El programa "El llenguado" ja té el seu propi llibre

Els 25 mantres del català actual que tot lletraferit hauria de conèixer

De "cumulonimbus" a "sororitat", del català salat de les Balears a la llengua que s'escriu a WhatsApp. El llibre d'"El llenguado", a càrrec del filòleg Pau Vidal, fa la radiografia més actual de la parla i els seus costums.

Interior del llibre d'"El llenguado"

Diu en Pau Vidal, el filòleg de guàrdia d'"El llenguado", que el català és com els tramussos, a mesura que en menges, et vas animant i ja no pararies. Per això, coincidint amb la publicació del primer llibre del programa, signat pel mateix lingüista i a la venda a La Botiga de TV3, hem volgut escollir les 25 reflexions sobre el català que tot amant de la llengua se sentirà orgullós de conèixer. N'hi ha de tots els colors, que dirien.

  1. Les llengües estan vives i sempre han evolucionat, però ara ho fan més ràpid que mai: "corren que les cames els toquen el cul".
  2. Els mitjans de comunicació són experts a modificar la llengua. Catalunya Ràdio, fins i tot, té una variant propia: el tertulianès, amb hits com "fer-se trampes al solitari" o "disparar-se un tret al peu", segons explica l'escriptor Màrius Serra.
  3. A la Universitat Pompeu Fabra hi ha un grup de recerca, l'Observatori de Neologia, que des del 1994 recull noves expressions que apareixen als mitjans de comunicació. També escullen per concurs el neologisme de l'any. Entre les paraules aprovades el 2019 es troben "empoderament" o "vistaire" ('caçatalents al servei d'un club esportiu').
  4. El català té fama de ser massa tou, de no ofendre prou a l'hora d'insultar, però de paraules, per utilitzar-les amb mesura i en funció del nivell del greuge, no n'hi falten: pelacanyes, xitxarel·lo, penco, meuca, pendó...
  5. Si ens remuntem al passat, els primers textos conservats en català són de caràcter administratiu i judicial: testaments, queixes... i estan escrits en pergamí. Entre els segles VII i IX ja es pot parlar de llengues romàniques, explica l'especialista en textos medievals Joan Antoni Rabella.
  6. Del segle XIII al XV el català passa dels testaments a la literatura amb majúscules: Ramon Llull, Ausiàs Marc, i Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc. Era l'època en què la corona catalanoaragonesa era una gran potència mundial que s'expandia per la Mediterrània.
  7. A les acaballes del XIX es reediten els Jocs Florals, d'origen medieval, i es converteixen en un fenomen de masses. El problema és, afirma Vidal, que "tothom escrivia com li passava per la barretina", fins a la intervenció de l'enginyer químic Pompeu Fabra i la creació de les normes ortogràfiques per part de l'Institut d'Estudis Catalans, el 1913.
  8. El català dels joves sovint s'allunya de la norma, com en els Jocs florals. En trobem mostres a YouTube, a Instagram i en cançons com les del raper Lildami. Per posar-vos al dia o fer una mica de postureig juvenil, hi ha una web que ho peta, Comhodiria.cat, i també podeu seguir el Diccionari adolescent-adult a càrrec de Juliana Canet i Roger Carandell, d'"Adolescents iCat".
  9. De diccionaris de català n'hi ha a cabassos. En línia podem consultar el de l'Institut d'Estudis Catalans i el d'Enciclopèdia Catalana. També per a consultes, l'Optimot, que ajuda a resoldre dubtes sobre el català, o l'Ésadir, el portal lingüístic de la CCMA.
  10. Els últims anys, el feminisme truca amb força al diccionari lluitant per un llenguatge més inclusiu. Entre els termes que prenen força: sororitat, patriarcat i mainsplaining. Algunes institucions públiques apliquen el desdoblament ("ciutadanes i ciutadans"), una pràctica que provoca un encès debat entre lingüistes.
  11. Estrats, cirrus, cumulonimbus... Els núvols i altres fenòmens meteorològics tenen un català específic. El va començar a elaborar Eduard Fontserè, creador del Servei Meteorològic de Catalunya, a "Assaig d'un vocabulari meteorològic català" i el van popularitzar els primers meteoròlegs de TV3.
  12. El català de pagès és molt ric en expressions sobre la natura, ocells i altres espècies animals. El Termcat, el centre de terminologia que treballa perquè el català tingui paraules per anomenar-ho tot, ha assessorat en aquesta matèria el Zoo de Barcelona i l'Institut Català d'Ornitologia, per exemple.
  13. Si esteu interessats a aprendre català, un dels millors llocs on adreçar-se és el Consorci per a la Normalització Lingüística. També podeu provar a trobar una parella lingüística o simplement fer immersió mirant la tele.
  14. La cultura popular ha protegit la llengua en els moments més difícils. De la tradició en provenen refranys, cançons i també la glosa, un combat dialèctic carregat d'ironia que torna a estar de moda i que podeu aprendre a l'Ateneu La Torna del barceloní barri de Gràcia.
  15. Geogràficament, el català es divideix en dos blocs, l'occidental i l'oriental. Dins de l'occidental hi ha dos dialectes: el nord-occidental (Pirineus, Lleida i Terres de l'Ebre) i el sud-occidental o valencià. El bloc oriental té quatre grans dialectes: català nord-oriental (Catalunya Nord), sud-oriental (resta del Principat), el balear i l'alguerès.
  16. En llocs com Andorra, on el català conviu amb el francès, hi trobem un català ple de gal·licismes, sobretot a la vall oriental, amb nuclis com Canillo. La mostassa es diu mutarda, el ram de flors, buquet, i un degordit és un espavilat.
  17. La influència francesa és també molt evident al català septentrional, el que parlen al Rosselló i tota la Catalunya Nord. Un 40% dels habitants el saben, però només en fan ús habitual un 5%. La davallada es remunta al segle XVIII, quan el Tractat dels Pirineus prohibeix emprar el català en públic.
  18. En el cas de Barcelona, la contaminació de la llengua més marcada és per la coexistència amb el castellà. Les incorreccions que provoca reben el nom de barbarismes: "sinvergüensa", "buenuu!"...
  19. Segons el professor de català Albert Pibernat, a l'Alt Empordà es parla el català més taxatiu. Un empordanès no diu "això no ho faré", sinó "això no ho faré pas" o "poc que ho faré pas, això". O sigui, t'hi posis com t'hi posis, no hi ha res a fer.
  20. Al Segrià, el tret més definitori, explica el professor Ramon Sistac, es troba en la pronunciació de les vocals. En català central es diu "nUsaltres", i al Segrià, nOsaltres (i en col·loquial, "naltros"). També, la tercera persona singular de l'imperfet es fa acabar amb "e" tancada: anavE, cantavE...
  21. Al Solsonès, diuen que la gent de Barcelona els diuen que parlen de Lleida, i els de Lleida, que parlen de Barcelona. En realitat, es troben en un punt entremig que els lingüistes anomenen català de transició.
  22. A les Balears es parla salat. Se sala en general ("sa casa", "sa ruda"). Determinades paraules, com les referides a les ubicacions ("a la dreta", "a la vora") s'han de dir, però, amb article literari. A Menorca, sobretot a Maó, hi ha, a més, la influència de l'anglès. Trobem paraules com mèrvol (de marble, 'bala de vidre per jugar') o boinder (de bow window, 'balconada amb vidrieres').
  23. A la comarca valenciana de la Marina Alta també parlen salat. En diuen "parlar de sa" i on s'ha conservat millor és a Tavernes, on encara el fan servir.
  24. Al Matarranya, Octavi Serret, libreter i creu de Sant Jordi, diu que "tota la vida ens han dit que parlem "chapurriau", que en realitat no és cap nom d'idioma sinó una denominació despectiva amb la qual els funcionaris espanyols van designar la parla d'aquesta zona".
  25. Estalquejar, chill, cring... però, tot i el que pugui semblar, els joves saben distingir molt bé allò que és l'ús informal, que serien els whatsapps, del que és l'ús formal, és a dir, quan s'han de respondre les preguntes d'un examen.

El llibre d'"El llenguado" està publicat per l'editorial Bridge i es troba a la venda a La Botiga de Tv3.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut