Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'identitat sexual, a "El punt D"

Com puc saber quina és la meva orientació afectivosexual?

Heterosexual, homosexual, bisexual, pansexual, demisexual, asexual… què soc? Com ho puc saber? Com defineixo la meva orientació sexual? He de triar una etiqueta? Puc canviar? Hi naixem o ens hi fem? He de sortir de l'armari? Un munt de preguntes en una societat en la qual l'heteronormativitat comença a esquerdar-se, però encara es pressuposa que tothom és heterosexual fins que digui el contrari.

Quina és la meva orientació afectivosexual? Per poder donar una resposta a aquesta pregunta, cal saber primer què és l'orientació afectivosexual.


Les orientacions sexoafectives

Quan parlem d'orientació sexoafectiva ens referim a l'orientació del desig sexual i/o afectiu cap a persones d'un o més gèneres. Les orientacions sexoafectives més habituals són l'homosexualitat, que inclou gais i lesbianes, la bisexualitat, la pansexualitat i l'heterosexualitat.

 

La norma heterosexual

En les relacions socials habitualment s'assumeix que les persones del nostre voltant són heterosexuals. Això pot passar en l'entorn familiar, a l'escola o institut, a la feina, a la nostra comunitat, o fins i tot quan anem a un centre sanitari, a qualsevol servei o lloc públic, com ara un centre cívic, una botiga, un hotel o qualsevol altre lloc.

Això es deu al fet que en la societat existeixen normes sobre la nostra sexualitat que marquen que el model hegemònic de relacions és l'heterosexual. Aquestes normes es desprenen del sistema sexe-gènere patriarcal. Aquest sistema marca com a norma les relacions heterosexuals, partint de l'existència de dos únics sexes, que es corresponen amb dues úniques identitats de gènere: home i dona.

Amb aquesta norma, la resta d'orientacions sexoafectives queden excloses, i per tant invisibilitzades, desconegudes i, també, rebutjades. És per això que moltes vegades tenim pocs referents sobre relacions no heterosexuals, tant en el nostre entorn social i en la nostra vida quotidiana, com en l'àmbit cultural; és a dir, en l'art, la literatura, la comunicació o l'àmbit audiovisual. Tenir pocs referents pot dificultar més poder conèixer la nostra orientació sexoafectiva o viure-la de manera sana i plena, i també dificulta i pot obstaculitzar el nostre desenvolupament sexual i humà.

Les relacions sexoafectives a 'El Punt D'
Les relacions sexoafectives a "El Punt D"

 

Quina és la meva orientació sexoafectiva?

Per saber quina és la nostra orientació sexoafectiva, el més important és poder tenir un context social i cultural respectuós amb la diversitat i que reconegui els drets humans de totes les persones. També és important poder tenir referents positius, així com un espai individual i social sa i respectuós amb la nostra sexualitat. Només així podrem desenvolupar la nostra sexualitat i coneixe'ns. A més, cal tenir en compte que la nostra sexualitat evoluciona al llarg de la nostra vida, de la mateixa manera que nosaltres evolucionem. Per això és molt important poder tenir l'oportunitat de plantejar-nos l'orientació sexoafectiva en qualsevol moment de la nostra vida.

L'orientació sexoafectiva, per tant, forma part de la nostra sexualitat i de la nostra identitat, ja que també ens defineix com a persones, de la mateixa manera que ens defineixen moltes altres coses.

 

 

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut