L'any del mal menor

Aquest 2021 que s'acaba ha consolidat el mal menor com un argument comodí i com una realitat incòmoda. Votem el mal menor, prenem mesures anti covid de mal menor, beneïm aliances polítiques impossibles perquè són el mal menor, alcem fronteres en nom del mal menor i tolerem sàtrapes llunyans, o no tant, amb l'excusa del mal menor. No és un argument nou però quan el descobrim, sospitosament, a cada cantonada s'obre pas una pregunta inquietant: que s'hagi convertit en un argument polític de primer ordre vol dir que és l'únic? Ai. En política l'amenaça, real o inventada, que l'alternativa sigui pitjor no converteix automàticament el mal menor en una bona opció. Però sí que el converteix en un eslògan per guanyar eleccions. I anar tirant. El dubte raonable és si també erosiona la capacitat de treball i esforç i mata la il.lusió. Si fomenta la mandra de proposar. Si acomodats en un sofà tou amb el títol oficial de mal menor ens pot vèncer la temptació d'anar engreixant el mal de veritat fins que sigui massa tard. Girem la pregunta cap a nosaltres: i si el mal menor ja ens està bé? Ai. Hi ha dies que no ens agradem, porucs i conformistes amb el mal menor. Hi ha dies que el reivindiquem, convençuts, com l'art del possible i de "l'encara bo" quina sort que el tenim. I hi ha dies que amb una empenta inesperada ens veiem amb cor de desafiar-lo i treballar amb la il·lusió que el bé major existeix i ens està esperant. El mal menor ens condemna i ens salva alhora. Guiats sempre pel mal menor perdem ambició i ens domina la por. Si no tinguéssim l'opció del mal menor sovint aniríem pel pedregar. El mal menor ens fa avançar a poc a poc i sense serpentines, amb el consol que el mal major existeix i que fa basarda. El 2022 és a la cantonada. No sé si serà any de mals menors ni si això serà una bona o una mala notícia perquè pot ser les dues coses alhora. Entre no renunciar a les expectatives que ens fan avançar i tocar de peus a terra gairebé sempre hi ha un camí transitable. I això val per la política, per l'empresa, per l'escola i per l'escala de veïns. I per nosaltres. No sigui que mentre pelem el raïm se'ns acudeixi preguntar-nos si vivim la nostra vida com realment volem o com un mal menor. Ai.

L'any del mal menor

No és sexi. No és èpic. No és valent. No fa patxoca ni és engrescador. No ens fa sentir especialment orgullosos. Però és "el mal menor" i serveix per a tot.