Dues hores amb les Venus

És quan està a punt d'acabar aquesta setmana i mitja de cinema breu que les Venus es materialitzen. Amb la seva gràcia ponderada, venen a distingir les pel·lícules més aclamades de totes les que s'hi han vist. Qui pogués ser curt i entrar al panteó amb una Venus! A "Curtcircuit 33" hem volgut reviure aquesta trobada anual amb les Venus, en un format encara més condensat: una mica menys de dues hores. Un programa especial amb nou de les pel·lícules guanyadores d'una Venus al Filmets del 2018. Pràcticament, tot el palmarès sencer de l'edició de l'any passat. No hi ha faltat "Selfies", del suís Claudius Gentinetta, el curt que es va endur el premi gros del festival: el de la millor pel·lícula. Des que la vaig veure en la sessió inaugural, em vaig ensumar que l'acabaria retrobant entre les premiades. És un curt vertiginós de només quatre minuts que ens posa cara a cara amb el present, amb l'espectacle en què l'estem convertint a còpia de fotografiar-ho tot amb la càmera del mòbil. Impossible no veure-s'hi reflectit! Reconec que tinc debilitat per aquesta pel·lícula, com també per "Etiqueta negra", o "Los desheredados", les dues produccions catalanes que hem vist en l'especial. La primera, dirigida per David Vergés, va ser la millor pel·lícula catalana del festival i està protagonitzada per uns Marcel Borràs i Úrsula Corberó irresistibles, en una barreja explosiva de cinema negre, musical i romàntic en què no falta el sentit de l'humor. Com una mena de "Baby driver" (Edgar Wright, 2017) de casa nostra. D'altra banda, "Los desheredados" ja és un clàssic del cinema català recent i no n'hi ha per a menys: premiada a la Setmana de la Crítica del festival de Canes, als Gaudí i als Goya, a Filmets va ser el millor documental. Laura Ferrés hi explica, amb dignitat i sense sentimentalismes, l'esfondrament del propi negoci familiar. I ho fa amb un no actor excepcional: el seu pare, Pere Ferrés. Al "Curtcircuit33" especial també hem vist treure el cap la mateixa Catherine Deneuve a "Bella i cruixent", d'Axel Courtière. Hem trobat, també una pel·lícula que, a banda d'una Venus, també té un Oscar ("La nena silenciosa", de Chris Overton). I hem comprovat com un ascensor que no funciona pot deixar al descobert avaries que no són només mecàniques ("Bonobo", de Zoel Aeschbacher). Les Venus són generoses.

Dues hores amb les Venus

Cada any, a mitjans d'octubre, tinc una cita amb les Venus. De fet, és més que una cita: és un idil·li de temporada, una relació de tardor fugissera comprimida en deu dies, els que dura cada nova edició del festival Filmets, a Badalona.