Nota dels autors

No hi ha res pitjor per als autors que escriure una "nota dels autors"...

Quan hem de respondre per què hem fet aquesta "obra", quina era la intenció de tot plegat..., ufff..., i ara, què punyetes diem? Perquè, per damunt de tot, volem que quedi clar que som gent sensible i profunda.

Ens llancem de cap a escriure vaguetats que aparentment sonen molt bé, com ara que es vol "interpel·lar l'espectador" o "que es tracta d'un joc de miralls", però que no volen dir ben bé res. També és molt fàcil començar a llançar preguntes molt interessants a l'aire, però no tan fàcil respondre-les...

Molt de llenguatge, moltes subordinades, molta complexitat aparent..., però, al final, què?

Postureig. Una cosa molt pròpia del nostre món... i del món en general.

Per això hem centrat la segona temporada d'"El crac" al voltant del teatre.

No només perquè els nostres personatges són actors i fan teatre a l'escenari, sinó perquè, com tots els humans, encara en fan més fora de l'escenari, a la seva vida.

Com deia Shakespeare: "El món sencer és un teatre, i tots els homes i dones, simples comediants."

Tots estem constantment fent veure que som el que no som davant dels altres, intentant vendre la nostra millor versió. Rares vegades ens en sortim, però no defallim.

És en aquest teatre, aquest "fer veure", aquest postureig constant que fem tots on pensem que rau la gran comèdia de la vida.

 

Joel Joan i Hèctor Claramunt