"Shadow Girl" ("Niña sombra"), de María Teresa Larraín
"Shadow Girl" ("Niña sombra"), de María Teresa Larraín
Març, cinemes i xarxa de DocsBarcelona del Mes

Estrena de "Shadow Girl" ("Niña sombra")

Documental biogràfic en què la directora xilena María Teresa Larraín explica el procés de la seva ceguesa progressiva. Una pel·lícula emotiva que trasllada l'espectador a les profunditats de la disfunció visual amb la serenitat i el coratge d'una cineasta que no vol renunciar a la seva professió. "Shadow Girl (Niña Sombra)" va guanyar el premi del públic i el premi del jurat en categoria nacional a DocsBarcelona Valparaíso.

DocsBarcelona del Mes estrena "Shadow Girl (Niña Sombra)", de María Teresa Larraín, el dijous 2 de març a l'Aribau Club de Barcelona, a les 20.00. Durant el mes de març es podrà veure a la xarxa de distribució de DocsBarcelona del Mes. Aquest treball es va formar part de la secció oficial de l'última edició del Festival DocsBarcelona.

Quan era petita, a María Teresa Larraín li van diagnosticar miopia progressiva, heretada de la seva mare, i li van dir que un dia es quedaria cega: "Com li dius a una nena que es quedarà cega? Com prepares una nena per a la ceguesa?". Conscient d'aquest inevitable destí decideix capgirar el seu món i explorar les profunditats de la seva nova condició. "Si hagués sigut artista hauria pintat el meu dolor; si hagués sigut escriptora hauria escrit sobre això. Però, com que treballava amb imatges, havia de fer aquesta pel·lícula". Mentre editava el seu últim projecte a Toronto, la cineasta María Teresa Larraín va començar a perdre la vista. Sabent que aquesta pèrdua era progressiva i irreversible, la directora va decidir viure sola el seu dolor i tancar les portes del seu passat, convençuda que mai més treballaria com a artista.

Però la mort de la seva mare fa que torni al Xile natal, que va abandonar quan era jove a causa de la dictadura militar. Caminant pels carrers de la capital coneix un món diferent que l'inspira. Els venedors ambulants dels carrers de Santiago de Xile conformen part del paisatge urbà i de la història de la ciutat. Amb ells, María Teresa Larraín troba el confort i l'ajuda que necessitava per superar la seva por a l'aïllament i a esdevenir presonera de la seva pròpia ceguesa. "Tu creus que coneixem la gent només a través dels nostres sentits?". Amb el seu encant innegable i amb una poètica posada en escena, la directora posa de manifest que les persones cegues tenen molt per oferir a la societat i hi volen continua sent part activa. Com ella, els venedors ambulants de La Alameda, l'avinguda principal de Santiago, continuen lluitant pel seu lloc en una societat que segueix sense tenir-los en compte.

Aquesta és una història que toca les emocions més humanes de la manera més terrenal possible, desproveint-les de tota transcendència i buscant sempre la manera més frontal de plantar-hi cara. Quan acabi la pel·lícula, María Teresa haurà perdut gairebé per complet la seva visió i no podrà veure la seva pròpia obra. Almenys, no com la veu la resta de la gent. I això és la clau de la seva "curació": "La ceguesa m'ha afectat la vista, no la ment (...). Segur que la veuré a la meva pròpia manera", atorgant així un nou sentit a la paraula "veure". Deixar de veure-hi i començar a mirar.

Shadow Girl (Niña Sombra) és una pel·lícula biogràfica i alhora un viatge commovedor cap a les profunditats de la ceguesa, en un narració plena de coratge i optimisme per enfrontar-se a una nova vida. María Teresa Larraín ens ofereix una perspectiva necessària de la ceguesa, buida de tòpics i estereotips.

 

 

 

Premis
Premi Millor Documental Nacional i Premi del Públic, DocsBarcelona Valparaíso, Xile, 2016
Premi de l'Audiència, FIDOCS, Xile, 2016
Premi a Millor Pel·lícula, FEDOCHI, Xile, 2016
Millor Documental Nacional, Millor So i Millor Direcció, DIVA, Xile, 2016


Festivals
DocsBarcelona, Catalunya, 2016
BritDoc, Regne Unit, 2016
SANFIC, Xile, 2016
Guangzhou International Documentary Film Festival, GZDOC, Xina, 2016
Festival Internacional de Cinema Documental de Yogyakarta, FFD, Indonèsia, 2016


Fitxa tècnica
Direcció: María Teresa Larraín
Producció executiva: Ed Barreveld, María Teresa Larraín
Edició: Ricardo Acosta, Ordan Kawai, Tim Wilson
Fotografia: Daniel Grant, Arnaldo Rodríguez
So: Daniel Pellerin
Producció: Maremoto Productions & Storylinentertainment
Xile, Canadà, Costa Rica
2016
75 min
VO en castellà.


María Teresa Larraín, directora
(1951, Xile) El 1976 va marxar al Canadà, on es va graduar en estudis de ràdio i televisió a la Ryerson University de Toronto.
Ha treballat com a cineasta independent durant més de 25 anys. Els seus documentals tracten temes sobre justícia social (diversitat, inclusió, minories). Ha dirigit "El juicio de Pascual Pichun", "Dolores", "Looking for Findley" i "Amor amargo".
 

Anar al contingut