Sílvia Munt en un moment del rodatge
Sílvia Munt en un moment del rodatge
Memòria de la directora

Aquesta història és eminentment romàntica, enmig d'una quotidianitat aclaparadora, que sorgeix, tímida però imparable, d'aquest humil poble mariner català de principis del segle XX.

La moral i la mesquinesa de l'època condemnen amb brutalitat la noia del Cafè de la Marina i no perdonen la seva falta; ser prenyada i abandonada per un francès miserable. En aquest cafè tothom mira tothom, tots s'escolten, tots pensen i alguns malpensen sobre els altres. El safareig pervers que és la vida en aquest indret, petit i tancat, és el marc on Sagarra ens ofereix aquesta història d'on emergeixen uns protagonistes molt ben dibuixats, rotunds, apassionats, amb uns caràcters potents.

La càmera ha tingut una vocació de "robatori" de les emocions, moltes vegades ocultes en els personatges, per explicar aquesta sensació impúdica d'estar sempre escodrinyat per tot un poble i poder entendre el que l'autor ens proposa: la defensa del que és diferent davant el pensament obligatori de l'època.

És un orgull ensenyar un dels clàssics més estimat del nostre teatre des del mitjà cinematogràfic. Hem procurat fer una posada en escena plena de versemblança i organicitat, aprofitant tots els elements escènics i paisatgístics de l'època, juntament amb la meravellosa aportació de personatges, tant principals com secundaris, que ens regala Sagarra. La seva parla, un dels tresors de l'obra, ha estat de vegades alleugerida per aconseguir una adaptació lliure, però respectuosa, conservant l'essencial, per transmetre tota la seva riquesa i la increïble capacitat que té l'obra per connectar amb el públic.

La nostra història transcorre a finals de la primavera, quan, com diuen, el "vent del nord" els ha deixat una mica tranquils. Els cels blaus del mediterrani, el mar turquesa, la pedra grisa de les escorrialles del Pirineu, contrasten amb les petites i grans misèries que afecten els personatges. La seva existència eixuta, els seus vestits humils, gastats, gairebé bruts, es mouen enmig d'aquesta geografia impol·luta. La misèria d'aquest cafè i d'aquests pobres pescadors estarà, però, plena de vida i de les petites accions quotidianes que omplien, a força del ritual diari, amb l'impagable ajut del rom, la gran malenconia que surava per damunt de tots els habitants d'aquest poble, en aquesta època i, potser, en qualsevol època i en qualsevol lloc habitat per persones...

Sílvia Munt
Anar al contingut