Agus Morales: "1 de cada 78 persones són refugiades. Fa una dècada, eren 1 de cada 167"

Amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra cada 20 de juny per iniciativa de les Nacions Unides, el programa "Els matins" ha conversat amb el periodista Agus Morales, cofundador de la revista 5W, sobre la situació mundial dels refugiats. Després que esclatés la guerra a Ucraïna, en els últims mesos n'han sortit fins a 7 milions de persones, una xifra que recull l'informe anual sobre persones desplaçades i refugiades d'ACNUR, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats. "Ucraïna és la gran notícia, perquè són milers de persones que han abandonat casa seva, però si mirem aquest informe en l'última dècada ha crescut el nombre de persones desplaçades i refugiades, i no és un bolet en el mapa global de les guerres, sinó que és un element més", reflexiona Morales. "Tenim 100 milions de persones desplaçades, una xifra rècord", i això és perquè "triomfa la guerra i, sobretot, fracassa la pau. Ara ja no són guerres recents, sinó que es cronifiquen". A més a més, "no tenim solució per a les persones que estan fora de la seva llar". ? Agus Morales [@agusmoralespuga]: "Pràcticament 1 de cada 78 persones són refugiats. Fa una dècada, eren 1 de cada 167. Aquest procés pot patir correccions (amb retorns com passa a Ucraïna), però són processos que s'haurien de corregir".#ElsMatinsTV3 ? https://t.co/7pMtf0NEn0 pic.twitter.com/J4KTNtHQF5 Els matins TV3 (@elsmatins) June 20, 2022 Per tant, i atenent les xifres, podem parlar de la dècada de l'exili: "Una de cada 78 persones està fora de la seva llar, però fa una dècada era una de cada 167", apunta Morales. Encara que hi poden haver retorns (com està passant amb molta gent d'Ucraïna), "són processos que s'han de poder aturar i, a llarg termini, corregir, perquè són xifres històriques". Els refugiats interns En aquestes estadístiques ens trobem dos tipus de refugiats: els que abandonen el país, però també els que marxen de casa però no del país, el que coneixem com a "desplaçats interns". Morales troba un exemple d'aquests últims a l'Àfrica: "A Etiòpia hi havia esperança, perquè era un país amb prosperitat econòmica, però va esclatar la guerra al nord, i ara tenim milions de persones desplaçades dins del país i fora del país. Hi ha persones refugiades, i la majoria són persones desplaçades dins del país". També passa en llocs com Birmània (on un cop militar va provocar moviment de població dins del país i a altres països) o l'Afganistan, amb l'arribada dels talibans al poder, quan centenars de milers de persones es van desplaçar: "Ho vaig veure a Kabul, on hi havia gent que venia del nord i no sabien què fer... només sabien que no podien sortir del país perquè les fronteres estaven tancades", explica Agus Morales. Els refugiats com a arma política Un dels aspectes més cruels per als refugiats és l'ús que se'n fa com a moneda entre països. Ho hem vist a la Gran Bretanya amb Ruanda (on Boris Johnson ha decidit enviar-los), però també Europa ha usat el Marroc, el Líban o Turquia com a control dels fluxos migratoris. "És una arma política", reflexiona Morales, com ha passat a la guerra d'Ucraïna: "Crec que Putin es pensava que hi hauria un èxode important, i que tindria conseqüències a Europa, però la reacció va ser diferent i Europa va acollir els refugiats... Es va convertir en una oportunitat per a Europa." Parlar de refugiats "és una qüestió humanitària i política", afirma Morales, ja que "no necessites un desplegament d'ajuda humanitària extraordinari per donar la primera acollida a milions de persones en setmanes. Amb les fronteres obertes, amb un moviment lliure, i si poden treballar amb la protecció automàtica, es redueix el problema".

Agus Morales: "1 de cada 78 persones són refugiades. Fa una dècada, eren 1 de cada 167"

El cofundador de la revista 5W afirma que hi ha "100 milions de persones desplaçades, una xifra rècord" i considera que és perquè "triomfa la guerra i, sobretot, fracassa la pau. Ara ja no són guerres recents, sinó que es cronifiquen"