En general, a mesura que creixem aprenem a suportar millor el dolor. La nostra actitud davant d'un mal físic es modifica perquè controlem millor la resposta emocional. Així, podem dir que el dolor és un aprenentatge. També és un mecanisme de defensa, ja que ens ajuda a adaptar-nos a l'entorn i a evitar agents o accions potencialment perillosos. De fet, les persones amb faltam congènita de sensibilitat al dolor tenen una esperança de vida més curta que la mitjana. 

I encara més: el dolor és una experiència biopsicosocial. El model tradicional en què el dolor responia exclusivament a una disfunció o a una lesió ja ha quedat endarrere. És aquest concepte del dolor, molt més ric i ampli, el que explica per què a vegades en gaudim. Pensem en les persones que es mengen les pells de les cutícules fins a fer-se sang, o en els que posen bitxo a qualsevol plat, o en els corredors de marató. Totes aquestes persones toleren o, encara més, s'autoinfligeixen dolor perquè fent-ho reben algun tipus de compensació. El mateix esquema és aplicable a la conjunció de pràctiques sexuals i dolor. La combinació pot ser unes vegades deliciosa i altres insuportable. 

La línia entre l'algolagnia (plaer sexual relacionat amb les sensacions doloroses) i el masoquisme (conducta sexual en què s'obté excitació a través del dolor o del sotmetiment) és tan fina que pot ser inexistent o totalment subjectiva. Potser si no ens encallem a posar etiquetes més o menys generadores de patologia ens serà més fàcil comprendre i acceptar. De fet, les fantasies d'aquesta naturalesa (dolor, submissió) són de les més freqüents tant entre els homes com entre les dones. Per comprendre això cal tornar al concepte "biopsicosocial". És aquest el que ens explica per què el dolor pot ser plaent.

BIO

La nostra genètica, les connexions neuronals, els nivells de neurotransmissors i d'hormones..., en altres paraules, el nostre "disseny" o sistema operatiu condicionarà les percepcions que tenim quan rebem determinats estímuls. Els llindars de dolor i de plaer no són els mateixos per a tothom.

PSICO

La nostra personalitat serà decisiva en el control de determinats impulsos i en la gestió del dolor un cop s'ha produït la lesió. Per altra banda, hi ha caràcters amb més avidesa que altres per buscar emocions i sensacions intenses, i entre elles pot haver-hi l'experimentació amb el dolor o el desig de portar el cos més cap al límit. Per últim, la nostra biografia, la memòria, els traumes, els records més preuats i els més obscurs, tot allò que hem anat emmagatzemant, condiciona inevitablement les nostres decisions del present, també en les qüestions relacionades amb el sexe.

SOCIAL

En podem dir "social" o "contextual". El moment vital en el què ens trobem, el lloc on som i la persona o persones amb qui volem compartir determinades experiències condicionaran el tipus d'activitat que triem o descartem per passar-nos-ho bé.

Resumint: el dolor és una experiència subjectiva que no es pot extrapolar d'una persona a una altra i encara menys en situació d'excitació sexual, ja que la quantitat de factors que intervenen en la vivència global són gairebé incomptables.

En qualsevol cas, si experimentem dolor en les relacions ha de ser perquè ho hem decidit i consensuat, i en cap cas pot suposar un patiment. Si és així, si el dolor apareix sense "permís" previ, cal valorar els següents extrems:

·    És recurrent?
·    És persistent?
·    És exagerat per a l'estímul que el provoca?
·    M'està condicionant l'activitat sexual?

Davant de qualsevol resposta afirmativa hem de consultar amb un expert.