Segons el portal web china.org.cn, es calcula que 16 milions de dones xineses estan casades amb homes homosexuals, dels quals el 90% no han sortit de l'armari majoritàriament per pressions familiars. "Dins l'Armari" descobreix la història de dues persones entre aquests centenars de milers: la Cherry i l'Andy.

La Cherry és una noia jove, és lesbiana i està casada amb un noi homosexual. Els seus pares, lluny d'estar contents amb aquesta decisió, li exigeixen que adopti un fill per així mantenir les aparences socials. L'Andy, un arquitecte d'èxit que viu a Xangai, decideix sortir de l'armari, però el seu pare, avergonyit i decebut, li reclama que es casi amb una dona per mantenir l'honor de la família: "Hauries de trobar una noia, una lesbiana. Casa't tan aviat com puguis. Fes-ho per nosaltres". El fet de tenir una parella o concebre un fill es converteix en un acte més proper a l'intercanvi comercial i la felicitat personal queda relegada a un segon pla. Això suposa una pressió brutal per aquests joves que intenten atenuar el trencament brutal entre la seva generació i la dels seus pares.

Com s'acostuma a dir, la Xina avança a passos de gegant. La pregunta és: en quina direcció avança? L'homosexualitat no és delicte a la Xina, però socialment segueix sent inacceptable. Aquest escenari amaga una realitat molt més terrible i desemmascara un tabú socialment acceptat, com és el de comprar nadons abandonats als orfenats o pagar un ventre de lloguer. La situació ha arribat a tal punt que han aparegut grups de suport a pares i mares amb fills homosexuals, que ajuden a la mediació i comunicació entre les dues parts. L'esforç de l'Andy i la Cherry per aconseguir una vida plena a costa de fingir certs estereotips socials i culturals posa en evidència tot un sistema de valors. Desesperats, però sempre mirant endavant, el seu coratge mostra una Xina moderna i jove que busca el seu espai de llibertat en una societat marcada per forts valors tradicionals.

"Dins l'Armari" és el retrat d'una distòpia feta realitat, on tradició i progrés conviuen en silenci i on les relacions familiars marcades per la tradició entorpeixen el lliure desenvolupament de les noves generacions que demanen a crits ser socialment acceptats, independentment de la seva condició sexual.

 

 

Premis i festivals
DocsBarcelona, Barcelona, 2016
Berlinale, Alemanya, 2016
Belfast Film Festival, Regne Unit, 2016
IDFA, Països Baixos, 2016
HRWFF New York, Estats Units, 2016


Fitxa tècnica
Direcció: Sophia Luvarà
Edició: Diego Gutiérrez i Stefan Kamp NCE
Producció executiva: Boudewijn Koole i Iris Lammertsma
Fotografia: Ton Peters NSC
So: Qiao Xin, Mike Hough, Amos Ho, Jia Xia i Eric Zheng
Música: Alex Simu
Una producció de Witfilm
Països Baixos (2015)
72 minuts
VO en anglès i xinès subtitulada en català


Sophia Luvarà, directora
Va néixer a Itàlia. Es va graduar amb honors al Màster en Biotecnologia Mèdica de la Universitat de Torí, on també va doctorar-se en investigació sobre el càncer. El 2007 va deixar els estudis i va marxar a Londres per continuar la seva passió: realitzar documentals.