"El llenguado" barreja la divulgació i l'entreteniment i pretén parlar sobre llengua: situació, variants, dubtes freqüents..., en un to distès, pràctic i en què no faltarà el sentit de l'humor. L'objectiu és distreure l'espectador i trencar el mite que el català és una llengua difícil

Al llarg de deu capítols, d'uns 45 minuts de durada, tractarà diverses qüestions sobre el català que es parla avui i recorrerà els territoris del nostre àmbit lingüístic, amb la intenció de retratar la diversitat i la riquesa de la llengua que s'hi parla.

El programa busca tant les opinions dels experts com les dels usuaris i inclou espais com ara "El consultori del filòleg", en què els parlants truquen a Pau Vidal, assessor lingüístic el programa, per exposar-li dubtes lingüístics; "El mot merdós", que defineix una paraula que pel que sigui no ha acabat d'agradar als presentadors. I, finalment, les "Optimotes", amb la col·laboració de l'equip de lingüistes de l'Optimot, molt actiu a les xarxes.

Al llarg del programa, els presentadors, en el rol d'investigadors no experts i plens de curiositat, troben centenars de parlants arreu del territori i busquen les formes pròpies i populars de parlar i anomenar les coses. També plantegen preguntes per respondre sobre la llengua i entrevisten experts, des de mestres o estudiosos d'una varietat local fins a les més altes autoritats de l'Institut d'Estudis Catalans, o lingüistes com Carme Junyent, Albert Pla Nualart, Eulàlia Lledó, Albert Rossich, Jordi Badia, Pere Navarro, Magí Camps, Neus Nogué, Bernat Joan, Marina Massaguer o el jove filòleg i escriptor Xavier Mas Craviotto.

Músics, actors, escriptors i poetes participen també en les gravacions, des de Roger Mas o el traper Lildami, fins a la pianista Clara Peya o els rumberos Muchacho y los Sobrinos, i diferents "glosadors", escriptors i escriptores com Bel Olid, Llucia Ramis o Lolita Bosch, Natza Farré, Roc Casagran,  Ramon Solsona, Enric Gomà, Anna Manso, Jenn Díaz, Raül Garrigasaït, Joan Daniel Bezsonoff, el poeta Josep Pedrals o l'antropòleg Adrià Pujol, entre molts d'altres.

Hi han col·laborat, igualment, periodistes com Mònica Terribas o Jordi Basté, experts en xarxes com Mariola Dinarés, instagramers com El Racó de l'Hipòlit, tuitaires com @aguedamush, @FocFollet, @elforatgatiner o @jaume_diadoc… i una enorme quantitat de parlants d'oficis diversos, com pagesos, mestres, forners, cuiners, pescadors, instal·ladors de calderes, estudiants, guardes forestals, jubilats, botigueres, ramaders, cambrers, ornitòlegs i caixers de supermercat, per dir-ne uns quants.

"El llenguado" aposta per un model de llengua ric i divers, genuí i gens encotillat, respectuós amb totes les variants dialectals i adaptat als diferents registres de parla. Un dels objectius que té és, precisament, fer-nos perdre la por de parlar malament que encara tenen molts usuaris de la llengua. 

Preferim buscar les solucions genuïnes i autèntiques, més col·loquials i populars que ens posa la llengua a disposició, que no pas corregir i encotillar. Volem, sobretot, celebrar la diversitat de la llengua i animar tothom a parlar-la, en tinguin el nivell de coneixement que en tinguin.

Entre els temes tractats als reportatges, s'aborda com parlen els joves, qui mana del català, com és el català de gènere o el llenguatge no sexista, l'insult i la correcció política, com sonava el català dels antics, l'èxit popular de la glosa o cant improvisat, per quins motius aprenen català els nouvinguts o si realment vivim un boom dels parlars dialectals.

 

Anar al contingut