"Els anys salvatges", una producció de Nanouk Films en coproducció amb Televisió de Catalunya dirigida per Ventura Durall, es va estrenar en la secció oficial del prestigiós IDFA, el Festival Internacional de Documental d'Amsterdam el 2013. Així començava una trajectòria per festivals arreu del món.   Sinopsi A Addis Abeba, la capital d'Etiòpia, malviuen uns 270.000 nens del carrer, sense pares i pràcticament oblidats per la llei i la societat. El Daniel, un noi que prové del camp, té 9 anys quan arriba a la ciutat. Allà coneix l'Habtom i el Yohannes, dos nens de 12 anys que viuen en un cotxe abandonat. Malgrat que en un principi no l'accepten al grup, amb el temps es fan amics. A la ciutat, tots tres porten vida d'adult, tot i que encara són nens. Aviat aprenen a sobreviure amb petits robatoris i enginyosos ardits. Un any més tard, quan els sentiments de responsabilitat i de rivalitat entre les colles del carrer augmenten, decideixen tornar a casa seva, als seus pobres llocs d'origen, per visitar els familiars que van deixar enrere fa molts anys. Comencen un llarg viatge cap al nord en autobús, vaixell, fent autoestop o a peu. Els nens hauran de fer front a les pors d'un passat desdibuixat, coincidint amb el pas de la innocència a la maduresa. Ventura Durall es va inspirar en el llibre "Capitanes de la arena", de Jorge Amado, que tracta d'una manera poètica la vida quotidiana dels nens del carrer de Salvador de Bahia, al Brasil. L'obra es va escriure els anys trenta del segle XX. Durall va traslladar aquell escenari a l'actual Addis Abeba. No se centraria en la misèria dels nens del carrer, sinó més aviat en la seva humanitat, solidaritat, bellesa i en els seus somnis. Un membre de l'equip local, Yohannes Feleke, l'ajudant de direcció, va realitzar un càsting entre els nens que vivien al seu barri, Piazza, a Addis Abeba. En van triar tres que vivien en un cotxe abandonat. Tenien molt clar que el més petit, el Daniel, era un gran personatge. L'acompanyaven el Yohannes i l'Habtom. Van ser els protagonistes del curtmetratge de Ventura Durall "El somriure amagat", premiat a nombrosos festivals internacionals i que constitueix l'inici del posterior llargmetratge "Els anys salvatges". Després d'aquell primer rodatge, l'equip els va filmar durant tres anys.  "A partir de llavors explica Ventura Durall calia pensar com aconseguir estar presents amb la càmera en els moments clau de les seves existències: el naixement de l'amistat, el descobriment de l'amor, i, també la retrobada amb les famílies. S'havia de crear un sistema estètic que permetés no només que els elements filmats semblessin veritat, sinó que ho fossin. Vam optar per modelar la realitat per adaptar-la a l'estructura narrativa del documental". L'estratègia consistia a posar en escena elements reals i d'altres provocats per l'equip de rodatge que permetessin copsar moments universals de l'adolescència. Tampoc no intentaven adaptar el que succeïa al rodatge als plantejaments previs que tenien, sinó que deixaven fluir el que passava davant d'ells. Pel director, "Els anys salvatges" representa un "concepte universal: el de la recerca d'un àmbit físic i emocional en el qual un se sent protegit per afrontar la pròpia existència. Aquest és el punt de partida i eix de la nostra pel·lícula".   Premis: Millor fotografia, Shanghai TV Festival 2014 Premi millor documental, Mostra de Cinema i Audiovisual Català, Som Cinema, Lleida, 2014   Festivals destacats: IDFA (International Documentary Festival of Amsterdam) - Secció oficial ("première" mundial) 2013 Festival de cine espanyol de Màlaga 2014 - Secció oficial Budapest International Film Festival 2014 - Secció oficial Documentamadrid 2014 - Panorama del documental espanyol Festival de Cinema d'Autor 2014 - Autoria catalana Mediteran Film Festival Bòsnia 2014 - Secció oficial Fic-Cat Roda de Berà 2014 - Secció oficial Documentary Edge Festival New Zeland 2014 - Secció oficial Festival Internacional de Cine Polític de Buenos Aires 2014 - Foco internacional United Nations Association Film Festival San Francisco 2014 - Secció oficial Vancouver International Film Festival 2014 - Nonfiction Features   Fitxa tècnica: Direcció, realització i guió: Ventura Durall Productor: Ventura Durall i Marija Capek Productor executiu TVC: Jordi Ambròs Productor delegat TVC: Ruth Llòria Director fotografia: Mauro Herce Muntatge: Martí Roca Director producció: Yohannes Feleke, Miguel Llansó i Sandra Olalde Música: Diego Pedragosa i Sergi Cameron Grafisme: Andrea Carandini i Airam Rodríguez Una producció de Nanouk Films SL, en coproducció amb Televisió de Catalunya amb el suport de l'ICEC, l'Institut Català d'Empreses Culturals, i l'ICAA, Institut de Cinematrografia i de les Arts Audiovisuals.   Dirigit per  Ventura Durall.