L'orgasme està considerat sovint com la part més importat de les relacions sexuals
L'orgasme està considerat sovint com la part més importat de les relacions sexuals
Quan no s'arriba al clímax, a "El punt D"

Les 10 raons que dificulten l'orgasme

Tot i que l'orgasme és una part important de les relacions sexuals, tampoc s'ha de convertir en l'únic objectiu. No tothom arriba a l'orgasme amb facilitat. L'"escletxa orgàsmica" demostra que els homes heterosexuals arriben a l'orgasme en un tant per cent molt més elevat que les dones heterosexuals. Però quines són les principals raons que fan que no s'arribi a l'orgasme?

"No hi arribo", "no culmino", "no gaudeixo prou". Aquests i molts altres eufemismes són utilitzats per constatar que no arribem o que ens costa molt arribar a l'orgasme. Malgrat que pot afectar tant homes com dones, és molt més freqüent en elles, però no pas per qüestions fisiològiques. El masclisme i el patriarcat també tenen traducció en les nostres relacions sexuals, en l'anomenada "escletxa orgàsmica".

Què és, però, l'orgasme? És aquella fase de la resposta sexual que, donada la seva intensitat, sovint es considera la fase més important i també l'objectiu de la relació. Les dues característiques són falses o, si més no, esbiaixades. Pensem-hi un moment:

  • És una fase molt intensa, cert. I produeix un plaer físic i psíquic que li és exclusiu. De fet, al cervell hi ha una zona que pateix canvis similars als d'una petita crisi epilèptica. Tot i així, la consideració "més important" és estrictament valorativa. Realment, pensem que l'orgasme és més important que les carícies i els petons? Podem dir, en nombres absoluts, que gaudim més de l'orgasme que de la seducció i l'excitació? La discussió està servida.

 

  • L'objectiu de la relació, sempre que no sigui reproductiu (si "només" és reproductiu, mala peça al teler), és el plaer i la comunicació. Si vaig a sopar i només m'interessen les postres, estic limitant molt la meva capacitat de gaudir. Si només vull centrar-me en el darrer capítol d'una sèrie, no m'agradarà tant com a qui és capaç de passar-s'ho bé amb cada capítol. De la mateixa manera, si l'objectiu de les relacions sexuals és l'orgasme, em limito molt des de la casella de sortida.
L'orgasme és com una petita crisi epilèptica
L'orgasme és com una petita crisi epilèptica



Havent fet aquests aclariments, les raons principals que dificulten la consecució de l'orgasme són:


1)    Haver-lo convertit en l'objectiu. En altres paraules: si estem pensant "hi he d'arribar" no permetem que la resposta sexual flueixi adequadament. Podem equiparar-ho amb un estat d'angoixa.


2)    Estimulació inadequada, és a dir, manca d'estratègies i tècniques eròtiques que fan que la relació no sigui satisfactòria. Són clàssics d'aquest apartat l'estimulació excessivament ràpida i directa dels genitals, així com la penetració vaginal sense estímul previ del clítoris o amb un nivell d'excitació insuficient.


3)    Expectatives impossibles, molt comunes en persones que es masturben sistemàticament amb pornografia i acostumen el seu cervell i els genitals a un tipus d'estímul que passen en la relació compartida.


4)    Causes orgàniques (mèdiques) com la sequedat en el cas de les persones amb vulva, malalties que alteren la microcirculació com la diabetis o la hipertensió i moltes altres situacions. Així mateix, alguns fàrmacs poden jugar males passades en les fases tant de desig com d'excitació i orgasme.


5)    El consum de tòxics. Totes les drogues afecten la resposta sexual i, en línies generals, podem dir que l'entorpeixen.


6)    L'educació sexual restrictiva, així com les idees negatives en referència al sexe i al dret al plaer. Moltes persones viuen les relacions sexuals amb sentiments de culpa i vergonya, que estan arrelats en prejudicis educacionals adquirits a la família o a l'escola.


7)    Les males relacions de parella. No només les que són clarament conflictives, sinó també aquelles en què no hi ha intercanvi emocional, o les que inclouen submissió d'un dels membres (habitualment la dona) a l'altre, ja sigui psicològica o acotada, justament, al terreny de la sexualitat.


8)    Els moments vitals estressants. La nostra autopercepció de felicitat i de salut incideixen de manera directa en el desig sexual... i aquest en l'orgasme.


9)    La manca de coneixement sobre el propi cos, sovint associada a la manca de masturbació. Només amb l'autoestimulació podem aprendre realment de quina manera ens han d'estimular per sentir plaer.


10)    Antecedent d'abusos sexuals, agressions o maltractaments.

 

Així, si et costa arribar a l'orgasme, revisa tots aquests paràmetres i, si cal, busca ajuda, però en cap cas no et perdis "El punt D".

L'objectiu de la relació sexual és el plaer i la comunicació.
L'objectiu de la relació sexual és el plaer i la comunicació.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut