30 anys de la guerra de Bòsnia: "He refet la meva vida, estic molt bé a Catalunya, però no ho puc oblidar"

La proclamació de la independència de Iugoslàvia per part de Bòsnia i Hercegovina, ara fa trenta anys, va desfermar una de les guerres més cruentes des de la Segona Guerra Mundial. El conflicte va deixar més de 100.000 morts i milions de desplaçats. La capital del país, Sarajevo, va patir el setge més prolongat de la història de la guerra moderna, 1.425 dies, durant els quals van morir 11.500 persones (1.600 de les quals eren nens). Tijana Postic, infermera de l'Hospital d'Igualada, Alma Masic, traductora que viu a Sarajevo, i Tamara Djermanovic, professora de la UPF, han recordat a "Els matins" com van ser aquells tristos dies. Tijana Postic: "Teníem una vida feliç quan va començar tot" La Tijana tenia 10 anys i vivia a Bòsnia amb la seva família quan va esclatar el conflicte. Un conflicte que els va capgirar la vida com un mitjó. "Teníem una vida feliç quan va començar tot. Els dies previs hi havia notícies, els pares en parlaven... Però l'esperança era que se solucionés sense guerra." &#128308; Tijana Postic: "Una nit que tanquen Sarajevo, posen barricades i esclata tot. És el primer record que tinc que realment comença la guerra. Havia sentit notícies, parlar-ne els pares... Teníem l'esperança que s'arreglaria tot."#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/4hJTT4ERQn pic.twitter.com/nt42uvCLvK Els matins TV3 (@elsmatins) April 6, 2022 "La família va decidir quedar-se perquè pensàvem que no passaria. Un cop va començar, teníem l'esperança que seria qüestió de pocs dies, que al segle XXI no hi podia haver un conflicte així. Al final, era un perill amb els bombardejos constants." &#128308; Tijana Postic: "Es va fer un comboi humanitari, l'últim que va sortir de Sarajevo, al mes d'agost. Només podien marxar dones amb fills. El meu pare li va dir a ma mare que havia de treure els fills com fos. És una cosa que mai s'oblida."#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/4hJTT4ERQn pic.twitter.com/tikgGGOJxH Els matins TV3 (@elsmatins) April 6, 2022 "30 anys després, recordes la por, la incertesa... Va ser increïble. Era un malson. Hem tingut sort, hem refet les nostres vides, estem molt bé a Catalunya, però no s'oblida." Alma Masic: "He vist molt horror, no en puc veure més" L'Alma, que es defineix com a "proindependentista", tenia 22 anys i treballava en una organització internacional. Aquesta feina li va permetre viatjar per tot el país durant la guerra. "La gent va patir molt, vaig veure molts morts, pobles que es van cremar amb la gent a dins... He vist molt horror, no en puc veure més. I és molt fort que repetim aquesta cosa 30 anys després, a Ucraïna." &#128308; Alma Masic: "Per mi, personalment, tot el record que ara tinc de la guerra és fred i foscor, perquè no teníem res. Ni electricitat ni aigua. Una mica de menjar. La gent no podia fer res."#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/4hJTT4ERQn pic.twitter.com/chEFXbKj6A Els matins TV3 (@elsmatins) April 6, 2022 "Tot el que va passar durant la guerra és molt difícil de pair. Tenia l'esperança i la confiança que després de la guerra viuríem en una societat igual per a tothom. Per això vam lluitar. Però la guerra a Bòsnia ho va deixar com un record, ho vam perdre tot." &#128308; Alma Masic: "Els polítics, amb la seva retòrica de la guerra, mantenien l'atmosfera de tensió. No permet a la gent que de debò parli de la seva experiència, estaven en un estat posttraumàtic. La guerra d'Ucraïna els ha obert a parlar."#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/4hJTT4ERQn pic.twitter.com/bB7JF1IfOy Els matins TV3 (@elsmatins) April 6, 2022 "Crec que no hi va haver una reconciliació de veritat, però la gent normal només vol viure en pau. La primera cosa que hem de fer a Bòsnia i Hercegovina és definir els fets de la història. Què era genocidi? Què era atac? Què era un crim contra la humanitat? Quan acceptem aquests fets històrics, després podrem parlar sobre històries personals." Tamara Djermanovic: "Crec que no es veia a venir que aquella declaració d'independència conduiria a una guerra" La Tamara, que és professora d'Estudis Eslaus de la Universitat Pompeu Fabra, ja vivia a Barcelona quan es van produir els primers atacs a Sarajevo. "Personalment, crec que no es veia a venir que aquella declaració d'independència conduiria a una guerra. Era pràcticament impossible. De manera injusta Bòsnia i Hercegovina van pagar la part més crua de la guerra. No m'ho explico. Potser el sinistre president que teníem a Sèrbia es va proposar de dividir Bòsnia. Perquè si ja no existia l'antiga Iugoslàvia, Bòsnia era com un exemple d'aquesta unió, i s'havia d'acabar amb Bòsnia." &#128308; @TDjermanovic: "Bòsnia i Hercegovina era la part de més gran mestissatge de tota l'antiga Iugoslàvia. Nacionalisme serbi, croat, però a Bòsnia pràcticament havies de dividir els llits de matrimoni. La societat era bàsicament laica."#ElsMatinsTV3 &#9654; https://t.co/4hJTT4ERQn pic.twitter.com/lcausKwyUw Els matins TV3 (@elsmatins) April 6, 2022 "Els criminals de guerra van ser jutjats, però el que falta a totes les parts de Iugoslàvia, sobretot a Sèrbia, és autocrítica. Perquè arribi aquesta reconciliació necessària, tots hem de ser autocrítics. Si no, no es poden reconduir les coses." "Segurament tothom vol la pau, però quan soc a Sèrbia els meus amics de Belgrad encara ho veuen com una cosa amb la qual no tenen res a veure. Va ser una neteja ètnica, un genocidi, i ho hem de saber. Però això no s'estudia als llibres d'història de Sèrbia, per exemple."

30 anys de la guerra de Bòsnia: "He refet la meva vida, estic molt bé a Catalunya, però no ho puc oblidar"

La ciutat de Sarajevo va patir un setge brutal de 1.425 dies. Tijana Postic i Alma Masic van patir la guerra dels Balcans a Bòsnia i Hercegovina. Tamara Djermanovic va veure el conflicte per la televisió, des de Barcelona