Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El pacte relacional, a "El punt D"

Tothom pot ser infidel? La infidelitat com a sentiment de decepció i traïció

Per què es fa el salt? S'és infidel per naturalesa? Enviar fotos eròtiques és posar les banyes? I masturbar-se pensant en un altre? Quan es traeix el pacte de la relació? I després, és millor amagar-ho o dir-ho? Es pot perdonar? Com es reconstrueix la confiança? I si s'obre la relació? A la societat monògama, la infidelitat està prohibida, la religió la castiga i la gent l'amaga, però, sense dubte, es continua practicant.

Enllaç a altres textos de l'autor

Marina Castro

Psicòloga, especialitzada en sexologia i teràpia de parella

MarinaCastroPsi

La infidelitat és la ruptura del pacte de la relació. Però sovint aquest pacte no és explícit, es dona per sobreentès, i això pot portar a molts malentesos. El dany més gran que afrontem quan hi ha una infidelitat és el sentiment de decepció i traïció del que pensàvem que era la relació i com era l'altra persona. 

Les estadístiques indiquen que no és una situació poc habitual en la població... segons la consultora Yougov (Infidelitat i evolució de les relacions no monògames a Espanya i Europa), el 42% dels homes i un 31% de les dones han sigut infidels alguna vegada. Per tant, entendre com és una parella, els tipus de infidelitat, factors de risc i creences errònies, ens pot ajudar a no formar part de aquesta estadística.

Una relació de parella té diverses àrees; l'amistat, l'amor, l'assistència (en cas de necessitat per malaltia, xoc emocional... la meva parella em cuida), ser amants, ser associats (fer equip davant les responsabilitats, decisions, projectes). A la nostra societat monògama, l'àrea amorosa i sexual són les que tenim sobreenteses que estan tancades a més persones. En canvi, la d'amistat, associats i assistència, tenim més gent que en pot formar part. 


Tres factors de risc


·    No parlar del pacte relacional, els acords sobre què queda exclòs respecte a altres persones a nivell afectiu i /o sexual.
·    Totes les pel·lícules i llibres que reforcen els mites del romanticisme ens diuen que, quan trobem el nostre amor de la vida, ja està, no ens tornarem a enamorar. És la nostra mitja taronja, el fil vermell...
·    Creure que, si estic bé en una relació, tinc un sistema de protecció automàtic cap a sentir atracció o enamorament cap a altres persones.


Quin tipus d'infidelitat hi ha?


Infidelitat afectiva: per exemple, una parella monògama oberta (pacten que poden tenir relacions sexuals amb altres persones) pot viure com a infidelitat que l'altra persona tingui moltes converses, mostres d'afecte i cites amb una altra persona, encara que no tinguin cap tipus de contacte sexual.

Infidelitat sexual: si el pacte és de tancament de l'àrea sexual, quan algú té sexe sense cap vincle afectiu (però sí amb respecte i consens)  amb algú altre que no és la seva parella. O xats eròtics sense conèixer l'altra persona. 

També hi ha altres tipus d'infidelitats. També es poden traïcionar pactes si s'expliquen secrets, si en cas de conflicte extern no hi ha un posicionament clar de la parella, si la sèrie que veiem junts algú la veu per separat.... en el dia a dia fem molts pactes. 

Hi ha diferents tipus d'infidelitat: afectiva i sexual
Hi ha diferents tipus d'infidelitat: afectiva i sexual

 

Falses creences


Hi ha creences molt esteses que fa que no es prenguin mesures de protecció.

"Com que ja tinc parella i estic bé amb la meva parella estic protegit a tenir una infidelitat"
Al llarg de la vida coneixerem molta gent que és compatible amb nosaltres, gent amb qui sentirem atracció nivell sexual, gent amb qui sentirem enamorament.

"No passa res per.... però per no molestar a l'altre, no l'hi explico"
Autoengany. Hem de ser conscients, per una banda, que podem trobar gent compatible, i per l'altra, què farem quan ens la trobem. Això dependrà del pacte relacional que tinguem, si aquesta persona podrà formar part de la nostra vida amb una ampliació dels vincles o no. En cas que haguem decidit que no volem tenir diverses persones a la nostra vida, sigui per valors, per creences, per complicacions pràctiques... llavors les meves accions hauran de ser coherents i prendre decisions. Prendre decisions vol dir a vegades posar límits a aquesta persona per molt que m'agradi, per molt que senti atracció... fins on m'interessa o no m'interessa tenir contacte.

"Els pactes són per sempre"
Que faci X anys es decidís un pacte no vol dir que sigui per sempre. Aquests s'han d'anar revisant i a vegades adaptant als canvis personals i a la/les relació/ns que tinguem. Els pactes han de ser des del respecte, el consens i coherents amb els propis valors i creences. 

"Jo soc fidel per naturalesa, a mi no em passarà mai"
Quan algú pensa que això no li passarà mai perquè els seus valors són la monogàmia i la fidelitat, moltes vegades la pròpia sobreestimació fa que no prengui mesures de cura o de precaució. Llavors és fàcil que no posi límits quan arribin aquestes persones amb qui pot sentir atracció o un vincle emocional. 

Ser una persona amb pactes clars i estar en una bona relació no ens protegeix de l'enamorament ni de l'atracció. Estar alerta i el que fem en uns primers moments per fer créixer o apagar el que sentim sí que protegeix, també una comunicació oberta i sincera dins la relació quan això succeeixi (ja que succeirà...).

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut