"El documental" estrena "Guillem d'Efak. L'ànima negra de l'illa"

"MAR DE FONS" EMISSIÓ: Dijous 18 de gener, a les 22.00 al 33, i 30 dies a internet (geoblocat a Espanya) Dirigit per Bruno López i Florencia Luna, el projecte va comptar amb la supervisió de Ventura Durall. "Mar de fons" és un cant a l'ofici del pescador tradicional, que mira de preservar el medi ambient, i el seu relleu generacional. Aquesta producció d'ESCAC Films va obtenir els premis a la millor pel·lícula a FICAMS, el Festival Internacional de Cine de l'Antàrtida, a Xile, el 2013, i el Premi Badalona en Curt Filmets, Badalona Film Festival, el 2014. Sinopsi La desaparició de la fauna marina sota les contaminades aigües del litoral català arrossega l'extinció de l'ofici de la pesca tal com s'ha practicat al Mediterrani durant segles. Ramon Costa, juntament amb els seus dos fills, pertany a una de les últimes quatre famílies de pescadors artesanals que continuen sortint a pescar al port de Badalona. La seva història de vida ens ensenya com la mutació del paisatge natural comporta l'inevitable canvi del paisatge humà. Premis Millor pel·lícula a FICAMS, el Festival Internacional de Cine de l'Antàrtida, Xile, 2013 Premi Badalona en Curt Filmets, Badalona Film Festival, 2014 Festivals Festival DOK Leipzig, 2014 Festival de Màlaga de Cine Español, 2014 Ecozine, Festival Internacional de Cine y Medio Ambiente de Zaragoza, 2014 Pelicam, International Film Festival about Environment and People, Tulcea, Romania, 2014. NaturMan, Festival Internacional de Cine de la Naturaleza y el Hombre de La Laguna, 2014 Abycine, Festival Internacional de Cine de Albacete, 2014 Fitxa tècnica Direcció i guió: Bruno López i Florencia Luna Producció: Mar Rosselló Fotografia: Florencia Luna i Dídac Sáez Muntatge: Bruno López i Dídac Sáez So: Yago Flaquer i Mar Rosselló Música: Julián Sánchez 2013 Una producció d'ESCAC Films "LA VIDA DOLÇA" EMISSIÓ: Dijous 18 de gener, a les 22.30, al 33, i 7 dies a internet (geoblocat a Espanya) Sinopsi En Miquel és un forner artesà de barri, dels que en queden ben pocs, que ha anunciat un final amarg: el tancament d'un establiment centenari, un símbol per al barri, per a Palma i tot Mallorca. Ubicat al nucli antic de la ciutat, és un dels darrers comerços tradicionals supervivents en una barriada abans viva i teixida d'un entramat comercial. Amb més de 49 anys de feina, s'ha dedicat tota la vida, en cos i ànima, a repartir alegria i crear instants de felicitat a través dels seus dolços. Centenars de turistes i veïns han gaudit de les seves llepolies, i fins i tot clients de renom, com l'artista Miquel Barceló, els cantants Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat. Segurament, l'èxit de Can Miquel recau en el seu amo, en Miquel Pujol, un personatge càlid, humà i amb sentit de l'humor, però alhora descarat, sense pèls a la llengua i amb una filosofia de vida, avui, en perill d'extinció. Dos anys després de la realització del documental, en Miquel Pujol va morir, el 18 de febrer del 2014, però la seva petjada continua latent. Es va fer un caparrot en el seu honor, es va col·locar una placa commemorativa a la façana del seu forn i els seus fills han obert un forn amb el nom de "La vida dolça". Fitxa tècnica Direcció i producció: Marta Alonso Guió: Marta Alonso I Jaume Carrió Realització: Marco Mateus Muntatge: Jaume Carrió Fotografia: Xisco Vidal i Jaume Cabanelles Música original: Miquel Àngel Aguiló So: Marc Farré Una producció d'IB3 Televisió i Singular Audiovisual amb el suport de Tomavistes. Finançat gràcies a més de 200 mecenes a través de la plataforma de micromecenatge Verkami i la participació de diverses empreses i entitats. Facebook @lavidadolca "GUILLEM D'EFAK, LA VEU DE L'LLA" ESTRENA: Dijous 18 de gener, a les 23.00, al 33 i internet (geoblocat a Espanya) Sinopsi En Guillem d'Efak va ser un poeta i cantant mallorquí d'origen guineà. Era una persona molt culta (tot i els seus orígens humils), intel·ligent, ocurrent, divertida, amb una sensibilitat excepcional i tremendament vital. Li agradava tant jugar a seduir i provocar situacions que fàcilment podien convertir-se en anècdotes que, amb el temps, s'ha anat creant al seu voltant tota una sèrie de llegendes que l'han acabat convertint, efectivament, en una mena de mite. Els que el recorden a Catalunya són els que el van viure només com a cantant, com integrant del moviment de la Nova Cançó, i que en saben poc o res de la seva obra poètica i molt poc de la seva vida personal. En canvi, a Mallorca, se li coneixen més facetes creatives, sobretot la poètica, i també les vitals. En el documental l'actor i dramaturg Pep Tosar vol fer una obra de teatre sobre en Guillem d'Efak i viatja a Mallorca per entrevistar els que el van conèixer. És un viatge que l'endinsa en la vida d'un personatge fascinant que, com ell deia "només estava compromès amb la vida" però que, com recorden els qui el van conèixer, tenia un profund compromís amb el poble. De retorn a casa, en Pep es disposa a escriure la seva obra teatral. Sol davant l'ordinador, va recordant el que li han dit sobre en Guillem totes les persones amb qui ha parlat (amics de la infància, companys de viatge, la seva viuda). Entre tots plegats l'han ajudat, per una banda, a refer la vida d'en Guillem i, per l'altra, a donar dimensió humana a qui, fins ara, era només un personatge. D'aquesta manera, en Pep Tosar va construint, dins seu, un Guillem d'Efak propi que serà protagonista de la seva obra teatral "Tots aquests dois". El documental s'emet simultàniament el dijous 18 de gener al 33 i a IB3 Televisió. Festivals Memorimage, Festival Internacional de Cinema de Reus, 2017 Fitxa tècnica Direcció: Manuel Benavente i Alfons Garrido Guió: Marga Ninou Productors executius: Jordi Ambròs (TVC), Manu Benavente (Manual), Paula Serra (Nova Televisió) i Nacho Tejedor (IB3) Productors delegats TVC: Joan Pavón i Elisa Plaza Realització i direcció fotografia: Alfons Garrido Música: Guillem d'Efak Fons Concèntric Pep Tosar i Guillem d'Efak: Pep Tosar 2018 Una producció de Manual en coproducció amb Nova Televisió, Televisió de Catalunya i IB3, amb la col·laboració de GOC Networking, cellers Ànima Negra, Baleària i la Fundació Carulla.