"El ventre del mar", seleccionada per participar als Premis del Cinema Europeu
"El ventre del mar", la pel·lícula d'Agustí Villaronga que tracta de com l'ànima humana s'enfronta als conflictes formarà part de la 34a edició dels Premis del Cinema Europeu. La pel·lícula s'inspira en un text d'Alessandro Baricco
L'Acadèmia del Cinema Europeu ha seleccionat la pel·lícula "El ventre del mar", escrita i dirigida per Agustí Villaronga, per participar als Premis del Cinema Europeu, que aquest any arriben a la 34a edició. Els finalistes es donaran a conèixer el 9 de novembre durant el Festival de Cinema Europeu de Sevilla i la cerimònia d'entrega de guardons es farà l'11 de desembre a Berlín.
Rodada íntegrament a Mallorca, la pel·lícula amb participació de TV3 està basada en fets reals i s'inspira en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la "Oceà mar" d'Alessandro Baricco. L'escriptor italià pretén entendre com s'enfronta l'ànima humana als conflictes. L'argument gira entorn de l'horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai a la deriva enmig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francès Théodore Géricault en el famós llenç "El rai de la Medusa", que es conserva al Museu del Louvre.
D'aquests 147 homes, només nou es van salvar, entre els quals hi havia Savigny, un oficial metge implacable que interpreta Roger Casamajor, i Thomas, un rebel mariner ras que interpreta Oscar Kapoya. Oficial i mariner són els dos protagonistes del film, que representen dos punts de vista oposats a l'hora d'enfrontar-se al naufragi. L'actriu mallorquina Muminu Diallo fa el paper de Therèse.
La pel·lícula no només narra un terrible fet real ocorregut durant la colonització del Senegal, sinó que posa el focus en molts conflictes actuals, com les tensions racials sorgides als Estats Units i l'abandonament que viuen moltes persones per la crisi econòmica arran de la Covid-19, i és una referència inevitable als moviments migratoris del Mediterrani.
El llargmetratge s'entrenarà al desembre a Berlín. Després continua el recorregut internacional després de rebre la Bisnaga d'Or a la millor pel·lícula al 24è Festival de Cinema de Màlaga, a més de cinc guardons més de la secció oficial: Bisnaga de Plata a la millor direcció (Agustí Villaronga), a la millor interpretació masculina (Roger Casamajor), al millor guió (Agustí Villaronga i Alessandro Baricco), a la millor música (Marcús J. G. R.) i a la millor fotografia (Josep Maria Civit i Blai Tomàs). L'abril passat també va rebre el Premi de la Crítica al 43è Festival Internacional de Cinema de Moscou.
La direcció de fotografia és de Josep Maria Civit i Blai Thomas. És una producció de Testamento i La Perifèrica Produccions amb la coproducció de Turkana Films, Link-up Barcelona i Bastera Films, la participació de TV3 i IB3, el suport de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), el finançament de l'ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals) i el patrocini de la Fundació Mallorca Turisme i la Mallorca Film Commission. La pel·lícula també ha estat seleccionada per participar en la secció oficial de la 43a edició del Festival de Moscou.
La trama comença el juny del 1816. La fragata Alliance, de la Marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. Com que els intents d'alliberar el casc de la nau resulten inútils, no queda més remei que abandonar-la. Els bots de salvament de què disposen no arriben per acollir tots els tripulants, així que es construeix un rai d'uns 12 metres de llarg per 6 d'ample. En aquella embarcació precària hi obliguen a pujar 147 homes: soldats, mariners, algun passatger i uns quants oficials. El pla d'evacuació de la nau preveu que els bots remolquin el rai fins a la costa.
El pànic i la confusió s'apoderen del comboi. Per covardia o per ineptitud, els bots perden el contacte amb el rai. La soga que l'arrossega es trenca, o algú la talla. L'abandonen a la seva sort. El corrent l'arrossega i desapareix a l'horitzó. Un horror que va durar dies i dies. Un escenari en què es va mostrar la pitjor de les crueltats i la més dolça de les pietats.
