Suu: "A França, et paguen un sou pel sol fet de ser artista"

La cantant Suu va començar a triomfar a través de les xarxes socials amb les seves cançons pròpies i ja s'ha fet un forat al món musical. A principis del 2020 sortia el seu segon disc "Ventura", un treball autobiogràfic en què parla d'amor i desamor i, també, d'amor propi. Emma: Suu, la cultura és cara? Suu: Depèn d'on tinguis la cultura a la teva escala de valors. O sigui, per mi la cultura no és cara, perquè per mi és un bé de primera necessitat. Jo escolto música cada dia, miro sèries, llegeixo llibres, miro pel·lícules... Si consideres que no és un bé de primera necessitat, potser sí que la trobes cara. Però a mi no em costa comprar un disc, no em costa pagar una entrada de cinema, del teatre, perquè ho considero primera necessitat. Emma: Potser moltes persones estan mal acostumades a no pagar per viure la cultura? Suu: Sí, sí, sobretot aquí... és una mica un contrapunt, no? Perquè tenim la sort de tenir cultura gratuïta però per altra banda, moltíssima gent després no paga una entrada per venir-te a veure a un concert perquè ja t'ha vist gratis al seu poble. Jo crec que a la gent li falta entendre que els músics, les artistes també mengem, hem de pagar un lloguer, hem de pagar una llum i això no surt de l'aire. Si anem a tocar gratis al poble, és perquè l'ajuntament està pagant diners. Emma: Tu pots pagar les factures amb la teva feina? Suu: Ara mateix, sí. Fa dos anys, no. Evidentment quan un comença, has d'arriscar una mica, no? Has de tenir opcions, plans B. Però, ara mateix, sí. L'actuació a "El bolo" a casa de la Xell i la Mariona Emma: Com t'imagines el futur, més o menys immediat, de la cultura? Suu: Que es segueixi fent cultura, és que no espero gaire més. De la manera que sigui, de la manera que es pugui però que ens deixin seguir fent cultura. Emma: Parlem de les persones que et segueixen. Hi ha comportaments diferents a les persones que et segueixen segons l'edat que tenen? Perquè tu tens seguidors i seguidores de 12 i també de 40, especialment a les xarxes, que t'hi mous molt. Suu: Jo crec que sí, òbviament tothom es comporta diferent per l'edat que té. Sobretot jo penso que la gent més adulta li costa més d'entendre que és una xarxa social i que és tenir un amic al WhatsApp. Els joves, com que hem nascut amb l'iPad sota el braç com qui diu, estem acostumats a separar més; en canvi, la gent més adulta no entén que si tu contestes un missatge no vol dir que ja us conegueu, i sigueu amics, i ja quan te'l trobis pel carrer l'hagis de reconèixer. Et contestaré sempre perquè em passo moltes hores contestant missatges, però evidentment que no retens a la gent, és que és impossible. Emma: A les xarxes socials, aproximadament quantes hores t'hi passes cada dia? Suu: Jo crec que cinc o sis hores en totes les xarxes socials. Emma: Al dia? Suu: Sí. És fort, eh? Però és que hi ha molta feina a fer: penjar fotos, penjar vídeos, històries a Instagram, actualitzar la pàgina web, respondre correus... és que son moltíssimes coses a fer; no és que jo em passi el dia mirant fotos, és que hi ha molta feina. "A França, et paguen un sou pel sol fet de ser artista i a Londres paguen una merda per ser autònoms. Paguen una merda i aquí estem pagant una morterada", Suu Emma: Suu, tinc la sensació que tens moltes coses a dir. Tens una trajectòria curta perquè ets jove, però ets molt conscient que el món cultural és complicat, és precari i que ara s'estan reivindicant sobretot diners. Què en penses? Suu: Hi ha moltíssimes maneres d'ajudar-nos. Evidentment que necessitem pasta, a la cultura, però també necessitem maneres de poder treballar sense haver de ser autònoms i pagar la morterada que ens fan pagar, sense haver de crear empreses per haver de poder cobrar els concerts; com per exemple França, que els hi paguen un sou pel sol fet de ser artistes, o a Londres, que paguen una merda per ser autònoms. Paguen una merda i aquí estem pagant una morterada, cobrant una merda que no té cap tipus de sentit, no té cap ni peus i no sé qui ho ha decidit, però està fatal. Llavors, què fem nosaltres? Buscar alternatives com vendre marxandatge. No ho sé, anem buscant camins per poder rascar diners d'on sigui per poder viure. La cantant Suu i l'Emma durant l'entrevista d'"El bolo" Emma: Tu de quins temes o de què tens més necessitat de parlar i quan? Suu: Soc superautobiogràfica, m'agrada molt i només parlo del que em passa, de les coses que em passen sola o amb col·legues. Parlo molt de l'amor sobretot, jo crec que només parlo d'amor tota l'estona. Amor i desamor. Amor no només cap a una parella, sinó cap als amics, cap a la família, cap a un mateix. Emma: Històricament hi ha moltes cançons d'amor, però d'amor propi no n'hi ha tantes, oi? Suu: Jo crec que en manquen. Manquen cançons que parlin d'amor propi perquè ens donen aquesta etiqueta de "t'has d'enamorar d'alguna persona", i de qui has d'estar enamorat és de tu, primer de tot. T'has d'estimar a tu mateix per poder estimar i que t'estimin bé. "Jo tinc la sort que soc una dona cis, que he nascut amb el cos que em sento identificada, que a la meva família no l'importa la meva identitat sexual, ni amb qui estic o deixo d'estar", Suu Emma: I creus que hi ha prou espai per ser lliure o encara no? Per exemple, en la qüestió del gènere, del desig, del teu propi cos... Hi ha marge per ser lliure i exercir aquesta llibertat? Suu: Jo crec que per ser lliure has de ser molt valenta en tots els aspectes. Sí que hi ha espai però hi ha gent que l'ocupa i aquí venen els problemes. L'espai hi és, el problema és quan ve la gent a ficar-se a dins del teu espai. Jo tinc la sort que soc una dona cis, que he nascut amb el cos que em sento identificada, que a la meva família no l'importa la meva identitat sexual, ni amb qui estic o deixo d'estar. Per tant, estic en una situació privilegiada i ho sé, però amb tantes pedres com ens trobem pel camí és difícil. Emma: Lletrista, t'agrada dibuixar encara que no sigui a mà , amb ordinador, ets T'anava a dir escriptora però em diràs que et va gran, i el que dius tu és que jugues a escriure? Suu: Sí, correcte. Emma: "Estar contigo seas quien seas, jamás va a significar dejar de estar conmigo". N'hi ha que això ho hem après molt tard, Suu. Suu: S'aprèn a base d'hòsties, jo crec. Ningú t'ho explicarà i per molt que jo t'ho expliqui aquí, seguirem caient i ens seguirem fotent hòsties, és normalíssim. La cantant Suu durant l'actuació a "El bolo" Emma: El llibre "Fauna o amor" el penses per a un públic en concret? Si et dic que la gent jove seria una porta ideal per aficionar-se a la poesia, què em diries? Suu: Et donaria les gràcies, segurament, perquè tant de bo la gent a partir d'aquest llibre comenci a llegir més poesia perquè la poesia és com una llaminadura. Però no crec que estigui només enfocat a un públic superjove, tampoc. Jo crec que aquest llibre se'l pot llegir tothom i tothom s'hi pot sentir identificat d'alguna manera, no? Emma: Quan l'acabes, dius: "Advertència! Aquest llibre s'ha escrit sota l'efecte del fals enamorament i envoltat de diverses relacions tòxiques". En majúscules: "Pot contenir traces de patriarcat". Suu: Sí Al final vivim a la societat que vivim. Jo he estat dins de relacions tòxiques, monògames i romàntiques nocives. Llavors, és inevitable que escrigui sobre això. No vol dir que sigui positiu, per això dono aquesta advertència. Però senzillament ser conscients que això està passant, que no estem bé socialment... Però no per això hem de deixar d'escriure sobre aquestes coses. Emma: Home, imitar els artistes que t'agraden, no, però que et siguin referents t'asseguro que, jo llegint aquest llibre, m'hagués encantat tenir-lo a les meves mans quan tenia vint anys i en tinc quaranta gairebé tres. Perquè jo he après coses que tu ja has après, però molt més tard. Suu: Al final és el que et deia, estem avançant molt ràpid i és superguai. I tant de bo algú aprengui alguna cosa d'aquest llibre. T'ho agraeixo molt, això que m'has dit. L'Emma acompanya la Suu a "El bolo" al Vallès Occidental a casa de la Xell i la Mariona, mare i filla, fans incondicionals de la Suu perquè la seva música les va acompanyar durant tota la pandèmia. La Xell és infermera i durant tot el temps de Covid-19 ha estat a primera línia a l'Hospital Clínic de Barcelona. Viuen un concert únic a la terrassa de casa acompanyades de les seves amistats més properes.

Suu: "A França, et paguen un sou pel sol fet de ser artista"

Amb només 20 anys, la cantant Suu ha publicat dos discos, un llibre i triomfa a les xarxes socials. A les seves creacions hi parla d'amor, assegura que de qui has d'estar enamorat és de tu mateix i considera que manquen cançons que parlin d'amor propi