Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Verge-himen-dona: la fal·làcia històrica, a "El punt D"

El concepte tòxic de la virginitat com a sinònim de puresa

Es diu que un es verge fins que "ho fa" per primera vegada. Però què es fa exactament? Si et poses un tampó perds la virginitat? I si t'hi fiques un dit? O algú et masturba? Les lesbianes perden la virginitat? El sexe va més enllà de la penetració penis-vagina i la virginitat és un constructe social heterocoitocentrista carregat d'expectatives i mites: "Es trencarà l'himen, sagnaré i em farà mal", "Serà un moment meravellós", "Deixaré de ser pura", "Com abans la perdi millor"... Ho explicaran tot sobre les primeres vegades.

La virginitat és una gran mentida que arrosseguem des de fa més de 2.000 anys. S'ha sentit molt últimament que no es tracta d'un concepte mèdic ni científic, sinó d'un constructe social que té com a eix central l'himen. No és exactament així. La virginitat pivota al voltant del control i la discriminació de la dona i té un nucli format per masclisme i patriarcat. Ens centrarem en la recerca dels fonaments sobre els quals s'estructura aquesta mentida tan antiga. Anem per parts.

Històricament, el concepte de virginitat neix amb les sacerdotesses vestals romanes cap al segle VII aC. A més de tenir cura del foc sagrat, el seu deure més important era mantenir-se "pures", és a dir, no tenir relacions sexuals. Trencar aquesta norma era castigat amb la lapidació, la decapitació o l'enterrament en vida, segons les èpoques. 

El concepte de virginitat que arriba fins als nostres dies, però, no prové de les vestals, sinó que està estretament vinculat a la Verge Maria i a la immaculada concepció del seu fill, Jesús. Història, religió i llenguatge es donen unes mans còmplices per enfortir aquest constructe aberrant. En argot mèdic, "màcula" vol dir "taca" i, per tant, si la concepció del nen Jesús és "immaculada" vol dir que és sense taques. Quines taques? Doncs les que deriven de l'activitat sexual. Aquí tenim el primer fonament del concepte "virginitat": en el cas de les dones, l'activitat sexual és bruta; és una cosa que deixa una taca en la persona que la practica. És per això que, si busquem sinònims de "virginitat", al diccionari hi trobarem paraules com "decència", "puresa" o "virtut". I també és aquesta virginitat l'atribut cabdal de la Mare de Déu, referent i exemple de les dones durant els últims dos segles.

L'himen és una membrana de teixit connectiu moderadament elàstica que protegeix l'entrada de la vagina i que habitualment està fenestrada per permetre la sortida del flux menstrual. La variabilitat en el gruix, el diàmetre, l'elasticitat i la morfologia és tan gran que del seu examen no se'n poden treure conclusions en referència a l'activitat sexual de les persones amb genitals femenins (suposant que l'intent de fer-ho fos legítim). L'himen no sempre es trenca o lacera; sovint es va distenent de manera progressiva i en queda una petita resta a nivell posterior.

 

L'himen és una membrana de teixit connectiu moderadament elàstica que protegeix l'entrada de la vagina
L'himen és una membrana de teixit connectiu moderadament elàstica que protegeix l'entrada de la vagina


Durant segles, als metges no els estava permès examinar la vagina de les dones i això ha fet que l'estudi i el coneixement dels genitals externs femenins no hagi avançat a la mateixa velocitat que el d'altres parts del cos. Els estudis sobre la morfologia de l'himen i les maneres de classificar-lo són molt limitats i sovint tenen biaixos importants. Sense anar més enllà, els i les ginecòlogues cursem una residència de 4 anys examinant vulves i vagines, però no rebem formació específica ni en sexualitat ni en tipus d'himen ni en exploració ginecològica infantil o juvenil. 

La connivència inconscient de la ciència en tot allò referent a l'himen i a la virginitat ha estat la segona llavor o fonament de la gran mentida. Missatges anatòmics imprecisos i discursos ambigus faciliten, encara ara, la confusió de conceptes. Només cal fer un cop d'ull a les xarxes per veure que estan farcides de terapeutes i professionals que elucubren sobre hímens sense haver-ne vist mai ni un.

La cultura de la virginitat, de la mateixa manera que la diferència salarial, el dret a l'educació o de sufragi, la distribució de tasques domèstiques o les imposicions en el vestir, és una manera de discriminar i oprimir les dones. La idea (encara vigent en moltes cultures i entorns) que la dona ha d'arribar verge al matrimoni blanqueja un concepte de pertinença de la dona a l'home. És submissió jeràrquica. És objectificació. És negar l'autonomia irrenunciable de les persones. És fer-nos presoneres del nostre cos. 

 

 

Pel que fa als mètodes de control de la virginitat a què són sotmeses determinades noies (o nenes), no només són discriminatoris, sinó que són físicament i psicològicament traumàtics i una violació dels drets fonamentals. De fet, són una agressió sexual. 

Encara que moltes hem tingut la sort de no patir aquesta pressió tan explícita, sí que ens ha preocupat si "ho fèiem" massa aviat o "massa variat", perquè qualsevol de les dues coses ens convertia immediatament en brutes. La llarga ombra de la virginitat continua condicionant les primeres pràctiques sexuals compartides i ho fa amb molta més contundència sobre les persones amb genitals femenins. Així, el tercer fonament és aquest: 

La virginitat" ha estat (i continua sent) molt útil per controlar i restringir la vida sexual de les noies i dones d'arreu. Hi ha una línia contínua, una fal·làcia històrica, que uneix els mots verge-himen-dona. Us convidem a eliminar "virginitat" i començar a parlar de primeres vegades: el primer petó, la primera carícia, la primera masturbació o el primer coit. Només així podrem fer net d'un concepte tan tòxic i tan repressiu. Deixem de parlar de virginitat.

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut