Després de 50 minuts de programa d'El foraster amb riures i llàgrimes assegurades a parts iguals, arriba el millor moment, carregat d'un bon humor que et fa anar a dormir amb un somriure a la cara. Tot comença quan el Quim acomiada el programa amb el seu més que conegut "Sou molt bona gent" mentre tot el poble es posa dret, aplaudeix i xiula com si no hi hagués demà. Quan això passa, ve un últim regal final, tant per als espectadors com per al presentador: el moment en què el Quim es passeja pel teatre o el pavelló on s'ha fet el monòleg i es retroba amb la gent del poble.

Alguns li fan regals; d'altres segueixen amb les bromes i també hi ha qui s'emociona perquè és el Quim qui té un detall amb ell. Tot això passa mentre en pantalla surten els crèdits, una llista infinita de noms de tot l'equip que fa possible el programa. Són tres minuts en què s'aprecia la bona sintonia creada entre el Quim i la gent del poble en només 48 hores. S'aprecia i s'agraeix. El colofó final, però, el posa una veu quan la pantalla ja es fon a negre. Qui diu què?

1. "Y tengo que volver"

La història de la Casimira de Mura, al Bages, ens va enamorar a tots. Però el primer capítol de la temporada qui el tanca és l'Enric, que ha voltat per mig món amb la seva moto i sentencia "Y tengo que volver", frase que va dir quan la guàrdia civil el va aturar a Finisterre i li va preguntar si venia de Barcelona amb aquella vespino feta pols. 

2. "Què vos, mama, que estic parlant amb lo foraster"

Tot Catalunya sap que el Genís, el jove de Paüls, al Baix Ebre, ha suspès matemàtiques i química perquè la seva mare ho va cridar als quatre vents durant el programa. Però la naturalitat en què diu "Què vos, mama, que estic parlant amb lo foraster" mereix certament tancar el capítol del poble del Baix Ebre.

3. "És un joc diferent, és un joc diferent!"

Si seguim de ruta amb "El foraster", la propera parada va ser Sant Llorenç de la Muga, a l'Alt Empordà. Amb 265 habitants, el Quim es troba el Salvador, vicepresident del frisbi "ultimate" que mentre li explica les no regles del joc (on no hi ha àrbitre i les normes canvien cada dia) deixa anar: "És un joc diferent, és un joc diferent!"

4. "Urbi et orbi, a tot Cristo"

A La Coma i la Pedra, al Solsonès, s'hi va trobar en Jaume, l'home de Sabadell que després de passar-se la vida amb vestit i corbata va decidir fer "Urbi et orbi, a tot Cristo". Una frase amb què es tanca el capítol d'aquest poble als peus de l'estació d'esquí del Port del Comte.

5. Dedicat a Albert Güell 

L'equip de "El foraster" sap a la perfecció com administrar dosis d'estima i carinyo. I en el cas del Montmell ho van fer de la millor manera, amb un record final especial a Albert Güell, un dels dos germans que el Quim va conéixer just arribar en aquest poble del Baix Penedès. 

6. "Dilluns!"

Ja sabem que el Quim té una connexió espectacular amb la gent gran. També la va tenir amb el Jaume, l'home calendari de Sant Ramon, a la Segarra, un home capaç d'endevinar el dia de la setmana de qualsevol data concreta. Una habilitat que el va fer mereixedor de sentenciar el capítol: "Dilluns!"

7. "No farem lo ridícul, si ho pot fer una nena de 9 anys!"

La temporada avançava però encara quedaven moltes històries per descobrir. Continuem a Tivissa, a la Ribera d'Ebre. Aquest va ser un capítol realment emocionant: pel matrimoni que anava sobre rodes, pel Gerard, que va canviar els fogons per la felicitat de la muntanya, o pel Severino, que des que era nen no havia tornat a veure el mar. Però el capítol el tanca un pare i una filla, el Josep Enric i la Martina, tot un exemple d'entesa que posen a prova el Quim mentre escalen una paret tan alta com dues vegades el campanar de Tivissa: "No farem lo ridícul, si ho pot fer una nena de 9 anys!"

8. "Cuerpo tierra"

Si semblava que ningú ens podria sorprendre més, aquests van ser el Joan i la Sílvia, pare i filla, que guardaven el secret més preuat de tots: les coordenades de les múrgoles a Sant Martí Vell. El final no el podria dir ningú més que no fos la veu experta del Joan: "Cuerpo tierra", quan veu un altre boletaire a la seva zona. 

9. "Correcte!"

La temporada acaba a Ponent, a Miralcamp, un poble del Pla d'Urgell. L'admiració del Quim per la gent gran torna a aparèixer en aquest capítol, quan coneix el Josep, l'home de les olives. Entre somriure i somriure, etzibava un "correcte" que et dibuixava una rialla encara més gran. Sense cap mena de dubte és la frase per acomiadar capítol, ponent i temporada. 

A ningú li agraden els finals. Però si tots han de ser tan emotius com els d'"El foraster", llarga vida al programa. I que tingui més principis perquè hi tornin a haver grans finals.