Anna Freixas: "Les dones no podem viure 90 anys enfadades amb el nostre cos"

Anna Freixas és una gerontòloga especialitzada en l'envelliment de les dones, ara jubilada, amb una llarga trajectòria a la universitat. Primer va ser professora de Psicologia de la Universitat de Barcelona i, porteriorment, a la de Còrdova. Ara ha escrit un llibre provocatiu, "Yo, vieja", on reclama viure la vellesa amb llibertat. En una entrevista a "Els matins", Freixas lamenta que "vell" sigui una paraula que està "mal considerada", per això intenta "normalitzar la idea que estàs en un punt del cicle vital en què senzillament no ets jove, però això no té cap connotació negativa". I és que "si mires la vida, veuràs que està plena d'homes i dones vells que són perfectament útils, que funcionen perfectament". La gent gran "és veterania, no decrepitud, perquè hi ha desastres de 30 anys". En l'actualitat, "la vida ens ha regalat 30 anys més de vida, i la gent vol tenir una bona vida", per això "ens queda definir una nova forma de ser vell". "És una de les revolucions pendents", en un moment en què "el feminisme està arribant ara a la vellesa". "Per ser lliure, primer ho has de ser tu", reclama, ja que "tu ets qui et dones la llibertat". Això vol dir que "t'has d'enfrontar a una societat que no vol vells lliures, vol persones obedients que molestin poc". En canvi, Freixas creu que "cal tenir les idees clares i portar-les a la vida". Per exemple, "quan et demana ajuda la família, costa molt dir que no, perquè ho fas per un ideal d'amor", però alerta que "quan ajudes la teva filla, has de mirar que ella no eviti negociar amb la seva parella el repartiment de les tasques de la llar". Per això, "quan li dius que no, li estàs ensenyant que tu també tens vida, relació amb amics, cultura... i també amb els nets". Aquesta longevitat fa que ara la vellesa sigui "una etapa de 30-35 anys", de manera que "no tothom té les mateixes necessitats" i que "s'han de tractar les situacions sense igualar la gent", perquè no es pot tenir "falta de consideració de la individualitat". D'altra banda, Freixas assenyala que la pandèmia provocada per la covid "ha tingut dues cares entre els vells". En primer lloc, n'hi ha hagut que "han mort en soledat", cosa que és "una tragèdia". Però, buscant la part bona de l'assumpte ("jo que soc del club de les optimistes"), "hi veig l'avantatge que hem començat a parlar de la reformulació de les residències, que no poden ser un negoci". A més, hi afegeix una reflexió: "La societat pot resoldre moltes coses amb la gent gran vivint a casa", que "és més barat, en el fons, però hi ha d'haver serveis de qualitat". I és que arribats a la vellesa, "els homes han guanyat diners i tenen bones pensions". A més, "s'és més permissiu amb ells, també". Però "les dones tenim un capital quan envellim: som autònomes en el dia a dia i hem creat vincles". Es refereix a les amistats conreades al llarg de la vida, una xarxa de seguretat "que salva vides". Anna Freixas Finalment, Freixas aborda l'aparença física: "El mite de la bellesa és inabastable", afirma. Això et porta a "emmascarar-te" per disfressar el pas del temps, "un error". "Les dones som les pobres del planeta... té poca gràcia que ens gastem els diners a esborrar els signes de l'edat", denuncia, alhora que lamenta que "falten models de dones que no semblin que tenen 30 anys", perquè "aquesta tortura econòmica i emocional no és bona". "A tothom li agrada agradar... però a quin preu?". "No podem viure 90 anys enfadades amb el nostre cos", avisa, i recomana "fer-nos presents sense disfressar-nos patèticament de gent jove", perquè "vull ser una vella còmoda, divertida". I és que la rebel·lió de Freixas és "una rebel·lió divertida, tranquil·la, dels vells". "No estem enfadats", sinó que "vull posar un mirall a la societat perquè vegi diverses coses" que no té en compte. "Ets vell, en el sentit pejoratiu del terme, quan perds l'interès, quan perds la curiositat. Quan no t'interessa res, aleshores ets vella", descriu Freixas, que es proposa "buscar una paraula per referir-se a aquesta idea pejorativa de la vellesa".

Anna Freixas: "Les dones no podem viure 90 anys enfadades amb el nostre cos"

L'escriptora Anna Freixas, que ha publicat "Yo, vieja", reivindica "una rebel·lió divertida, tranquil·la, dels vells" i assegura que "ets vell, en el sentit pejoratiu del terme, quan perds l'interès, quan perds la curiositat"