MÉS ENLLÀ DELS GENITALS

Els genitals són un òrgan sexual, és clar. I els pits. També els llavis i la llengua. Potser hi podem incloure les natges, les cuixes i el clatell. De fet, qualsevol part de la nostra anatomia que sigui susceptible de participar en el joc eròtic, ja sigui fent o deixant-se fer, es pot considerar un òrgan sexual. N'hi ha un, però, que destaca en importància. Sense cap mena de dubte és el cervell o, sent més precisos, l'encèfal: més de 10.000 milions de neurones interconnectades que regulen tot tipus de funcions i respostes, entre aquestes la resposta sexual.

L'ARQUITECTURA ENCEFÀLICA

Podem mencionar a l'atzar qualsevol part de la seva arquitectura i es pot associar fàcilment amb algun procés que condicioni la nostra sexualitat. Si parlem dels lòbuls cerebrals, l'occipital processa la visió; el temporal, l'audició; el parietal, el tacte, i el frontal genera els moviments voluntaris. Si preferim focalitzar en la conducta, l'hipotàlem ens ajuda a triar la parella sexual, l'amígdala s'ocupa de les nostres pors i el còrtex prefrontal modula la intensitat de la resposta. I així podríem seguir en un llistat llarguíssim que malauradament la ciència encara no ha esbrinat del tot.
La sexualitat humana és tan apassionant com complexa perquè la condicionen factors mèdics, psicològics, socials, autobiogràfics, morals i de moltes altres naturaleses. I tots aquests elements interactuen i estan custodiats en un mateix lloc: l'encèfal.

I LES HORMONES?

Algú pot pensar: i les hormones sexuals? I els neurotransmissors?  I la dopamina del plaer? I l'oxitocina de l'amor? És cert que aquestes substàncies actuen a moltes parts del cos condicionant des de la freqüència cardíaca fins a les secrecions vaginals o als espasmes musculars de l'orgasme, sí. Però la seva producció es regula principalment a nivell d'estructures encefàliques que "envien ordres" a òrgans jeràrquicament inferiors. Un exemple senzill: durant l'alletament les mames produeixen llet gràcies a l'estímul de la prolactina, una hormona que se secreta a una estructura encefàlica anomenada hipòfisi. La prolactina té un efecte molt important en la disminució de la libido de les dones que alleten i, per tant, condiciona de forma molt rellevant la resposta sexual. És l'hormona la que ho fa, sí... Però la seva síntesi és encefàlica.

LA COCTELERA

L'encèfal, doncs, és la coctelera. A ell li arriben tots els ingredients, ja siguin sensorials, de memòria, expectatives, pors, tabús... Tot, tot, tot va a la coctelera. I allà es barreja amb més o menys intensitat i encert. Molta estona o poca estona, depenent de les característiques del qui sacseja, i també de si sacseja en solitari o no. I en sortirà una beguda més o menys dolça, més o menys àcida, més o menys amargant, que, en qualsevol cas, pot servir-se en diferents copes i estils. Sola, acompanyada de fruits secs o fins i tot de gominoles.
Així és la resposta sexual. Gràcies als milions i milions de sinapsis, podem reaccionar de formes molt diverses a estímuls aparentment semblants en idèntica localització i fins i tot amb la mateixa parella. Les combinacions dels elements són infinites. El resultat del còctel també.