Humor, de Gila a Andreu Buenafuente
L'humor és un ingredient essencial de la programació televisiva. I en aquest capítol es fa memòria dels grans humoristes que hem vist a la tele. Aquest programa ens permet recuperar diferents moments, diferents estils de fer riure i diferents formats Tip i Coll, Gila, Martes y Trece, Cruz y Raya, La Trinca, Benny Hill, Joan Capri, Mikimoto, Andreu Buenafuente, el Gran Wyoming, Mr. Bean, o programes com "Sé lo que hicisteis", "Muchachada Nui" o "Polònia"
Fama, de "La casa dels famosos" a "Gran Hermano"
Els famosos sempre han tingut el seu espai a la televisió. Uns hi surten perquè ja són famosos i d'altres perquè ho volen ser En aquest capítol viatjarem en el temps i veurem imatges de la transmissió de TVE del casament del rei Balduí de Bèlgica i Fabiola de Mora i Aragó, l'evolució dels programes del cor, des de "Corazón, corazón", passant pel "Força cor", "La casa dels famosos", fins al "Tómbola", l'"Aquí hay tomate", "DEC" o "Sálvame". L'aparició d'"El diario de Patricia" i els programes de testimonis. I la revolució dels "reality show" amb "Gran Hermano", "Hotel Glam", "La masia de 1907", "Supervivientes", "Operación Triunfo", "Fama, a bailar!", "Pekín exprés"
Família, de "La casa de la pradera" a "Los Simpson"
Les famílies fa molts anys que protagonitzen tota mena de ficcions televisives. "Dallas", "Gent del barri", "Veïns", "Médico de familia", "Majoria absoluta" Totes d'estils molt diferents. Hem vist històries més locals, com les de les telenovel·les catalanes, des de "Poble Nou" , a "Nissaga de poder" o "El cor de la ciutat". Però també les que ens arriben dels Estats Units, famílies desestructurades com la de "Nip Tuck", o grups d'amics que substitueixen la família, com "Cheers", "Friends" o fins i tot "Lost". Des de la família modèlica de "La casa de la pradera" fins a la transgressió de "Los Simpson", els models familiars han canviat molt i la tele se n'ha fet ressò.
Justícia, de "Colombo" a "CSI"
La televisió, des dels seus inicis, ens ha explicat històries de lladres i policies, de bons i de dolents. Sèries policials mítiques com "Los intocables", "Los vengadores" o "Los hombres de Harrelson"; troballes com "Plinio", de TVE, o "Colombo", "Corrupción en Miami", "Magnum", "Hill street blues", que amb el temps es va convertir en una sèrie de culte, o "Twin Peaks", que va suposar una revolució formal I les actuals "CSI" o "Sin rastro". En aquest capítol també s'analitza l'arribada dels policies espanyols de ficció amb "El comisario", "Policías" o "Los hombres de Paco", i com s'han representat els defensors de la llei a les ficcions catalanes. Però a la televisió també hi surten casos reals: el crim d'Alcàsser, Maddie McCann, Marta del Castillo Successos als informatius i en programes especialitzats.
Política, de "La clave" a "Polònia"
Quan va aparèixer la televisió, els polítics es van adonar de seguida que els podia ajudar a acostar-se als ciutadans, a explicar-se, a fer-se més pròxims. Des del primer debat televisiu entre Nixon i Kennedy fins al fenomen Obama, els polítics han après molt de comunicació política. Repassem des dels espots electorals de la transició fins a les campanyes més recents i... des de "La Clave" fins al "59 segons" o "Tengo una pregunta para usted". Es recorden dels cara a cara González-Aznar i Rajoy-Zapatero i dels debats corals de TV3? Les aparicions dels polítics en programes d'entreteniment: "No passa res", "Tres senyores i un senyor", "El club" o "No em ratllis" i, finalment, el canvi de registre davant dels reporters del "Caiga quién caiga", "El intermedio" o el "Salvados por la campaña".
Concursos, de l'"Un, dos tres" a "Supervivientes"
El concurs és un dels gèneres clàssics de la televisió. N'hi ha de petit format, grans espectacles, de cultura general i els que ridiculitzen el concursant. Des d'"Un millón para el mejor", "Reina por un día" o "Cesta y puntos" fins al gran concurs per excel·lència: l'"Un, dos, tres, responda otra vez" de quan només hi havia una televisió. Amb l'aparició de TV3 i les privades també sorgeixen nous concursos: "Filiprim", "Saber y ganar", "Pasapalabra", "Bocamoll", "Sis a traïció", "El talp" I també hi ha formats internacionals com "El rival más débil" o "Quién quiere ser millonario", que poden conviure amb els "call TV" de les matinades i amb els grans concursos de "reality show": "Supermodelo", "Perdidos en la tribu"
Esport, del 0-5 al 2-6
La tele i l'esport sempre han anat lligats. Els grans esdeveniments esportius garanteixen audiències massives a la cadena que els emet, i sortir per la tele reporta beneficis econòmics als clubs i als esportistes. Però, des dels seus començaments fins ara, la televisió ha sofisticat molt la manera d'ensenyar l'esport. La tele ensenya gairebé totes les competicions: futbol, tenis, bàsquet, ciclisme, natació, atletisme i la gran cita dels Jocs Olímpics. L'interès que genera l'esport és tan gran que fins i tot un programa d'humor, el "Crackòvia", bat cada setmana rècords d'audiència a TV3. Però és la tele qui ha convertit l'esport en un espectacle? Fa que demanem cada vegada més als esportistes?
Salut, de "Doctor Caparrós" a "House"
Un dels grans temes de la ficció televisiva és la salut. Sèries d'hospitals, metges d'urgències, metges de poble, entranyables o malcarats El catàleg és infinit. Des del "Doctor Caparrós" fins a "House", hem vist moltíssimes ficcions mèdiques: "A cor obert", "Mash", "Doctor en Alaska", "Urgencias", "Hospital Central", "Anatomía de Grey" Però, més enllà de la ficció, la tele també ha anat diversificant els programes divulgatius sobre salut. Ja no es tracta només d'evitar la malaltia com feia el "Más vale prevenir", o de donar informació com feia l'"Hablemos de sexo". Ara es tracta de millorar la qualitat de vida, i la tele ho fa possible gràcies a la darrera tendència en divulgació: el "coach". "Supernanny", "Terapia de pareja", "SOS adolescentes" I el ventall d'assessors televisius no para de créixer.
Veure món, de l'arribada de l'home a la Lluna a l'11-S
Sempre es diu que la televisió és una finestra al món, i el cert és que ens ha portat fins a països llunyans, ens ha ensenyat cultures diferents. Programes de viatges com "Afers exteriors" i tots els que han vingut després: "Españoles por el mundo", "Callejeros viajeros" Documentals d'animals: "El hombre y la tierra", "El mundo submarino", "Caçador de cocodrils" D'aventures: "La Ruta Quetzal", "Al filo de lo imposible", "Desafío extremo" Però més enllà de mostrar-nos el món, el gran valor de la televisió és la capacitat d'explicar-nos què passa i, de vegades, mentre passa La tele ens ha ensenyat guerres, catàstrofes i moments històrics. Jesús Hermida narrant en directe l'arribada de l'home a la Lluna; Miguel de la Quadra Salcedo, testimoni del cop d'estat a Xile; Rosa M. Calaf, al Pròxim Orient; Eduard Sanjuan, a la guerra del Golf; la caiguda del Mur de Berlín; l'11-S
Dona, d'"Embruixada" a "Mujeres desesperadas"
Als últims 50 anys, el rol social de la dona ha canviat molt i la televisió n'ha deixat constància. Ho hem vist a la publicitat: del "Mi marido me ha regalado un horno" al "No funciona (el marit) No sap posar la rentadora", la imatge ha canviat força. Als programes d'entreteniment: de Laura Valenzuela fins a Júlia Otero, el paper i la responsabilitat d'una presentadora és molt diferent. I a la ficció, on hi ha hagut un esforç per mostrar dones més complexes: "Las chicas oro", "Roseanne", "Ally McBeal" Professionals, independents i amb poder: "Danys i perjudicis", "The closer" fins i tot amb prou ganxo per ser protagonistes absolutes d'una ficció: "Mujeres desesperadas", "Sexe a Nova York", "Jet Lag", "Infidels" Però han desaparegut, els antics estereotips?
Nens, de "Los Chiripitifláuticos" al "Club Super3"
Tots els que han crescut amb la televisió al menjador de casa recorden perfectament quins programes infantils van veure quan eren petits. Uns amb nostàlgia, d'altres amb ironia "Herta Frankel","Los Chiripitifláuticos", "Los payasos de la tele", "Un globo, dos globos, tres globos", "Pippi Calzaslargas", "Barrio Sésamo" "Terra d'escudella" i "Planeta imaginari", "La bola de cristal"; els dibuixos animats: "Heidi", "Marco", "Mazinger Z", "Campeones: Oliver y Benji", "Bola de drac" Xuxa i Leticia Sabater, el Canal Super3, "Les tres bessones", "Pingu", "Doraemon", "Shin Chan" Cada generació té els seus referents.
Oci, del 600 al "T'agrada conduir?"
A partir del moment que la televisió va entrar a les cases, el concepte d'oci va canviar. Cada vegada dediquem més temps a mirar la tele. Aquest capítol mira d'analitzar si tot el que hem vist al llarg d'aquests anys per la televisió ha influït en els nostres hàbits de lleure i consum. "Embruixada" va ser la millor publicitat d'electrodomèstics? Les sèries americanes han contribuït a consolidar el centre comercial com una opció d'oci de cap de setmana? La "teletienda" ens ha fet comprar coses completament inútils? Per què els meteoròlegs són tan populars des de l'inici de la televisió? Depenem de la seva predicció per fer plans per sortir? "Vacaciones en el mar" va fer que la gent somiés amb un creuer? Algú va visitar Nerja després de veure "Verano azul"? La tele ens ha donat referents comuns que ens identifiquen col·lectivament: repetim frases i gags, ens vestim amb roba semblant, volem el mateix cotxe La televisió ens ha homogeneïtzat Però fins a quin punt?
L'humor és un ingredient essencial de la programació televisiva. I en aquest capítol es fa memòria dels grans humoristes que hem vist a la tele. Aquest programa ens permet recuperar diferents moments, diferents estils de fer riure i diferents formats Tip i Coll, Gila, Martes y Trece, Cruz y Raya, La Trinca, Benny Hill, Joan Capri, Mikimoto, Andreu Buenafuente, el Gran Wyoming, Mr. Bean, o programes com "Sé lo que hicisteis", "Muchachada Nui" o "Polònia"
Fama, de "La casa dels famosos" a "Gran Hermano"
Els famosos sempre han tingut el seu espai a la televisió. Uns hi surten perquè ja són famosos i d'altres perquè ho volen ser En aquest capítol viatjarem en el temps i veurem imatges de la transmissió de TVE del casament del rei Balduí de Bèlgica i Fabiola de Mora i Aragó, l'evolució dels programes del cor, des de "Corazón, corazón", passant pel "Força cor", "La casa dels famosos", fins al "Tómbola", l'"Aquí hay tomate", "DEC" o "Sálvame". L'aparició d'"El diario de Patricia" i els programes de testimonis. I la revolució dels "reality show" amb "Gran Hermano", "Hotel Glam", "La masia de 1907", "Supervivientes", "Operación Triunfo", "Fama, a bailar!", "Pekín exprés"
Família, de "La casa de la pradera" a "Los Simpson"
Les famílies fa molts anys que protagonitzen tota mena de ficcions televisives. "Dallas", "Gent del barri", "Veïns", "Médico de familia", "Majoria absoluta" Totes d'estils molt diferents. Hem vist històries més locals, com les de les telenovel·les catalanes, des de "Poble Nou" , a "Nissaga de poder" o "El cor de la ciutat". Però també les que ens arriben dels Estats Units, famílies desestructurades com la de "Nip Tuck", o grups d'amics que substitueixen la família, com "Cheers", "Friends" o fins i tot "Lost". Des de la família modèlica de "La casa de la pradera" fins a la transgressió de "Los Simpson", els models familiars han canviat molt i la tele se n'ha fet ressò.
Justícia, de "Colombo" a "CSI"
La televisió, des dels seus inicis, ens ha explicat històries de lladres i policies, de bons i de dolents. Sèries policials mítiques com "Los intocables", "Los vengadores" o "Los hombres de Harrelson"; troballes com "Plinio", de TVE, o "Colombo", "Corrupción en Miami", "Magnum", "Hill street blues", que amb el temps es va convertir en una sèrie de culte, o "Twin Peaks", que va suposar una revolució formal I les actuals "CSI" o "Sin rastro". En aquest capítol també s'analitza l'arribada dels policies espanyols de ficció amb "El comisario", "Policías" o "Los hombres de Paco", i com s'han representat els defensors de la llei a les ficcions catalanes. Però a la televisió també hi surten casos reals: el crim d'Alcàsser, Maddie McCann, Marta del Castillo Successos als informatius i en programes especialitzats.
Política, de "La clave" a "Polònia"
Quan va aparèixer la televisió, els polítics es van adonar de seguida que els podia ajudar a acostar-se als ciutadans, a explicar-se, a fer-se més pròxims. Des del primer debat televisiu entre Nixon i Kennedy fins al fenomen Obama, els polítics han après molt de comunicació política. Repassem des dels espots electorals de la transició fins a les campanyes més recents i... des de "La Clave" fins al "59 segons" o "Tengo una pregunta para usted". Es recorden dels cara a cara González-Aznar i Rajoy-Zapatero i dels debats corals de TV3? Les aparicions dels polítics en programes d'entreteniment: "No passa res", "Tres senyores i un senyor", "El club" o "No em ratllis" i, finalment, el canvi de registre davant dels reporters del "Caiga quién caiga", "El intermedio" o el "Salvados por la campaña".
Concursos, de l'"Un, dos tres" a "Supervivientes"
El concurs és un dels gèneres clàssics de la televisió. N'hi ha de petit format, grans espectacles, de cultura general i els que ridiculitzen el concursant. Des d'"Un millón para el mejor", "Reina por un día" o "Cesta y puntos" fins al gran concurs per excel·lència: l'"Un, dos, tres, responda otra vez" de quan només hi havia una televisió. Amb l'aparició de TV3 i les privades també sorgeixen nous concursos: "Filiprim", "Saber y ganar", "Pasapalabra", "Bocamoll", "Sis a traïció", "El talp" I també hi ha formats internacionals com "El rival más débil" o "Quién quiere ser millonario", que poden conviure amb els "call TV" de les matinades i amb els grans concursos de "reality show": "Supermodelo", "Perdidos en la tribu"
Esport, del 0-5 al 2-6
La tele i l'esport sempre han anat lligats. Els grans esdeveniments esportius garanteixen audiències massives a la cadena que els emet, i sortir per la tele reporta beneficis econòmics als clubs i als esportistes. Però, des dels seus començaments fins ara, la televisió ha sofisticat molt la manera d'ensenyar l'esport. La tele ensenya gairebé totes les competicions: futbol, tenis, bàsquet, ciclisme, natació, atletisme i la gran cita dels Jocs Olímpics. L'interès que genera l'esport és tan gran que fins i tot un programa d'humor, el "Crackòvia", bat cada setmana rècords d'audiència a TV3. Però és la tele qui ha convertit l'esport en un espectacle? Fa que demanem cada vegada més als esportistes?
Salut, de "Doctor Caparrós" a "House"
Un dels grans temes de la ficció televisiva és la salut. Sèries d'hospitals, metges d'urgències, metges de poble, entranyables o malcarats El catàleg és infinit. Des del "Doctor Caparrós" fins a "House", hem vist moltíssimes ficcions mèdiques: "A cor obert", "Mash", "Doctor en Alaska", "Urgencias", "Hospital Central", "Anatomía de Grey" Però, més enllà de la ficció, la tele també ha anat diversificant els programes divulgatius sobre salut. Ja no es tracta només d'evitar la malaltia com feia el "Más vale prevenir", o de donar informació com feia l'"Hablemos de sexo". Ara es tracta de millorar la qualitat de vida, i la tele ho fa possible gràcies a la darrera tendència en divulgació: el "coach". "Supernanny", "Terapia de pareja", "SOS adolescentes" I el ventall d'assessors televisius no para de créixer.
Veure món, de l'arribada de l'home a la Lluna a l'11-S
Sempre es diu que la televisió és una finestra al món, i el cert és que ens ha portat fins a països llunyans, ens ha ensenyat cultures diferents. Programes de viatges com "Afers exteriors" i tots els que han vingut després: "Españoles por el mundo", "Callejeros viajeros" Documentals d'animals: "El hombre y la tierra", "El mundo submarino", "Caçador de cocodrils" D'aventures: "La Ruta Quetzal", "Al filo de lo imposible", "Desafío extremo" Però més enllà de mostrar-nos el món, el gran valor de la televisió és la capacitat d'explicar-nos què passa i, de vegades, mentre passa La tele ens ha ensenyat guerres, catàstrofes i moments històrics. Jesús Hermida narrant en directe l'arribada de l'home a la Lluna; Miguel de la Quadra Salcedo, testimoni del cop d'estat a Xile; Rosa M. Calaf, al Pròxim Orient; Eduard Sanjuan, a la guerra del Golf; la caiguda del Mur de Berlín; l'11-S
Dona, d'"Embruixada" a "Mujeres desesperadas"
Als últims 50 anys, el rol social de la dona ha canviat molt i la televisió n'ha deixat constància. Ho hem vist a la publicitat: del "Mi marido me ha regalado un horno" al "No funciona (el marit) No sap posar la rentadora", la imatge ha canviat força. Als programes d'entreteniment: de Laura Valenzuela fins a Júlia Otero, el paper i la responsabilitat d'una presentadora és molt diferent. I a la ficció, on hi ha hagut un esforç per mostrar dones més complexes: "Las chicas oro", "Roseanne", "Ally McBeal" Professionals, independents i amb poder: "Danys i perjudicis", "The closer" fins i tot amb prou ganxo per ser protagonistes absolutes d'una ficció: "Mujeres desesperadas", "Sexe a Nova York", "Jet Lag", "Infidels" Però han desaparegut, els antics estereotips?
Nens, de "Los Chiripitifláuticos" al "Club Super3"
Tots els que han crescut amb la televisió al menjador de casa recorden perfectament quins programes infantils van veure quan eren petits. Uns amb nostàlgia, d'altres amb ironia "Herta Frankel","Los Chiripitifláuticos", "Los payasos de la tele", "Un globo, dos globos, tres globos", "Pippi Calzaslargas", "Barrio Sésamo" "Terra d'escudella" i "Planeta imaginari", "La bola de cristal"; els dibuixos animats: "Heidi", "Marco", "Mazinger Z", "Campeones: Oliver y Benji", "Bola de drac" Xuxa i Leticia Sabater, el Canal Super3, "Les tres bessones", "Pingu", "Doraemon", "Shin Chan" Cada generació té els seus referents.
Oci, del 600 al "T'agrada conduir?"
A partir del moment que la televisió va entrar a les cases, el concepte d'oci va canviar. Cada vegada dediquem més temps a mirar la tele. Aquest capítol mira d'analitzar si tot el que hem vist al llarg d'aquests anys per la televisió ha influït en els nostres hàbits de lleure i consum. "Embruixada" va ser la millor publicitat d'electrodomèstics? Les sèries americanes han contribuït a consolidar el centre comercial com una opció d'oci de cap de setmana? La "teletienda" ens ha fet comprar coses completament inútils? Per què els meteoròlegs són tan populars des de l'inici de la televisió? Depenem de la seva predicció per fer plans per sortir? "Vacaciones en el mar" va fer que la gent somiés amb un creuer? Algú va visitar Nerja després de veure "Verano azul"? La tele ens ha donat referents comuns que ens identifiquen col·lectivament: repetim frases i gags, ens vestim amb roba semblant, volem el mateix cotxe La televisió ens ha homogeneïtzat Però fins a quin punt?