Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Una demanda del sector agrari, a "Els matins"

300 ramaders catalans demanden el càrtel dels majoristes de llet

Els productors denuncien que fa trenta anys que el mercat està estancat, amb els preus congelats, i que s'han vist abocats a hipotecar-se per poder subsistir

Durant 13 anys, vuit empreses de la indústria làctia van pactar entre elles el preu de la llet que compraven als productors. Aquest és el plantejament (confirmat pel tribunal de la competència) en què es basa la demanda que 300 ramaders catalans (i fins a 1.000 espanyols) han presentat de forma col·lectiva per recuperar els diners que han deixat d'ingressar.

 

Marc Xifra, ramader

Un dels impulsors de la demanda és el ramader Marc Xifra, responsable de l'explotació Mas Gener, de Riudellots de la Selva, on té 200 vaques que produeixen 1,8 milions de litres de llet a l'any. En declaracions a "Els matins", Xifra afirma que la política de pactar preus ha tingut unes conseqüències "bestials" per al seu negoci, ja que els ha "arruïnat la vida". "Els últims 20 anys hem estat cobrant el mateix" per cada litre de llet, cosa que "ha estat desoladora per a tota la ramaderia de Catalunya". Sense anar més lluny, de les 1.600 granges que hi havia al país l'any 2000, s'ha passat a les 397 que sobrevivien a finals del 2021, moltes de les quals "ens hem hagut d'hipotecar per subsistir".

 

Marc Xifra, ramader
 

 

Amb la demanda, explica Xifra, no només volen "reivindicar els nostres drets" sinó que pretenen recuperar "uns diners que ens fan falta". La situació és crítica, ja que "si no acabem amb el mercat cartelitzat, no hi ha futur per a nosaltres ni per a la societat". Posant-hi xifres, aquest últim any "hem cobrat el litre a 0,33 € i, per ser viables, l'hauríem de cobrar a 0,41€"; en total, Xifra calcula que ha percebut "un 10% menys del que hauria" mentre ha estat funcionant aquest comportament il·legal dels majoristes, que ha polaritzat el mercat: "el 7% de les explotacions de Catalunya produeixen el 49% de la llet, i en 250 explotacions només se'n genera el 18%".

Marc Xifra, ramader
 

 

Tips de la situació, han optat per la demanda. "Quan no tens res a perdre, no tens por de les represàlies", argumenta, i davant del fet que "a Europa hi ha precedents d'altres càrtels que els han fet pagar", només ha calgut trobar uns advocats que els ajudessin i que els demostressin que "les represàlies ja les hem patit" per tirar endavant el procés. "Va costar que els ramaders s'animessin", admet Xifra, però la idea és "canviar l'estat de les coses", també de cara al futur. "N'hi ha poques, però hi ha noves generacions", encara que "davant d'aquesta situació els pares no volen que els fills es quedin".

 

Albert Poch, advocat

Un d'aquests advocats que ha estat ajudant els ramaders en la seva demanda és Albert Poch, de Redi Advocats, que afirma que, abans d'anar per la via judicial, han intentat "esgotar tots els mitjans per tancar un acord, però els majoristes s'hi han negat". Amb la demanda, encara en fase inicial, "calcularem una quantitat concreta per cada ramader", segons com ha anat cada cas, però ja avança que les diferències de preus són cridaneres: "Els ramaders ens passen factures dels anys 90 on es veu que cobraven més que ara".

Albert Poch, advocat
 

 

Segons que explica Poch, aquesta manera de funcionar dels grans majoristes de la llet (són 8 empreses que compren el 70% de la llet crua de vaca del mercat) ja ha estat sancionada dues vegades: la primera, el 1999, i una segona el 2019 que evidencia "entre 20 i 30 anys d'estancament" dels preus del mercat. Però (tot i aquestes sentències) els afectats, els ramaders, no han rebut diners ja que "el mecanisme judicial fa que els perjudicats hagin d'iniciar un procés si volen ser indemnitzats" perquè "no hi ha un mecanisme de compensació automàtic".

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut