Joan Mascaró i Fornés (1897-1987)
Les seves traduccions han arribat a milions de persones

Les idees i l'obra del filòleg i traductor Joan Mascaró a "Llànties de foc"

Retrat de l'excepcional filòleg i traductor mallorquí Joan Mascaró i Fornés, encara prou desconegut al nostre país. Fascinat des de l'adolescència pels textos sagrats de l'Índia, com ara el "Bhagavad Gita", que donaven resposta a la seva recerca del sentit de l'existència, les traduccions de Mascaró van fer possible que aquests arribessin a milions de persones

Malgrat els orígens humils i els entrebancs econòmics, Joan Mascaró i Fornés (1897-1987) va aconseguir el seu somni: aprendre llengües orientals per apropar-se als llibres sagrats que tant l'havien colpit quan era jove. L'oportunitat va arribar quan l'empresari i financer mallorquí Joan March li va proposar acompanyar el seu fill per estudiar a l'estranger. Joan Mascaró va aprofitar l'ocasió per graduar-se en llengua anglesa, sànscrit i pali a Cambridge, Anglaterra. Des de llavors es va dedicar a la docència a Oxford, Sri Lanka (l'antiga Ceilan) i Barcelona.

La Guerra Civil espanyola el va sorprendre a Mallorca, d'on no trigaria a exiliar-se a Anglaterra. Allà va reprendre la seva passió d'adolescent pels llibres de tradició hindú i va traduir el "Bhagavad Gita", una tasca a la qual va dedicar molts anys de la seva vida i que veuria la llum, finalment, el 1962.

La seva obra va influir durant la dècada dels anys 60 del segle XX una generació de joves occidentals que, davant l'hostilitat de la Guerra Freda, defensava els valors que la religió hindú difon perquè l'home sigui feliç: el rebuig de la violència, el cultiu de l'amor i el poder veritable de l'individu per a la transformació del món cap al bé. Entre aquests joves hi havia molts hippies, entre ells George Harrison, membre de The Beatles, que va voler conèixer Mascaró i que, fins i tot, va compondre "The inner light" seguint el seu suggeriment de fer servir un poema de Tao Te King.

Les traduccions del sànscrit a l'anglès de Mascaró de la "Bhagavad Gita" (1962), "Upanishads" (1965) i el "Dhammapada" es publiquen ininterrompudament des de fa més de quaranta anys i es calcula que se n'han venut milions de còpies a Europa i Amèrica. La seva obra va establir un pont de diàleg entre civilitzacions, fomentava l'ús de la no-violència en la resolució dels conflictes i ajudava a trobar el veritable camí espiritual per a la realització de l'individu.

 

Fitxa tècnica
Direcció: Sílvia Ventayol Bosch i Nofre Moyà Sureda
Productors executius: Pablo Azorín Williams, Magdalena López-Baisson i Joan Carles Martorell
Guió: Sílvia Ventayol Bosch
Realització: Nofre Moyà Sureda
Producció: Magdalena López-Baisson i Pablo Azorín Williams
Direcció de fotografia: Javier González Bordas
Música: Francisco Albéniz (Francisco Javier Vich Cadarso)
Veu en off Joan Mascaró: David Navarro
Veu en off George Harrison: Rob Orchard

Un documental produït per Yer.Blues (Joan Carles Martorell) en coproducció amb Quindrop Produccions Audiovisuals i IB3, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, el Govern de les Illes Balears, l'Obra Cultural Balear l'Ajuntament de Santa Margalida.

 

 
Anar al contingut