De copes al santuari del Barça de Guardiola

A TV3, teníem ganes de fer un programa especial per recordar que, aquest desembre, faria 10 anys que el Barça va guanyar el Mundial de clubs, el sisè títol de l'any posterior a la consecució de la Copa, la Lliga, la Champions, la Supercopa d'Espanya i la Supercopa d'Europa.

Tot va sorgir en un dinar que teníem pendent amb el "Puyi". A l'hora dels cafès, enmig d'una conversa distesa, li vaig deixar posar sobre la taula una idea que feia mesos que em rondava pel cap.

-Nano, què et sembla si fem una trobada amb tu i el Gerard Piqué per parlar dels sis títols del 2009?
-Ostres, molt bona. Doncs sí, em ve molt de gust.
-Això sí —em va dir el Carles—, al "Geri" el lligues tu.
-Fet!

Em va costar una mica casar l'agenda dels dos centrals, però, al final, amb l'ajuda del Carles, vam aconseguir trobar un dia per fer la gravació.

El lloc el tenia clar des del principi: Can Ferran. El restaurant on els jugadors blaugranes, capitanejats per Xavi Hernández, es reunien per fer pinya amb dinars i sopars d'equip en els primers anys del Barça de Pep Guardiola.

A base de trobades amb molta complicitat, allà a Sant Quirze del Vallès, l'Albert Boix, "l'amo", va convertir un menjador privat del restaurant en un petit santuari on la majoria dels cracs del Barça registraven l'assistència amb una signatura a la paret de l'anomenat "clandestí".

Vam voler donar un punt de solemnitat al dia de rodatge i, per això, vam demanar al Museu del FC Barcelona les 6 Copes del 2009. Abans de dinar, el Carles i el Gerard se les van trobar de sorpresa. D'entrada, una mica de vergonya. Impacta una mica veure, de cop, plantat al teu davant, tot el que vas guanyar fa deu anys.

Curiosament, en l'enregistrament, es veu com tots dos entren a la sala amb les mans a la butxaca i comencen una passejada entre les copes amb una mirada il·lusionada. No gosen ni tocar-les, com si estiguessin a punt de sortir a jugar alguna d'aquelles finals.

Tenen molta gana, però no tenen pressa. El Gerard confessa que encara no les havia vist mai totes sis juntes. I el Carles sempre té una anècdota per explicar, es mira la Copa del Rei –el primer títol del 2009- i diu:

-En aixecar aquesta, em vaig obrir una cella —diu rient. No passa res, ja hi estic acostumat.
El Piqué també riu.
-Millor que el que va fer el Sergio (Ramos), que la va trinxar.

I a partir d'aquí, un dinar, quatre reflexions, sis copes i dos amics que ens van regalar una conversa deliciosa en una altra jornada de tele per recordar. Va ser una nit inoblidable, una "Nit de Copes".