Si "demà passat" és futur, per què es diu demà passat?
"Profe, si 'demà passat' és futur, per què es diu demà passat i no 'demà futur'?". I aleshores, a tu, et queda la cara d'aquella emoticona que sembla que flipa. I hi ha un silenci incòmode... i tu promets buscar-ho i donar-los resposta l'endemà. I llavors ho preguntes als teus amics catalanoparlants i també flipen... Què els respondríeu, vosaltres, estimats lectors?
Si "demà passat" és futur, per què es diu demà passat?
Confessions d'una professora d'adults

Si "demà passat" és futur, per què es diu demà passat?

"Profe, si 'demà passat' és futur, per què es diu demà passat i no 'demà futur'?". I aleshores, a tu, et queda la cara d'aquella emoticona que sembla que flipa. I hi ha un silenci incòmode... i tu promets buscar-ho i donar-los resposta l'endemà. I llavors ho preguntes als teus amics catalanoparlants i també flipen... Què els respondríeu, vosaltres, estimats lectors?

Enllaç a altres textos de l'autor

filòloga i professora de Català per a adults

TEMA:
Cultura
La professora Marta Escartín contempla una dinàmica entre els seus alumnes de català
La professora Marta Escartín contempla una dinàmica entre els seus alumnes de català

I per això és que m'encanta el meu ofici. Perquè et fa sortir de la comoditat de ser nadiua d'una llengua i pensar que ho saps tot (cosa que és mig certa, sí, però només ho saps "per instint"). Et fa sortir de la comoditat de ser filòloga i aferrar-te a les normes gramaticals com si fossin la solució per a tot. I aleshores flipes a classe. I et diverteixes. I aprens. Uf, que gastat, oi, el recurs d'"els professors aprenem constantment dels alumnes"? Sí, molt; però ho sento, és la veritat més veritat que vivim els docents a les aules diàriament.

Perquè els meus alumnes (sí, meus, perquè ens els fem nostres i no són de ningú més) et fan preguntes que et fan somriure, riure, sorprendre... i flipar. Perquè venen de contextos lingüístics tan variats que et fas creus de com de fascinants són les llengües. Perquè venen de contextos educatius tan diferents que n'hi ha que es descalcen a classe, que aixequen la mà per demanar permís per fer qualsevol moviment, que et donen les "bendiciones, profesora" quan marxen... i, fins i tot, que et porten pomes que deixen al damunt de la taula! I, a mi, em cau la bava. Perquè em fa ser més sàvia, més rica, més respectuosa i més realista. I encara em cau més la bava quan n'hi ha que són més catalans que nosaltres: perquè van a calçotades, s'apunten a una colla castellera i els encanta Txarango.

 

Els meus alumnes (sí, meus) es frustren quan proven de practicar i els canvieu de llengua! Se senten que els feu de menys, perquè no els veieu capaços d'haver après el català.

 

I jo, que vaig provar de ser profe en un institut (mareeeeeeeee, treu-me d'aquí!), vaig veure de seguida que no havia nascut per ser policia, psicòloga, animadora, mare i sergent tot alhora, i vaig sortir cames ajudeu-me de la secundària. I vaig entrar al món dels adults. I són adults (se suposa) com jo (se suposa), però sempre he pensat que un, per gran que es pensi que és, entra en una aula i fa una regressió! M'encanta quan em demanen permís per anar al bany, quan s'amaguen per mirar el mòbil i quan et donen excuses per no haver pogut fer els deures. Com els temuts adolescents, però en gran. 

 

El Guillem Albà assisteix a una classe de català per a adults
El Guillem Albà assisteix a una classe de català per a adults (CCMA)

 

I, per acabar, estimats catalanoparlants, si em permeteu un consell final, ara que el discurs està de moda: parleu-los en català! Els meus alumnes (sí, meus) es frustren quan proven de practicar i els canvieu de llengua! Se senten que els feu de menys, perquè no els veieu capaços d'haver après el català. Així que, sisplau, feu un exercici d'integració real i... integreu-los! I ells us sorprendran, com fan amb mi cada dia a l'aula, us ho ben prometo.

ARXIVAT A:
Cultura

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut