El dia abans, deixeu els cochayuyos en remull.
Peleu i talleu també a daus petits les patates, la carbassa i les pastanagues.
Feu-ho coure en una olla amb aigua abundant, que quedi tot cobert. Saleu-ho i tapeu l'olla.
Talleu els cochayuyos a bocinets i reserveu-los.
Deixeu les bledes en remull amb aigua freda. Un cop netes, talleu-ne la part de baix del tronxo i després trossegeu-les. Esbandiu també les mongetes i talleu-les a bocins. Desgraneu els pèsols. Esbandiu-los i reserveu-los.
Peleu i trinxeu les cebes i sofregiu-les una mica en una cassola amb un raig d'oli. Després, incorporeu-hi els trossos de cochayuyos que teniu reservats i deixeu que vagi coent tot junt, remenant-ho de tant en tant. Si veieu que queda poc 'humit', afegiu-hi un rajolí més d'oli perquè no s'enganxi a la cassola.
Quan l'olla de les verdures porti una bona estona fent xup-xup, afegiu-hi els pèsols. Més tard, les mongetes i, per últim, les bledes.
Un cop les verdures siguin cuites, aboqueu la cassola dels cochayuyos cuits a l'olla, remeneu-ho i aneu-ho aixafant, que tot plegat vagi agafant l'aspecte d'un puré mal triturat.
Per últim, condimenteu-ho amb una culleradeta de merkén, tenint en compte que és força coent. Si no coneixeu ningú que se n'hagi portat de Xile, podeu posar-hi bitxo mòlt o pebre negre acabat de moldre, que és més gustós.
El darrer toc aromàtic a l'estofat li donaran uns brots d'orenga fresca, que afegireu abans de tapar l'olla i deixar que segueixi coent una bona estona més. Penseu a remenar-ho i anar-ho aixafant.
Serviu el charquicán calent.