Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
El bolo: T de Teatre

T de Teatre: "Quan t'impedeixen fer coses, tens més ganes de fer-les que mai"

Les T de Teatre van irrompre l'any 1991. Són una companyia de dones, la qual cosa no era gens habitual, tot just comença a ser-ho ara que elles porten trenta anys sent les protagonistes.

TEMA:
AmbLaCultura

Aviat farà 20 anys de l'estrena de la sèrie "Jet Lag", protagonitzada per les T de Teatre, que les va fer enlairar-se en el món teatral. Ara, omplen les sales d'espectacles amb la seva nova obra "T'estimo si he begut". L'estrena va quedar aturada per la pandèmia, però ara confien que la cultura és segura i podran fer tots els bolos.


Emma: Quinze, vint-i-cinc i ara ja són trenta anys.

Carme: Per una banda dius, trenta són molts, com que pesen d'alguna manera, però per altra banda estem encantades.

Marta: Ha passat volant.

Carme: Sí, ha passat volant. Sempre diem que tenim dues famílies: la nostra i nosaltres som una altra família. I amb la família passes moltes coses.

Àgata: Hem crescut juntes.

Emma: Les T de Teatre heu parlat del que volíeu parlar o ni us imaginàveu tot el que faríeu?

Carme: Ni ens ho imaginàvem.

Àgata: Vist així, ni ens ho imaginàvem.

Carme: És que nosaltres vam començar per necessitat. Vam acabar l'Institut del Teatre, no teníem feina, i les noies encara és més difícil, i per no quedar-nos a casa vam començar a assajar una cosa que no sabíem ni si presentaríem al principi, i després vam dir "va, presentem-ho", i van ser "Els petits contes misògins".

Mamen: Jo recordo una reunió d'"Els contes misògins" que dèiem: "mira, si fem 50 bolos, estarem contentes". I en vam fer 400 dels "Contes" i 900 "d'Homes".

Emma: I en aquests moments delicats, a algú que surti ara de l'Institut del Teatre, què creieu que li espera?

Mamen: Jo crec que han de tirar endavant i ser inconscients, com ho vam ser nosaltres. Hi ha una part d'inconsciència que et fa tirar molt endavant. Nosaltres, començar amb monòlegs a l'edat que teníem, dius "per favor", i de la Patricia Highsmith, és que... Però aquesta inconsciència és el que et fa ser molt valent i tirar endavant, i provar... i molta feina després.

L'Emma Quadrada acompanya les T de Teatre al mercat municipal la Boqueria
L'Emma Quadrada acompanya les T de Teatre al mercat municipal de la Boqueria

Emma: Tenen prou suport els joves talents?

Mamen: Les ajudes a vegades acaben anant sempre als grossos, per mantenir. Però sí que n'hi ha, d'ajudes a joves talents.

Marta: Segurament no suficients.

Mamen: Segurament no suficients. A mi el que em sembla difícil és mantenir-se i estar durant 30 anys fent i començant a fer un espectacle. A nosaltres l'espectacle que més ens va costar és el tercer, "Criatures", perquè tenies aquesta pressió de dir "ens ha sortit molt bé". Per a mi és mantenir-se, és seguir parlant del que vols parlar en aquell moment.

Emma: Aviat farà 20 anys de "Jet Lag". Què va suposar per a vosaltres fer tele en aquell moment?

Mamen: Una meravella.

Carme: Home! És una plataforma que t'ajuda molt.

Marta: Que et fa enlairar-te.

Mamen: Per mi va suposar treballar amb molta gent amb qui volies treballar i que en teatre no podíem, com l'Anna Lizaran, la Rosa Novell, el Francesc Orella, el Santi Millán, el Jose Corbacho... Tantíssima gent amb qui vam treballar, que va ser un plaer.

Mamen: Gent jove, el Paco Léon, i després amb Els Amics de les Arts, gent tan diversa.

Marta: Nosaltres en teatre teníem molts espectadors i molta gent. Un públic bastant fidel, i a partir de "Jet Lag" va ser com un altre l'inici, es va obrir el ventall de gent que ens veia i es va multiplicar.

Emma: I creieu que "Jet Lag" era una sèrie feminista, o senzillament era femenina perquè éreu dones?

Mamen: Per mi, femenina.

Marta: Jo crec que femenina i que, inconscientment, segurament, hi havia molta feina que potser no érem tan conscients que l'estàvem fent.

Àgata: Perquè en aquell moment no s'etiquetaven les coses tant com ara…

Mamen: Sí que és veritat que els personatges eren molt trencadors com a dones, com per exemple el meu personatge, que si hagués fet un home, era el perfecte home solter que volia lligar; i com a dona, al principi es mirava com "ui, aquesta! De veritat que vol tenir un home cada dia?". I no era fresca, era una tia que sabia gaudir de la vida. Estava tractat així i era molt important en el seu moment.

Les T de Teatre a 'El bolo'
Les T de Teatre a "El bolo"

Emma: Fa 30 anys que esteu juntes amb T de Teatre. Hi ha hagut algun moment tan complicat, perquè us heu adaptat a tantes situacions, en què diguéssiu "fins aquí"?

Marta: Hem passat algun moment difícil.

Mamen: La crisi del 2008 va ser bèstia.

Marta: Va ser un moment difícil, per exemple, però el vam reconduir i vam tirar endavant.

Carme: El que passa és que no era perquè volguéssim de dir "ja en tenim prou i fins aquí", sinó que era un moment tan difícil econòmicament, era una crisi tan forta i que ens va afectar, que no sabíem si podríem tirar endavant. Les ganes hi eren.

Marta: Però vam trobar la manera.

Emma: Però us ha jugat a favor el fet d'anar per lliure des de l'inici, ser vosaltres i no dependre que us vinguessin a buscar?

Mamen: Totalment.

Marta: Absolutament.

Carme: Va ser la solució d'entrada, el motiu pel qual ens vam formar. I sí, la veritat és que té les dues bandes. Per una banda, has de ser sempre ser tu la que estires el carro; però, per altra banda, hi ha la llibertat de triar què vols fer, amb qui vols treballar, què et ve de gust, i això és immens.

Emma: I ara com manteniu la il·lusió, el foc, per seguir motivades en un moment que torna a ser complicat?

Marta: Ara més que mai! Quan t'impedeixen fer coses, que no és perquè tu no vulguis, és al revés, tens més ganes de fer-les que mai. Jo crec que justament en aquest moment i amb la dificultat que hi ha, tens moltes ganes de poder tirar endavant i que això no ens pari. S'ha de seguir, s'ha de continuar.

Mamen: És que, a més, havíem d'estrenar just el dia que ens van confinar i no vam provar l'espectacle en públic. Va ser un assaig general fantàstic amb l'equip, que bé i que "xulo" el que tenim entre mans, guarda-ho sis mesos, i ara hem assajat, estem de bolos, hem estrenat i ha sigut un "subidón", perquè veus que allò que tenies ho has pogut inclús netejar, treballar més i ensenyar, i la resposta és molt bona.

Emma: Veieu la llista de bolos i penseu que l'acabareu?

Àgata: Crec que la confiança és molt necessària en aquest moment, i és confiar en nosaltres i confiar que tot tiri endavant. I ja només veient com es van venent les entrades per als bolos, et dona confiança de dir "ostres!", la gent en té ganes, la gent confia en la cultura, en el teatre i, per tant, nosaltres també hem de confiar en això.

Marta: S'ha començat a trencar el gel. Es veu que la gent va agafant més confiança, veuen que és un espai segur, o molt segur, i s'anirà notant.

Carme: Jo crec que n'hi ha ganes i necessitat també.

Mamen: Exacte, hi ha molta necessitat de riure, de passar-t'ho bé, que t'expliquin històries, d'aquesta energia directa... Això ho hem vist en els bolos i ha sigut molt emocionant.

Les T de Teatre actuen a 'El bolo'
Les T de Teatre actuen a "El bolo"

Emma: En els vostres espectacles penso que es manté l'humor, una certa tendresa i un cert preciosisme en general. Com heu trobat aquest equilibri per a l'èxit? Perquè heu tingut bones audiències, va per aquí?

Àgata: Sempre hem intentat buscar temes i coses que ens inquietin, que ens preocupin, però no negativament tampoc; en el sentit que ens ocupin més que ens preocupin. I aleshores parlar d'aquestes coses sempre des d'un l'humor, i amb aquest humor, i amb aquestes històries, sempre tenim la sensació que hem arribat al públic i que hi arribem.

Emma: Ara adapteu un text de l'Empar Moliner i vau adaptar en el seu dia la Patricia Highsmith. La literatura per a vosaltres continua sent una font de creació vàlida? Important?

Mamen: Molt important.

Carme: La primera, Patricia Highsmith, va venir arran d'una necessitat. Al ser cinc dones, en aquell moment, ho teníem bastant pelut per trobar una obra de teatre que amb papers més o menys equitatius i amb cinc personatges femenins, llavors era ideal explicar uns contes.
Emma: Vau començar les "T" i vau anar sumant complicitats, autors, actors, actrius, i els processos creatius deuen ser molt diversos depenent del projecte.

Mamen: Sí, són molt diversos. Últimament ens agrada moltíssim, com que nosaltres seguim sent les mateixes, agafar un director dramaturg creador i treballar amb ell o amb ella. En el cas de la Denise Despeyroux, que va ser l'anterior, treballar com fent assajos durant 15 dies i després deixar-ho reposar tot i que surtin les idees, i a partir d'allà escriure ells per a nosaltres. I això és un luxe, un privilegi que tenim, poder fer-ho.

Emma: Personalitzat...

Mamen: Personalitzat.

Emma: Vosaltres com viviu la cultura?

Carme: Per mi imaginar-me la vida sense cultura, per exemple, és molt més trista, molt més gris…

Mamen: Jo necessito veure teatre, anar a museus, veure pintures... A mi em fascina llegir, és que és com menjar.

Àgata: El cinema, per exemple, que també està tan tocat, que dius sí, tens la tele a casa i les plataformes, però l'acte d'anar al cine...

Mamen: Aquell moment dels nervis abans d'una obra de teatre quan està fosc o abans d'una pel·li, allò és fantàstic.


L'Emma Quadrada acompanya les T de Teatre al mercat municipal la Boqueria. L'amfitriona d'aquest capítol és l'Alba, una fan incondicional de la sèrie "Jet Lag" que, amb l'ajuda de la seva amiga Júlia, prepara diferents espais perquè les actrius puguin representar un fragment de la seva obra.

ARXIVAT A:
AmbLaCultura

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut