El paper dels detectius privats en la recerca de persones desaparegudes

Els detectius privats tenen un camp d'acció ampli en la recerca de persones desaparegudes, però també tenen unes línies vermelles que no poden ultrapassar. D'entrada han de legitimar l'ètica de l'encàrrec del seu client o clienta: que la investigació no ajuda a provocar una acció contra la persona buscada. De l'altra, el seu treball s'ha d'aturar en el moment en què perceben que hi ha indicis de criminalitat. Aleshores són els cossos policials els que han d'intervenir. Però a l'altre costat de la balança hi ha elements com la facilitat a l'hora del diàleg amb les famílies i el seu entorn, molta gent parlarà amb més confiança a un detectiu que a un policia. Els detectius poden ser d'una gran eficàcia quan es tracta de desaparicions a l'estranger, ja que poden moure's amb molta més facilitat que no un policia. Explicacions detallades i opinions de Jaime Cereceda, director del CNDES (Centre Nacional de Desapareguts); Mercè Ferran, presidenta del Col·legi Oficial de Detectius Privats de Catalunya; Jordi Domènech, inspector dels Mossos d'Esquadra i cap de l'Àrea Central d'Investigació de Persones, i Josep M. Oliver, detectiu. Però la investigació feta per detectius té uns costos que poden ser importants si s'allarga en el temps. Ara s'intenta establir alguns convenis amb associacions de familiars que facilitin la participació dels detectius en la recerca de la persona desapareguda. Per això ha calgut superar alguns prejudicis, com explica Joaquin Amills, president de SOS-Desaparecidos. Mercè Ferran, presidenta del Col·legi Oficial de Detectius de Catalunya parla de com s'ha plantejat que les famílies puguin tenir en alguns casos una mena de "detectiu d'ofici".

El paper dels detectius privats en la recerca de persones desaparegudes

Tot i que el camp d'acció dels detectius privats en la recerca de persones desaparegudes està limitat, tenen unes facilitats a l'hora de moure's i investigar que la policia no disposa