Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El que passa entre el melic i els genitals, a "El punt D"

Com puc saber si tinc una ITS?

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) poden ser causades per bacteris, virus, fongs, protozous i artròpodes. Però hem d'anar amb compte perquè les ITS solen presentar simptomatologia de baixa intensitat o fins i tot ser asimptomàtiques, fet que en facilita la transmissibilitat i l'evolució cap a la fase de malaltia

TEMA:
Salut

Malauradament, aquesta pregunta és molt difícil de respondre. Anem per parts:

 

QUÈ SÓN LES ITS

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) són aquelles infeccions que es transmeten principalment, o com a via secundària, mitjançant les relacions sexuals, ja siguin vaginals, orals, anals o, en alguns casos concrets, simplement per contacte entre pells o mucoses. Les poden causar bacteris, virus, fongs, protozous i artròpodes, i és per això que la simptomatologia que se'n deriva és molt variada.

 

QUINS SÍMPTOMES PRESENTEN

Per fer-ho senzill podem dir que tot allò que passi entre el melic i els genitals pot ser un símptoma derivat d'una ITS. Així, qualsevol afecció cutània genital o de la zona perianal (al voltant de l'anus), dolor a la part inferior de l'abdomen o als genitals –ja sigui espontani, amb les relacions sexuals o en orinar-, fluix, secreció o sagnat anòmal dels genitals, picor o cremor genital espontània o en orinar i qualsevol alteració dels ganglis limfàtics engonals (dolor o augment del volum) poden ser símptomes que ens han d'alertar d'una possible ITS. També la febre inexplicada, les alteracions de la mucosa oral o una erupció al tronc, a les mans o als peus.  

L'única manera de saber si som portadors d'una ITS és fer-se proves
L'única manera de saber si som portadors d'una ITS és fer-se proves

 

LA CADENA DE TRANSMISSIÓ

Tot i així, les ITS solen presentar simptomatologia de baixa intensitat o fins i tot ser asimptomàtiques, fet que en facilita la transmissibilitat i l'evolució cap a la fase de malaltia. Pot aparèixer de forma immediata, o passats uns quants dies, setmanes, mesos o fins i tot anys després de la infecció. És per això que quan algú rep el diagnòstic d'una ITS ha de posar-se en contacte amb les parelles sexuals recents i fer-los-ho saber per tal que s'investigui la seva possible infecció. Només així es pot aturar la cadena de transmissió. No podem oblidar que les ITS constitueixen un problema de salut pública i identificar-les és important ja que poden presentar complicacions a llarg termini, com l'esterilitat, les gestacions extrauterines, el càncer i fins i tot la mort.

 

PRÀCTIQUES DE RISC

Pel que fa a les pràctiques, és cert que el sexe oral té menys risc que el vaginal i, aquest, menys que l'anal, però la transmissibilitat individual de les ITS es modifica també per factors com la durada i la intensitat de la pràctica, l'estat immunològic, la càrrega vírica o bacteriana de la persona infectada i un llarg etcètera.

Les ITS solen presentar simptomatologia de baixa intensitat o fins i tot ser asimptomàtiques
Les ITS solen presentar simptomatologia de baixa intensitat o fins i tot ser asimptomàtiques

 

COM PUC SABER QUE NO TINC CAP ITS?

Aquest escenari tan complex de múltiples organismes patògens, diversitat de pràctiques contagioses, presència o absència de simptomatologia de diferents localitzacions i temps variable de latència entre infecció i malaltia, ens obliga a modificar la pregunta del títol per afegir-hi un "no": "Com puc saber que NO TINC cap ITS?"

M'encantaria donar-vos una fórmula senzilla que respongués a aquesta pregunta, però no la tinc. Si hem realitzat alguna pràctica de risc (encara que només en sigui una), l'única manera de saber si som portadors d'una ITS és fer-se proves. No hi ha cap exploració o interrogatori que pugui descartar-les completament sense prendre mostres. Aquestes mostres poden ser de sang, d'orina i de secrecions genitals.

Tot i així, la ciència no disposa de mètodes que descartin al cent per cent la presència d'una ITS, així que mantenir relacions sexuals desprotegides (sense preservatiu masculí o femení) suposa acceptar cert risc de contagi. És per això que la bona comunicació amb la parella sexual i el canvi de paradigma en sexualitat es fan imprescindibles per construir una societat més responsable i sana pel que fa a les ITS. La ignorància, la vergonya i els prejudicis ens allunyen de les rutines d'autocura, tan necessàries per a una sexualitat satisfactòria i sense perills.
 

El diagnòstic d'una ITS s'ha d'informar a les parelles sexuals recents
El diagnòstic d'una ITS s'ha d'informar a les parelles sexuals recents

 

6 PASSOS PER PROTEGIR-TE

1. Informa-te'n
2. Vacuna't
3. Parla
4. Protegeix-te
5. Testa't
6. I, si t'infectes, comunica-ho

Aquests són els sis passos que et protegiran a tu i ens ajudaran a tots.

 

 

ARXIVAT A:
Salut
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut