent jove compra molt per peces i la gent més gran compra més per quilo. Ara bé, segons el preu que hi hagi, es tira curt", diu Miquel Sobrevia de la parada Sobrevia Fruits.

La Manoli Mesa també parla d'un tipus de client esporàdic en auge: gent jove que visita el mercat a última hora, o sobretot els dissabtes, a buscar gènere sobrant que les parades posen a preu rebaixat a través d'una aplicació.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut