Poseu l'arròs en un cassó amb la llet i feu-lo coure, a foc ben fluix, junt amb les dues beines de vainilla, que s'aniran estovant una mica. Remeneu-ho sempre amb una cullera de fusta.
Quan l'arròs comenci a estar cuit i ja s'hagi begut bona part de la llet, retireu la vainilla del cassó. Obriu les beines per la meitat al llarg i, amb la punta del ganivet, raspeu-les per buidar-ne la polpa. Torneu a posar al cassó aquesta polpa i seguiu remenant una estona més, sempre a foc molt fluix.
Si veieu que a l'arròs encara li falta una mica per estar cuit, però ja no hi ha gaire llet al cassó, afegiu-n'hi un raig més i remeneu-ho fins que l'arròs estigui cuit.
Endolciu-ho amb un parell de cullerades de sucre. Tasteu-ho per comprovar el punt de dolç, i, si convé, rectifiqueu-lo afegint-hi més sucre.
Aboqueu l'arròs en un bol i deixeu-lo refredar dins la nevera fins al moment abans de l'hora de servir.
Munteu la crema de llet –millor amb les varetes elèctriques- fins a obtenir-ne una nata ben espessa. Barregeu-la amb l'arròs amb llet que teniu a la nevera i remeneu-ho perquè quedi ben incorporada. Torneu a deixar-ho a la nevera fins al moment de portar a taula.
A l'hora de servir-ho, acompanyeu-ho amb una salsa de gerds que haureu preparat desfent unes quantes cullerades de melmelada en una cassó a foc fluix.
Aquestes postres són típiques del Nadal danès. La tradició diu que aquest arròs amb llet se serveix en un bol gran, on s'hi ha amagat una ametlla crua, remenant-ho- i cadascú se serveix agafant la ració amb una cullera. A qui li toca l'ametlla té un premi, que sol ser un porquet de massapà o també una xocolatina o una joguina petita.